Verònica Ruiz: "Si alguna empresa aposta per fer un cinema al centre de Castelló estarem darrere"

CASTELLÓ. Quan Verònica Ruiz va concedir la seua primera entrevista a aquest diari, a principis de l'any 2019, assegurava que eren molts els projectes que hi havia pendents a Castelló, perquè senzillament era "un desert a omplir". Tant de bo, en el mes de juny va tornar a ser designada com a regidora de Cultura a la capital de la Plana i, aleshores, les "sensacions eren molt diferents". "Ja saps on estàs i també saps com de difícil és fer un pas en les institucions. Tot i això, la il·lusió és la mateixa o més", manifestava. Amb una legislatura de quatre anys per davant, no van ser pocs els reptes que des de la seua àrea es van marcar: modernitzar la biblioteca municipal, crear un cinema públic o un espai de creació artística, eren algunes de les seues propostes a aconseguir. Tant de bo, tres anys després, i amb una pandèmia per mig, són molt poques les promeses que s'han pogut executar.

Reconeix Ruiz que en la present legislatura "no s'ha pogut fer tot allò que haguérem pogut desitjar" i és que les partides pressupostàries es van haver de reajustar als efectes de la crisi. Així ho explica, en una conversa amb Castellón Plaza, on no sols farà balanç del treball fet fins al present sinó també apuntarà quins són els plans que hi ha ara per a la ciutat.

-Com veu, després de quasi dos anys de pandemia, l'estat cultural de la ciutat?
-La pandèmia ha provocat que tot el sector cultural, que encara estava remuntant d'aquella crisi de 2008, s'afonara de nou perquè va haver de paralitzar tota l'activitat que tenia contractada i a més a més no podien eixir del seu territori. Per tant, els artistes professionals van entrar en un bucle, que era de difícil eixida si les institucions no preníem consciència. A més, el teixit associatiu també va haver de parar i totes les subvencions que s'havien demanat no podien executar-les perquè no tenien possibilitat, ni espai ni manera de poder fer-ho. Vam entrar en una situació molt dura.

Dit això, nosaltres vam revertir tot el pressupost en noves partides perquè prioritzarem en tot moment el talent de casa. Primer havíem de comptar amb la gent de Castelló i les seues comarques i programar-los en totes i cadascuna de les campanyes que desenvolupa l'ajuntament. Vam tenir reunions amb tots els sectors per a donar-los suport directe. A banda d'això, compres de llibres a les llibreries de la nostra ciutat, a les editorials de les comarques del Nord, contant sempre amb artistes locals a ser possible... En fi, hem tractat de moure el sector cultural d'alguna manera per a no deixar desbancat a cap artista, inclòs adquirint obra d'art. Ja portem dues campanyes d'adquisicions per valor de cent mil euros, comptant amb artistes professionals. L'únic requisit polític que hi ha en les adquisicions és que almenys hi haja paritat, la resta són sempre criteris artístics, com ha de ser. Per tant, s'està remuntant el sector.

-En aquest temps han desaparegut dues sales de concerts, la tenda Discos Medicinales o el Neocine del Grau. Ha frustrat la pandèmia tots aquests negocis o arrossega la ciutat un problema des de molt abans?
-S'estava arrossegant de feia molt de temps, perquè les plataformes d'adquisició cultural han canviat de manera radical la manera de consumir cultura, de fet jo soc d'una generació que quan teníem estalviat anàvem a comprar-nos un disc, posteriorment un cd. Ara qui vol escoltar música entra en una plataforma i l'escolta. El sistema de negoci canvia i nosaltres des de la municipalitat no tenim ferramentes suficients per a rebatre eixe model de negoci. Sí que podem donar suport a les i els professionals que hi ha darrere. El problema que tenia el cinema del Grau malauradament és molt anterior a la pandèmia. Hi ha una demanda pública de que hi haja un cinema al centre de Castelló, nosaltres si hi ha alguna cooperativa o alguna empresa vol fer alguna aposta, l'administració sempre estarà darrere, perquè sempre apostem per la cultura.

-Quan va renovar el seu càrrec al capdavant de Cultura en 2019 ja es parlava d'un cine que s'ubicaria al centre de la ciutat. Per què no s'ha tirat endavant?
-La pandèmia ha provocat que nosaltres paralitzem totes les activitats i que a més a més, fiquem la mirada, i per tant totes les polítiques esdevingudes de la covid, en altres llocs on abans no estaven. Primer hem de véncer la crisi, que tornen a prendre el vol els artistes i després parlem de la resta. Falten instal·lacions? Sí, però sí que és cert que la pandèmia ho ha paralitzat tot. Aquesta legislatura ha vingut marcada per la pandèmia i no ha sigut gens fàcil treballar.

-Sempre ha dit que a Cultura li fa falta una "millor estructura" per a desenvolupar projectes. En quint punt es troba aquesta estructura?
-Disculpa que insistisca en la covid, però quan la covid ens obliga a parar, i després de tenir reunions amb diferents sectors del món de la cultura, ens adonem que hem de reflexionar sobre el que passa culturalment a Castelló, el que hi ha, i quines són les nostres mancances. I a partir d'eixa radiografia- que a més ha de ser una radiografia que et done la mateixa societat- cal fer un pla estratègic a deu anys vista del que vol ser culturalment la ciutat. Millorar el negociat de Cultura no va d'una legislatura ni de dos. El fet de tenir instal·lacions culturals, com els espais de producció que demanen els professionals, com un cinema al centre, tampoc es fa d'avui per a demà. Hi ha una estratègia per davant que, a més a més, volem presentar en breu al Consell de Cultura i després fer-ho públic.

-Una de les altres potes importants de Cultura és el MUCC. Quins són els seus plans de futur?
-En el MUCC els projectes que tenim per a 2022 és acabar la museïtzació de la part interna del Fadrí, que vam descobrir fa poc que hi ha un nou fresc, i museïtzar la part interior de la Vila Romana, que ja per fi ens han entregat les obres. A banda, dintre de la Nit dels Museus, tenim un seguit d'activitats, que no vull fer spoiler, però agradaran moltíssim, perquè aposten de nou per visibilitzar el paper de la dona dintre dels museus.

-Contra tot pronòstic, han aparegut molts cicles de concerts a la ciutat, alguns privats i altres municipals, com el SOM Castelló. Hi ha coordinació entre les regidories per a no contraprogramar i diversificar?
-Ajuntament, IVC, Diputació i algunes sales privades, com Fundació Caixa Castelló, tenim una coordinació per a programar música en diferents estils. Cadascú ha de tenir la seua línia i tractem de coordinar-nos. Evidentment tots tenim ganes de desenvolupar les nostres polítiques i moltes vegades hi ha certa contraprogramació, però et puc assegurar que tractem que siguen públics distints i que pugues escollir, que és del que tracta.

-Mentre altres àrees aposten pels noms nacionals, Cultura tira més per noms valencians. Diria que es tenen ambicions completament diferents?
-No necessàriament, nosaltres donem cabuda a tot. Ara mateixa tenim un festival de jazz, conjuntament amb l'IVC, i procurem tenir proposta nacional, proposta internacional, valenciana i de Castelló. Recorde que una de les demandes del teixit musical professional i amateur de Castelló era tenir l'oportunitat de conviure en cartells amb artistes de reconeixement nacional i internacional, per això intente donar cabuda a tots.

-I què ha sigut del Festival de Cinema i Música de Castelló? Es presentava com la proposta de cine més ambiciosa de la ciutat. Tornarà aquest any?
-El CIM no vam poder fer-lo la pasada edició ni l'anterior perquè no sols és reproduir cinema sino que comprenia un seguit d'actuacions a la via pública, contant amb agents locals, que la covid no permet en este moment fer, ja que es pot aglomerar molta gent als voltats. És molt complicat continuiar en eixe festival i et voldria jo afegir un altre, Arrankapins. És una concepció de festival molt masiu que en este moment no estem duent a terme perquè no salvaguardaria la salut de les persones, més tenint en conter que tenim una incidencia acumulada de cinc mil persones, per tant anem a alternatives. Cinema al centre de la ciutat com és al Teatre del Raval; establert, ben definit i amb una calanderització clara perquè la gent prenga l'habit. I altres tipus de propostes on la gent està sentada com Concerts al Pinar, que vam arrancar l'any passat com alternativa a l'Arrankapins. Tots desitgem fer-ho, però no és el moment encara. 

En 2022 et puc garantir que no hi haurà ni CIM ni Arrankapins, però si les alternatives. En breus anunciarem els noms dels Concerts al Pinar.

-Sempre s'ha dit que una de les disciplines més potents de Castelló són les arts escèniques. En poc de temps s'ha renovat l'Escola Municipal de Teatre i el Raval. Quin és el següent pas?
-És un sector que ha patit molt, per això vam acordar amb tots els sectors professionals establir un nou cicle, aquesta volta de sala, on les propostes noves pogueren interactuar amb alguna proposta externa, però establir un nou festival de sala sempre en coordinació amb l'IVC i el Paranimf per a no contraprogramar-nos. Està funcionant molt bé i continuem amb propostes d'arts escèniques a la via pública que està costant molt dur a terme.

-No puc deixar de preguntar-li per la polèmica dels llibres LGTBI. S'ha anunciat recentment que des de l'Ajuntament se seguiran enviant més llibres als instituts i sales de lectures públiques, però el conflicte continua als jutjats...
-Les nostres aules han d'estar lliures d'odi. Potser un xiquet o una xiqueta se senta diferent i a la seua casa no puga dir-ho perquè no té les ferramentes, però al seu centre sí que les té i gràcies a això ha detectat que no està fora del normal, que està bé i que cadascú ha de ser com és i estimar com vulga. Va esclatar una polèmica absurda, coordinada i dissenyada per la ultradreta, i continua en el jutjat, però nosaltres seguirem fomentant la igualtat també des de la perspectiva LGTBI. A les nostres biblioteques i sales de lectura continuaran havent-hi llibres d'aquesta temàtica, com de violència de gènere i igualtat. A més a més, el mateix Hospital General de Castelló ens va fer fa poc la comanda d'un lot de llibres i els l'hem comprat.

-Des d'aquest diari vam preparar una llista amb moltes obres de temàtica LGBTI. S'ha inclòs de noves al segon lot?
-Hem comprat el mateix lot, perquè ens van demanar eixos títols. Les adquisicions que fem no estan fetes des d'un punt de vista polític, sempre tenen un suport tècnic del nostre bibliotecari que en sap més que ningú en el món.

-Ara que ho diu, també la creació d'una nova biblioteca municipal estava entre les promeses de Cultura.
-La biblioteca municipal és una d'eixes obres que també la ciutat necessita perquè tenim una biblioteca d'un altre segle, amb moltíssimes mancances, falta d'espai, amb unes instal·lacions antigues i poc actualitzades, però vull tornar a insistir... Aquesta legislatura està molt marcada per la pandèmia i no hem pogut fer tot allò que haguérem pogut desitjar. El pla estratègic cultural esdevindrà en un seguit d'instal·lacions que s'han de renovar i actualitzar. Ja es compartirà amb la ciutadania.

-Finalment, quins són els objectius per al que queda de legislatura?
-Per a aquesta legislatura seguiré apostant pel sector cultural professional de Castelló i les comarques, seguiré sumant amb la resta d'entitats públiques i privades. I a llarg termini, el repte és dur a terme un pla específic cultural, on tota la cooperació s'identifique i s'implique d'alguna manera.