'simbiosi' EN EL Museo de Etnología
Los 'bosques' de Pablo Tàrrega se transforman en esculturas mitológicas
Por
CASTELLÓ. Entre els primers xiulets de les locomotores i l'arribada de l'electricitat; la ciutat de Castelló, que en aquells dies donava recer a unes 20.000 persones, va viure la seua particular època d'esplendor entre els segles XIX i XX. Enmig de la voràgine de transformació que va suposar la coneguda com Belle Époque a Europa, a la ja capital de província va arribar el tren a Barcelona per a connectar-la amb el continent. Per eixa via, al costat de la construcció dels primers dics del port i la posada en marxa dels primers vehicles de motor, l'economia castellonenca va entrar en auge. La ceràmica i la taronja, modus vivendi, de la zona fins hui dia, van començar a exportar-se i, a conseqüència, els diners van entrar en l'urbs. Va ser època de grans construccions, com el pantà de María Cristina, el Teatre Principal, la plaça de bous o el Casino Antic.
En el marc de la 27a edició de les Jornades de Cultura Popular, l'Institut d'Etnografia i Cultura Popular de Castelló, juntament amb l'Ajuntament de la ciutat, organitza l'exposició 'Castelló Entre Segles (1868-1932)' des d'aquest dissabte i fins al pròxim 15 de desembre en el Museu d'Etnologia. La cuidada mostra ensenya a través de material original i arxivat - de fotografies a maniquins vestits amb roba de l'època - com van transcórrer aquells anys de prosperitat en la localitat. En l'exposició, l'espectador viatja en el temps i pren consciència dels canvis socials i econòmics; mentre fa memòria de la forma de vida, les infraestructures o les companyies que van revolucionar una ciutat el llegat de la qual seria incomprensible sense elles. L'equip de l'institut, format per Vicent Ginés, José María Rambla, Paquita Roca, Fina Irún, Elena Balado, Inmaculada Puig, Juanjo Trilles, Eloy Abadía i Miguel Ángel Mulet atén a Castellón Plaza durant el muntatge al mateix espai.
"L'electricitat i el ferrocarril van moure a Castelló", apunta Ginés, responsable de la part fotogràfica. "A partir d'ací i del nou port va vindre el comerç cap a l'estranger de la taronja i el taulell". Les noves formes de transport van anar de la mà amb un canvi social que "va elevar a la dona en els escalons socials i la va portar fins a aconseguir el dret a vot [en 1931]". En aquest sentit, entre els documents que presenta la mostra es troba la imatge de la primera persona vacunada a la ciutat, que va ser una dona, Matilde Gil Ballester en 1885. A més de les fotografies, l'exposició crea escenes de la vida quotidiana, com a dones treballant en un dels tants magatzems de taronges repartits pels llavors afores del municipi. "Cada any fem recreacions segons la temàtica i aquest hem decidit retre homenatge al treball de l'època", assenyala Roca, encarregada de les escenes i les vestimentes originals amb les quals s'abillen els maniquins.
D'altra banda, els serveis, la cultura i l'oci van experimentar un creixement en popularitat notable durant el període entre segles. Així, en la mostra pot observar-se un homenatge als escriptors, poetes i dramaturgs castellonencs més destacats de l'època com Josep Pascual i Tirado o Bernat Artola. De la mateixa manera, l'exposició posa l'accent en la florida de la premsa local i aporta una imatge d'una plana a grandària real d'Herald de Castelló o una antiga ràdio. La mostra es deté així mateix en les nombroses companyies que obrien el seu local cada matí als carrers de Castelló. A través de publicitats i imatges, apareixen marques com la ferreteria El Martell - després El Martillo - el magatzem d'Enrique Tárrega o les màquines de cosir Singer. Entrat el segle XX, l'esport s'expandeix a Castelló com a forma d'entreteniment i es funda el CD Castellón o la Societat de Tenis sobre Herba de Castelló.
La història forma una peça vital en l'immens puzle de la societat i la tasca de conservar-la per a poder reflectir-nos en ella és vital i ha de passar el testimoni de generació en generació. A aquest efecte se celebren aquestes Jornades de Cultura Popular, que s'han dut a terme de manera ininterrompuda des de l'any 1997 - excepte pel parèntesi de la covid-19. L'exposició es va completar amb tres dies d'activitats - aquest cap de setmana - en el Menador Espai Cultural de Castelló. Entre els actes programats van destacar ponències i conferències de professors i experts en la matèria. "Dediquem les nostres mostres a temes de Castelló, com hem amb les festes populars o el teatre", recorda Vicent Ginés. "En el cas d'enguany hem buscat una temàtica més general, perquè tothom puga trobar alguna cosa que li agrade o li resulte curiós".
L'exposició convida en primer terme a la gent gran de la ciutat, ja que es tracta d'un "recorregut en el qual poden recordar comerços de la seua infantesa o joventut i sentir-se identificats amb aquell temps", assegura Ginés. No obstant això, el responsable de part de la mostra reivindica l'assistència dels joves i conviden que acompanyen als seus familiars més majors o acudisquen amb el seu centre escolar. "Poden acostar-se i observar com era una màquina de cosir, per exemple, que ja era un avant per a aquella època". "Fem això de manera voluntària, perquè ens agrada recordar i explicar la història", conclou. En definitiva, la història dona sentit al temps i al lloc, ja siguen aquests més amplis o més concrets. La particular etapa d'auge i llum a Castelló entre els anys 1868 i 1932 té una finestra oberta a l'actualitat en el Museu d'Etnologia fins al pròxim 15 de desembre.