Vila-real impulsa el nou PAI de la innovació ceràmica i les obres podrien començar a l'estiu

VILA-REAL. L'impuls definitiu al nou PAI del clúster de la innovació ceràmica Ciutat de Vila-real és ja una realitat per a dotar a Vila-real de sòl urbà industrial de qualitat i modern, millorar les condicions de les empreses instal·lades i generar un pol d'atracció d'inversions i oportunitats. El tinent d'alcalde i regidor de Territori, Emilio M. Obiol, ha presentat este dilluns les principals característiques d'aquest projecte, que en aquest moment es troba en la recta final del procés de notificació als propietaris per a poder reactivar la urbanització, amb una superfície total de 3 milions de metres quadrats i una inversió inicial de 44,5 milions d'euros.

Obiol ha remarcat que des que en 1999 s'adjudicara el projecte a la urbanitzadora Plana Baixa "han passat quasi 25 anys i una recessió econòmica en 2008 que va sacsejar tot el país i que va tindre repercussions en tots els àmbits, paralitzant també aquesta actuació en 2009". "En aquests anys han passat moltes coses, inclosa una pandèmia, però des que en 2011 va entrar aquest equip de govern a l'Ajuntament no hem deixat de treballar, de la mà de la urbanitzadora Plana Baixa (Grupo Simetría) per a tirar avant aquest PAI", afig Obiol, qui agraeix de manera especial la col·laboració i facilitats de l'empresa. 

En el marc del Pla municipal de reindustrialització, "aquest govern ha demostrat l'èxit en la gestió, enfront de la inacció i la paràlisi de l'etapa del PP; hem fet realitat un urbanisme productiu enfront de l'urbanisme especulatiu del govern popular per a avançar cap a la construcció de la nova Vila-real del segle XXI, sostenible, innovadora i que genera oportunitats", assenyala el regidor.

Característiques del PAI

En aquest moment, el PAI del clúster de la innovació ceràmica, que forma part dels projectes de consens de l'Agenda Urbana, és ja "present i futur". Aquest programa urbanístic permetrà desenvolupar més de 3 milions de metres quadrats, dels quals un 10% són zones verdes i un 5% carrils bici. Les parcel·les tindran una superfície mitjana d'entre 60.000 i 110.000 metres quadrats. 

Amb un pressupost de 44,5 milions d'euros, la reactivació implica una retaxació del 19,3% per a actualitzar els costos després de 25 anys. Sobre aquest tema, el regidor de Territori subratlla que "malgrat haver passat més de dues dècades, la retaxació, gràcies a la voluntat, les gestions i el treball dels tècnics de l'Ajuntament i l'empresa urbanitzadora, serà menor que la que estava prevista en 2008, que era del 19,41%". 

Un acord per al qual, segons Obiol, han sigut decisives les gestions de l'arquitecte municipal Ernesto Ramos i l'assessor municipal especialista en urbanisme Simón García Petit. A ells, i a les tècniques Rosa Lozano, Teresa Traver i Beatriz Pinedo, també ha agraït la labor per a tramitar les 543 notificacions als afectats, "que estan ja en la recta final, i tenim tot preparat perquè el mateix dia que finalitze aquest procés puguem aprovar la memòria i el projecte de retaxació, últim pas per a iniciar les obres, que podrien veure la llum abans de l'estiu".

El responsable de Territori ha recordat que en aquesta zona industrial hi ha ja 71 empreses assentades, tres de les quals són "els principals grups ceràmics d'Espanya i Europa". "No volem que aquest PAI siga una acumulació d'empreses sinó el centre neuràlgic, el programari de la innovació i la gestió ceràmica", remarca el regidor.

Obiol ha avançat també que l'impuls al PAI del clúster de la innovació ceràmica generarà altres dinàmiques i projectes vinculats com la millora de les connexions amb l'AP-7, passarel·les de ciclovianants per a salvar l'AP-7 i la CV-20 o la cessió de parcel"les per a convertir l'antic centre de capacitació agrària en un centre d'investigacions agràries avançat. A més, el desenvolupament del PAI contempla una àrea integral de serveis, amb 220.000 metres quadrats de zona verda i un aparcament de camions definitiu.

Tot això serà realitat seguint criteris de sostenibilitat i millora de la mobilitat i l'eficiència que es tradueixen en innovacions com: punts de recàrrega per a vehicles elèctrics en cada caixa d'enllumenat, carril bici, vials de sentit únic, optimització de la xarxa de clavegueram, il·luminació led i usos de materials sostenibles.