CASTELLÓ. Dissabte 2 de març un grup de persones armades amb els caps coberts, pals i barres de ferro es van dirigir a la seu social de la Cosa Nostra per atacar-la. Van ferir greument a un home que va haver-hi de ser ingressat a la UCI de l’hospital general. Segons informació mèdica el van colpejar fort al cap amb un objecte contundent i van haver-hi d’operar-lo.
No va haver hi ha cap comunicat oficial dels fets sense poder valorar quantes persones més havien ser ferides, si l’acte vandàlic tant sols va ser denunciat o si la dona d’avançada edat, a qui li va va caure damunt una barra de ferro, també forma part d’aquests fets. Van haver testimonis cridant al 112, alarmats abans de l’agressió, en veure l’arribada dels individus. Quan la policia va arribar el ferit greu ja estava en terra.
La seu de la Cosa Nostra com a agrupació antifeixista sol estar sotmesa a vigilància policial no obstant això en plena festa de la magdalena, en aquells moments, no hi havia cap vigilància i l’agressió es va poder produir amb impunitat. Per altra part sense comunicació dels fets, més enllà dels testimonis presencials, ni constància de cap detenció dels agressors en aquells moments.
Aquestes agressions no son casuals ni accidentals ja que responen a una violència estructural d’anys, i potser ara encara més alimentada, a un solatge antidemocràtic heretat de la Dictadura. Una ideologia amb una acció que té com a finalitat eliminar i reduir a l’adversari ideològic per la força bruta i que malauradament ve recolzada per un continu silenci. En una ocasió, una periodista em va va dir, amb una mena de certa admiració mal dissimulada : " ¡ay! estos chicos son tan brutos".
Durant els anys 90 els grups d’ultradreta amb simbologia nazi, agredien joves als carrers, a les places, com la de Columbretes, en aquells moments al costat de la Comissaria, i de forma sistemàtica a les festes de la Magdalena, al Casal Popular, en aquells moments al carrer d’Amunt. Per aquest motiu alguns joves van decidir defensar-se davant la vulnerabilitat en que es trobaven i va ser un dels orígens dels col·lectius antifeixistes.
Ben cert és que la filosofia d’aquells joves estava dividida ja que hi havia també una corrent pacifista en contra inclús de la autodefensa. Possiblement sense la marcada passivitat i consentiment de les actuacions d’aquesta ultradreta les coses hagueren evolucionat diferents.
Llavors a la fi tot es va transmetre mediàticament com un problema entre "tribus urbanas": l’equidistància. Segurament també voldran transmetre la mateixa visió equidistant i així i passar a segon pla la persona hospitalitzada, diluir la responsabilitat i encobrir la gravetat dels fets ja que tenen la mateixa ideologia.
Arran dels atacs, i malauradament també d’actuacions policials arbitràries amb joves que van necessitar recolzament psicològic, es va crear una Assemblea Ciutadana contra la Violència i Abús de Poder. D’alguna manera calia protegir als joves atacats per motius ideològics i manifestar un rebuig a la violència.
Haguera estat adequat una atenció a aquestes conductes violentes, preguntar-se d’on venien, quines eren les seues famílies, quina educació tenien, si aquestes agressions eren també una mostra de suposada virilitat ja que no hi havia dones entre els agressors. Molts interrogants encara en peu.
Si aquestes actuacions violentes segueixen és perquè mai van desaparéixer. Estan estructurades, gaudeixen d’una protecció que els permet la impunitat. Com a molt un toc d’atenció i si arriben als jutjats amb una setmana o poc més d’arrest domiciliari es donen per resoltes. I un punt i final quan es volen encobrir certes violències, molt al contrari del què passa quan es volen sobredimensionar i construir un relat baixat per a la societat.
L’absència de cap comunicat oficial de repulsa és cridaner. Més enllà de la complaença de l’Ajuntament i de la Junta de Festes pel BIC atorgat, no poden restar absents ni aliens d’uns fets d’aquesta gravetat produïts al marc de les festes. No es pot declarar que han estat unes festes meravelloses mentre un ciutadà agredit estava a la UCI. S’ha silenciat i no ha hagut cap comunicat de condemna dirigit a la ciutadania.
Són massa casualitats que deixen de ser-ho en tant que són sistemàtiques i tot plegat relacionades entre si. Entre altres, s’ha llevat el premi en record de Guillem Agulló un jove apunyalat per aquests tipus de col·lectius, l’assassí del qual va quedar impune, uns col·lectius que sembla poden seguir impunement violant la seguretat. Els pares de Guillem Agulló a més de la pèrdua terrible del seu fill encara a hores d’ara han de lluitar pel seu record i el seu honor que se menysprea.
No vulguin distraure’ns, amb twits ni amb declaracions amb algunes pretensions d’erigir-se en àrbitres de l’ordre perquè sabem ben bé el què passa, d’on ve aquest tipus de violència. Sabem qui la provoca i qui l’ha provocat sempre.