CASTELLÓ. El Consell dona un nou pas en la seua lluita contra el despoblament. Ho fa amb dos noves línies d'ajudes, "les primeres" per al foment de la vivenda en els municipis en risc de perdre habitants, com destaca el vicepresident segon i conseller d'Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica, Rubén Martínez Dalmau.
Ho ha fet en un acte a Morella, escenari perfecte per a presentar aquestes ajudes, ja que, amb 2.416 habitants, i havent perdut 300 en el que va de segle, la capital dels Ports és susceptible de rebre les subvencions, que prioritzen a les localitats en risc de despoblament i amb menys de 5.000 veïns. Junt a Dalmau a l'acte han participat aquest dimarts el president de la Diputació de Castelló, José Martí, la directora de l'Agenda Valenciana Antidespoblament, Jeanette Segarra, i l'alcalde de Morella, Rhamsés Ripollés, entre d'altres de la comarca.
Les dos línies sumen 2,4 milions d'euros i en els pròxims dies s'obriran els terminis de presentació de les sol·licituds. Una, anomenada Recuperem Llars, comprén 1,4 milions i va destinada a l'adquisició i rehabilitació del parc municipal de vivenda. És a dir, són els ajuntaments els que han de demanar les ajudes per a comprar o rehabilitar vivendes de més de 30 anys que tinguen ja en possessió i que vullguen destinar a lloguer social.
Quant al pagament, el Consell es compromet a aportar un 30% abans de l'inici de les obres de rehabilitació i continuar avançant les despeses a mesura que es vagen certificant les obres. I pel que fa a la quantitat consignada, Dalmau incideix en que els fons són "ampliables". Sobre això, el director general de Qualitat, Rehabilitació i Eficiència Energètica, Alberto Rubio, reconeix la "humiltat" dels 1,4 milions, previstos per al trieni 2021-2023, però apunta que la iniciativa és "un avís" per als municipis i, si estos responen, "podriem ja enguany dotar amb més fons".
Entre els condicionants per a rebre les ajudes (tindran més punts els municipis més menuts i els catalogats en risc de despoblament) està l'obligació de destinar la vivenda reformada a ús social durant 50 anys i que el lloguer a pagar no supere una quarta part dels ingressos de la família que s'establisca. D'esta manera, amb el pla Recuperem Llars els pobles tenen una nova eina per a continuar llançant campanyes amb les que atraure famílies per tal que, per exemple, no tanquen l'escola, com ja és habitual. Tant és així que aquesta línia d'ajudes "és una necessitat que reiteradament els alcaldes ens han comunicat", assenyala el vicepresident. El període de sol·licitud s'ha establit fins el 28 de juliol.
Pel que fa a l'altra línia (anomenada Ajudes directes d'accés a l'habitatge per a la població jove en xicotets municipis) està dotada amb 1 milió d'euros i a ella podran optar joves d'entre 18 i 35 anys, als quals se'ls subvencionarà fins al 20% del preu de compra d'una vivenda de menys de 100.000 euros, amb un màxim d'ajuda de 10.800.
Per a triar els beneficiaris es primarà als sol·licitants de municipis en risc de despoblament, tal i com explica la directora general d'Emergència Habitacional i Funció Social de l'Habitatge, Pura Peris. A més, també es valorarà si la família es troba en situació especial (monoparental, nombrosa, diversitat funcional, desnonament, violència de gènere,...) i finalment els ingressos que tinga. En este sentit, el màxim per a optar a l'ajuda és percebre el triple de l'Indicador Públic de Renda d'Efectes Múltiples (Iprem) fixat ara en 564,9 euros al mes. Si la família té algun condicionant dels abans esmentats es podria arribar a 4 ó 5 vegades l'Iprem. El periode de sol·licitud de les ajudes anirà del 28 de juny al 30 de setembre.
Tot, amb l'objectiu de fomentar que l'interior de la Comunitat Valenciana revertisca la seua pèrdua poblacional. No en va, com assenyala Jeanette Segarra, en una situació com l'actual, en la que la pandèmia "ha tornat la mirada al món rural, hi ha gent jove que vol tornar al territori, però ha de tindre un habitatge en condicions". També el president de la Diputació de Castelló destaca que "havent vivendes, és difícil trobar-ne". I fica com a exemple el seu fill, que vol tornar a viure a Suera, d'on és alcalde Martí, "i això fa que puga optar a les ajudes", bromeja.
Per la seua part, Ripollés remarca com el despoblament és "la nostra major preocupació" i el fet de ficar el focus a la vivenda és "essencial". Sobretot perquè les polítiques de vivenda "no poden ser iguals a les grans ciutats com en un poble". Sobre això, Dalmau destaca: "Una gran part de les vivendes dels municipis menuts al País Valencia es troben en unes condicions d'habitabilitat inadequades, que entorpeixen l'arribada de nous habitants". Per això, amb les ajudes, s'aconseguiran pobles "més vius". "Garantir l'accés a un habitatge digne és la millor forma d'arrelar i fer germinar la vida en les zones rurals", conclou.