Vox s'aferra a la revisió del plurilingüisme i 'aparca' el predomini del castellà a Alacant - Raúl Navarro

ALACANT. Impuls, fre, matisacions i conformitat com a vot de confiança. Eixa ha sigut, fins ara, l'evolució de la proposta promoguda pel grup municipal de Vox a l'Ajuntament d'Alacant amb què pretenia instar la Generalitat per tal que es modificara la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià -aprovada en 1983 i en vigor després dels successius governs encapçalats per PSPV-PSOE i PP-, i que la ciutat d'Alacant deixara de considerar-se de predomini lingüístic valencià i quedara enquadrada com de predomini lingüístic castellà.

Si més no, la de la conformitat i l'espera seria ara la posició assumida per Vox sobre la base d'una suposada promesa de modificació de la Llei 4/2018, coneguda com a Llei del Plurilingüisme, amb la finalitat, diuen, que es garantisca la llibertat d'elecció de llengua en els centres educatius de la ciutat, segons van requerir fonts consultades. I eixe seria l'objectiu que, segons va recalcar el passat divendres la presidenta de les Corts, Llanos Massó, de Vox, ja estaria garantit "perquè s'ha arribat a un acord" en el si del Consell, ara compost per PP i Vox, "i per fi, després de molts anys, es respectarà la llibertat lingüística en tots els nostres municipis", va assegurar.

Això sí, en paral·lel, la portaveu popular del Consell, Ruth Merino, també havia assegurat el divendres, en la roda de premsa posterior a la celebració de la reunió del ple de l'executiu autonòmic, que "no es tocarà" el tema dels usos lingüístics referents a la ciutat d'Alacant, i que "no hi ha cap intenció de revertir res que no siga l'habitual sobre les llengües que es parlen en cada zona". "El que sé hui dia és el que consta en l'avantprojecte de la llei d'acompanyament [dels pressupostos de la Generalitat], que es respecte a la llibertat de les persones quan els empara una norma per a utilitzar, aprendre, parlar i comunicar-se en la llengua que decidisquen perquè tenim dues llengües cooficials", va afirmar.

En tot cas, la posició sostinguda per Vox a partir de l'acord reafirmat per Massó -que s'hauria traslladat el dijous als seus representants a l'ajuntament-, és que la finalitat pretesa quedaria cobert: que es facilite la llibertat lingüística amb la capacitat de triar entre una línia en valencià i una línia en castellà, segons van apuntar fonts consultades. D'ací ve que s'optara per la retirada de la proposta en el ple i que, de moment, no es pretenga reactivar per a no exposar al PP a haver de posicionar-se sobre la qüestió. Amb això s'evita, a més, el trasllat d'un debat controvertit fins al Consell.

Tres votacions precedents

Com ha vingut informant este diari, el cicle respecte de la iniciativa i el reposicionament de Vox es va iniciar fa dos setmanes, amb el registre de la proposta objecte de la polèmica davall el format de declaració institucional: és a dir, un acord de contingut polític, amb resultats executius limitats, amb el qual es trasllada una demanda en nom de la corporació municipal al mateix ajuntament o a una altra administració pública.

Era la quarta ocasió en la qual la proposta s'elevava a ple des de 2019, sense que els tres intents previs arribaren a prosperar. En eixos tres precedents, Vox va tindre el suport dels regidors del PP, però la unió de les seues forces no va sumar majoria absoluta: Ciutadans (Cs) es va distanciar dels seus socis del PP i va votar al costat de la bancada progressista (PSOE, Unides Podem EU i Compromís) per a frustrar els objectius del partit de Santiago Abascal.

A priori, l'escenari en este quart intent es presumia diferent. PP i Vox superen de manera folgada en nombre de regidors a PSOE, Compromís i Esquerra Unida - Podem després de les eleccions del maig passat, fins a abastar un tanteig de 18 a 11 vots. No obstant això, en esta ocasió -amb PP i Vox com a socis en el Consell- no hi ha hagut lloc al fet que es produïsca la votació, ja que Vox ha optat per renunciar al debat.