Planetari

Amar la vida a través del gol

28/06/2020 - 

VALÈNCIA. Vint-i-cinc gols. Vint-i-cinc instants que han contribuït a edificar l’eternitat de l’èpica futbolística. Eixe és el punt de partida de Maradona en Humahuaca y otros goles con historia (La Caja Books, 2018), el llibre en el qual el periodista i escriptor Vicent Chilet aborda el poder simbòlic d’un esport que travessa èpoques, cultures i cartografies.

¿Pot un llibre sobre futbol agitar, commoure i fer vibrar algú no especialment interessat en eixe esport omnipresent en la nostra societat? Un parell de capítols de Maradona en Humahuaca basten per a comprovar que sí. Potser és per la capacitat de Vicent Chilet (Albal, 1977) per a teixir èpica a través de les paraules. Potser perquè, si s’observa amb les pupil·les adequades, el futbol s’erigix com a constant en la història contemporània d’un bon grapat de països. Així, parlar de futbol pot ser l’excusa perfecta per a traslladar-nos de les trinxeres de la Primera Guerra Mundial a la infàmia de l’apartheid; del fang de Nàpols al terror de la dictadura de Videla. De la vida quotidiana en els barris de qualsevol ciutat a les grans jugades de la geopolítica mundial. Dels mites i dels pàries. Dels jugadors i dels aficionats. De les ànimes que vibren quan una pilota solca el terreny de joc.

Si en el seu debut en les bambolines narratives, Slow West. Crònica d’una ruta americana (Drassana, 2015), este autor valencià traçava un viatge de tints lírics per la costa oest dels Estats Units, ací comença en un poblet andí per a llançar-se a botar de frontera en frontera, de calendari en calendari, fins a aconseguir un retrat polièdric de tot el que envolta l’esport rei –ja em permetran ací recórrer al terrible tòpic sinonímic, ho sent molt, no tornarà a ocórrer–. Els vint-i-cinc gols, vint-i-cinc fogonades, vint-i-cinc McGuffins esfèrics, que embasta capítol a capítol –alguns cèlebres i uns altres que a penes quedaven en la memòria d’uns pocs– acaben component un cosmos exuberant del futbol i les seues perifèries. Un retrat que, al cap i a la fi, ens parla d’eixes emocions universals que residixen en l’essència mateixa de la humanitat: la por, l’anhel, l’èxtasi, el dolor.

No esperen ací biografies glorificadores de l’últim pitxitxi o un intricat recompte d’estadístiques. Tampoc dades frívoles llançades a l’atzar. Esta peça de La Caja Books, publicada en un pack temàtic al costat de La muerte y el hincha, de Galder Reguera, i La religión esférica, d’Enrique Carretero, renega d’oripells i triomfalismes buits per a centrar-se en aquells instants que acabaren per convertir-se en punts d’inflexió en la trajectòria dels seus protagonistes. Per això, es tracta d’un llibre replet de noms propis: Diego Armando Maradona (òbviament), Ruud Krol, Antonín Panenka, Andrés Iniesta, Justin Fashanu, Cristiano Lucarelli, Gaizka Mendieta... Les seues vivències i records actuen a manera de biografia col·lectiva per a tots els qui van viure aquelles gestes alienes com si foren pròpies.

Entre tant, entre graderia i graderia este volum planteja una reflexió literària sobre les arrels, l’ambició, els somnis, la família, la dignitat i els principis. Parla del futbol com a escenari per a la felicitat absoluta o per a l’abatiment total. També del seu poder com a símbol que transcendix coordenades, fulles de l’almanac i ideologies. I, parlant d’ideologies, no titubeja a l’hora de fer saltar per l’aire eixa rància consigna que no s’ha de mesclar esport i política. Ací es parla de classe social, de lluita obrera, de feixisme i de l’obsessió dels poderosos per controlar l’esport i doblegar-lo al seu favor. A més, Vicent Chilet entén que el personal és polític, per això en la seua obra hi ha espai per a qüestionar algunes ombres que encara planegen en els estadis contemporanis: el racisme que es traduïx en esborronadors càntics, o el masclisme i l’homofòbia, ja que no és casualitat que siga pràcticament impossible trobar jugadors que hagen eixit de l’armari.

Cada pàgina de Maradona en Humahuaca és un cant d’amor al futbol, sí, però sobretot és un cant d’amor a la vida que envolta cada instant de joc i a cadascun dels qui vibren i volen alt, molt alt, amb ell. Alliberats de les penúries quotidianes. Immortals, encara que siga, durant els segons en els quals refulgix un gol.