mar i muntanya / OPINIÓN

Bons auguris

5/01/2021 - 

'Any comencem, la fi vegem’

Siguem positius i no ens deixem emportar per tota aquesta inseguretat que genera la maleïda pandèmia del Covid19. Comencem el 2021 amb bons auguris i desitgem-nos un feliç any. Fem bondat i practiquem la bona fe i l'esperança. El 2020 ja s'ha acabat. Pequem de naïfs i albirem un futur millor. 

És el que tenen els inicis d’any. Que una sempre té bones intencions. Ara cal perseverar per tal de mantenir aquest esperit de germanor i bonhomia i no deixar-nos emportar per pàlpits emocionals que broten qual espurnes de la por i la foscor.

Deixem que entre tant d’aldarull entre una miqueta de claror. Està clar que no ho podem controlar-ho tot però potser hauríem d’introduir quelcom de serenitat i mesura en allò que estiga al nostre abast. Fugim dels extrems i encarem el que vinga amb un somriure i convicció. Diuen que viure en positiu predisposa a que tot vaja en bona direcció. No es perd res per intentar-ho. De fet és un costum ben arrelat al Nadal. Sempre que comença l’any un brinda perquè tot vaja millor. També està el tema de les felicitacions. Coneguts per tots són l’allau de missatges que acostumem a rebre la nit de cap d'any. Vivim en l'era digital i en aquests temps de confinament a falta d’abraços tenim les video telefonades i els grups de ‘whatsApp’.

Es podria dir que sóc una sentimental perquè considere que malgrat tot són temps per retrobar vincles que ens tornen a arrelar, que ens animen a intentar ser afables, humils i honrats. No sigues fava diréu, però l'esperança és l'últim que es perd. Pronòstics, auspicis, vaticinis i sobretot bona intenció. Fem cas a la saviesa nua, agrària i de poble del Calendari dels Brillants. Cerquem amb imaginació un present més amable i just. Fem servir l’humor per reflexionar i valorem a consciència el que tenim al davant, aquells més propers.

Epifania

Hui tot són bones intencions. És com si haguera escrit la carta als reis i esperés resposta. Potser és que s'apropa el 6 de gener, el dia de l’Epifania, aquesta festa cristina tan nostra que commemora l’adoració dels Reis Mags d'Orient al Nen Jesús en el moment del seu naixement. Enguany sense cavalcades multitudinàries però amb la il·lusió intacta dels infants. Misteri, fred e innocència. Dolços i regals. Amb casca o tortell de reis però evitant el  carbó negre de Nadal. Tot i que siga una llaminadura de sucre la simbologia enguany no fa. Estem necessitats de llum. Volem sol, salut i faena, bons auguris i amor.

Esperit de concòrdia i vida frugal. Potser amagat darrere del meu cinisme queda encara un racó de credulitat.

Des d’ací vos desitge un bon any amb aquest humil missatge d’estima i  germanor. Si es vol es pot. Jo mateixa vaig acabar l'any torta i engegue aquest aixecant-me de nou. 

‘Pels Reis el dia creix i el fred neix’

next