Castelló per la Llengua presenta la nova 'Carta lingüística' de la ciutat per a la pròxima legislatura 

CASTELLÓ. Representants dels més de 20 col·lectius que integren la plataforma Castelló per la Llengua s’han reunit per a actualitzar les seues propostes en matèria de defensa de la igualtat lingüística en una nova Carta lingüística de Castelló 2019. L’entitat recupera així l’esperit de la Carta lingüística de la ciutat, que des del 2015 ha guiat les polítiques lingüístiques desplegades per les forces del «Pacte del Grau». En aquest sentit, el document es proposa com a marc per a la gestió de les llengües a la ciutat en la pròxima legislatura 2019-2023.

Maria Nebot, representant de la plataforma, ha expressat que "en l’actual realitat multilingüe i multicultural de Castelló, el valencià continua en una situació de desigualtat, i els drets dels valencianoparlants no sempre són respectats". «Encara cal promoure l’ús social del valencià si volem caminar cap a una igualtat lingüística efectiva», ha reblat Nebot. 

En aquest sentit, la portaveu ha manifestat que "la Carta lingüística és una proposta que llancem perquè els partits polítics que es presenten a les eleccions municipals s’hi adherisquen si ho consideren oportú", amb la intenció que "després del 26 de maig el futur govern de la ciutat incorpore les propostes a la seua acció de govern". L’entitat també ha expressat la seua voluntat de reunir-se amb les forces polítiques en disposició de formar govern una vegada passades les eleccions per a estudiar-ne l’aplicació.

 La Carta conté 18 propostes centrades en 7 àmbits diferents, començant per l’organització de l’administració municipal i passant per la toponímia i la senyalística, les polítiques d’arrelament, de mitjans de comunicació o de cultura, educació i festa. 

Entre altres, Castelló per la Llengua proposa vetlar pel respecte a les formes pròpies en valencià de la toponímia menor després de l’oficialització del topònim Castelló de la Plana, una mesura de l’anterior legislatura que valoren "com un guany col·lectiu"; continuar treballant per a la competència lingüística plena de la funció pública municipal, per garantir el dret de la ciutadania de ser atesa en la llengua oficial de la seua preferència; o incrementar l’oferta cultural en valencià fins a arribar a un mínim del 50% en la programació municipal de teatre o música.