Darreres notícies del Banc Central Europeu, primera part: benvinguts al 2008?

M’agradaria començar aquesta columna amb un recordatori sobre el Banc Central Europeu (BCE) que és el nostre banc central, doncs hem de tenir en compte que la política monetària que ens regeix a tots els europeus que compartim l’Euro com a moneda comuna es decideix a Frankfurt i no a Madrid. Ja sé que per a molts lectors aquest aclariment no és necessari, però compartiran amb mi que hi ha molt de tertulià indocumentat opinador de qualsevol tema inclosa la política econòmica i dintre d’aquesta la política monetària. Imagine que a altres professionals d’altres branques els passarà quan algun d’aquests “tertulianos para todo” es posa a predicar i els professionals de l’àrea acabem enduguent-nos les mans al cap. En fi, es veu que cada època històrica té les seues peculiaritats i a nosaltres ens ha tocat viure la dels “tertulianos para todo”, el problema és que el que escampen és desinformació. La base d’una societat lliure i democràtica és una societat civil crítica i ben informada. Però bé, let’s focus on the task.

Si se’n recorden ja fa temps els venia comentat que el BCE tenia previst pujar els tipus d’interès de referència i deixar de fer operacions de compra extraordinàries de deute públic. Doncs les operacions de compra extraordinàries de deute públic van parar en desembre de 2018, les pujades de tipus (que hagueren suposat una normalització de la política monetària) no s’han arribat a materialitzar. Aquesta setmana el BCE ha anunciat que fins el segon semestre de 2020 no espera fer variacions als tipus d’interès vigents a l’Euro-zona i que les variacions que es puguen fer, arribat el moment, no necessàriament han de ser a l’alça si no que també podrien ser a la baixa. La raó no és altra que la ralentització, de moment, de les economies dels països de l’Euro-zona que, de moment, fan preveure al BCE un quadre macroeconòmic amb minses taxes de creixement. Fins ara, no s’ha parlat de que es preveja una recessió. Tot i això, hi ha senyals que alguna cosa es cou al nostre voltant. Així per a prendre la temperatura de la possible evolució de l’economia centrem-nos en l’economia espanyola que ens pilla més a prop i donem un cop d’ull a les taxes de variació interanual de l’índex de producció industrial (IPI) prenent com a referència les dades corregides d’efectes estacionals i de calendari. Aquestes dades les podem trobar a la base de dades de l’Instituto Nacional de Estadística (INE), el gràfic 1 que trobaran a continuació l’he generat a través del web de l’INE mostra l’evolució mes a mes durant els últims dos anys de l’IPI desglossat en bens de consum durador, bens d’equip i bens intermedis.

Habitualment es pren com a referència la taxa de variació d’aquests tres components perquè solen ser considerats com a uns bons indicadors avançats de la evolució en un futur pròxim del consum i de la inversió del sector privat. El mecanisme de funcionament d’aquests indicadors sol ser el següent, després d’un període de creixement sostingut del consum, en especial del de bens de consum durador com ara electrodomèstics o automòbils, les empreses responen ampliant planta (és a dir invertint en bens d’equip) i, per tant, ampliant la producció (per a la qual cosa també necessiten comprar més bens intermedis). Al gràfic 1 s’observa aquest comportament fins el final del 2017. A partir de gener del 2018, però, les taxes de variació interanuals de l’IPI destinat a bens d’equip i a bens intermedis estan clarament per damunt del dedicat a bens de consum durador. La qual cosa significa que en algun moment no massa llunyà l’IPI dels bens d’equip i consums intermedis s’ajustarà a l’evolució del bens de consum durador. Aquests fets ens indiquen que una frenada de l’economia no està llunyana. Per tant, la decisió del BCE deu estar relacionada amb alguna mena de patró similar en la major part, o al menys en les economies de major pes de la zona euro. Per a acabar-ho d’adobar , el president de la Reserva Federal dels USA (Fed) també va anunciar la setmana passada que els USA també podrien baixar tipus. Per això, el BCE torna a la política monetària expansiva abans d’haver-la abandonat, i és que plou sobre mullat.

A banda de l’anunci sobre els tipus d’interès, el BCE també va anunciar una nova ronda d’injecció de liquiditat al sector financer atesos els efectes negatius que els baixos tipus d’interès de manera sostinguda durant un llarg període de temps tenen en el compte de resultats de les entitats financeres, ja que redueix la seua principal font d’ingressos. Així el BCE va anunciar que prestaria a les entitats financeres a un tipus negatiu (-0.3%), el que significa que el BCE pagaria per prestar a les entitats financeres. L’objectiu d’aquesta política monetària tan heterodoxa és intentar que les entitats financeres mantinguen el ritme de concessió de crèdits per a que no hi haja un coll d’ampolla financer. Els sona? Sembla que estem tornant a l’escenari del 2008 onze anys després. Però realment estem davant de l’escenari del 2008? Per a contestar a aquesta pregunta hauríem d’analitzar com d’endeutats estem i a qui se li deuen els diners en comparació del 2008. La setmana que ve en parlem.