Economia del coneixement i ciència en obert

En la columna d’aquesta setmana m’agradaria fer algunes reflexions al voltant de la conveniència que el sistema científic del qual en formen part les universitats públiques genere ciència en obert. Perquè, és possible evolucionar cap una economia basada en el coneixement sense que la ciència que es genera en les universitats públiques estiga disponible en obert?

Com es poden imaginar, la vida d’un/a professor/a d’universitat a temps complet gira en torn a tasques de docència, recerca i gestió. Això també inclou al professorat universitari d’àrees de coneixement relacionades amb les ciències socials. Dintre de l’economia, la direcció d’empreses és una d’eixes àrees de coneixement.

En les universitats públiques, que en el nostre entorn són unes de les principals generadores de resultats de recerca, és principalment eixe professorat universitari el que s’encarrega de les tasques que fan possible l’existència d’eixos resultats científics en les diferents àrees de coneixement.

Arribats a aquest punt, l’anàlisi que vull fer és molt senzill però sorprenentment la gestió del sistema universitari i científic a l’estat espanyol no està apostant per una ciència en obert. En contrast, als països germànics dins del món universitari cada vegada hi ha més defensors de la ciència en obert en tant que és considerada com una condició necessària per a tenir una economia basada en el coneixement.

Pensem un poc, qui paga els salaris al personal que realitza tasques de recerca a les universitats públiques? La ciutadania amb els seus impostos. Qui paga el manteniment de les instal·lacions i el material fungible? La ciutadania amb els seus impostos. Per si tot açò fora poc, es dona la circumstància que els projectes de recerca que es desenvolupen a les universitats públiques són finançats, principalment, mitjançant fons públics de R+D que provenen de les diferents administracions públiques (europeus, estatals o valencians), per tant també els paga la ciutadania amb els seus impostos.

Així, hi ha uns resultats científics que provenen de la recerca finançada principalment per fons públics que paga la ciutadania a través d’impostos. Eixos resultats acaben publicant-se en revistes científiques internacionals que apareixen en dos rànquings molt coneguts per tot el personal que es dedica a la recerca, doncs les seues possibilitats de promoció i reconeixement professional depèn de publicar en les revistes científiques que apareixen en eixos rànquings. Sabien vostès que moltes d’eixes revistes per tenir accés a eixos resultats cobren cada vegada que algú accedeix a l’article?

A veure si ho explique clar, uns resultats generats per treballadors i treballadores públiques es publiquen en revistes científiques però per a tenir accés a eixos resultats s’ha de pagar. Això significa, per exemple, que com que la recerca es basa en el que ja s’ha descobert i publicat, per a seguir fent recerca les nostres universitats públiques paguen unes quantitats ingents de diners per a que el personal que fa recerca puga consultar eixos articles, seguir fent recerca i publicant-ne de nous. És a dir les universitats públiques estan pagant per accedir a resultats de recerca de les universitats públiques.

Tanmateix, existeix la possibilitat que el professorat universitari i demés personal que fa recerca a l’hora de publicar un article amb els seus resultats opte per fer-ho en format “open access”. Això significa que es paga una quantitat a l’editorial de la revista per a que l’article siga d’accés gratuït per a tothom que ho desitge.

El meu raonament és el següent, si en totes les convocatòries públiques de R+D s’establira com a requisit que els resultats de la recerca s’han de publicar en obert i que una part dels fons concedits per a desenvolupar el projecte s’han de destinar a fer accessibles els resultats en obert per a tota la societat pot ser aconseguiríem dos objectius. El primer, que la societat no pague dues vegades per accedir als resultats generats amb els seus diners. Segon, dinamitzar i democratitzar l’accés al coneixement generat amb fons públics al que tindria accés qualsevol PIME i amb això posar al seu abast el coneixement, una eina bàsica per a competir en una economia oberta. Crec que la societat NO ha de pagar dues vegades per accedir als resultats científics.