Edicions del Buc sorteja el tancament i reedita a Louise Glück

VALÈNCIA. 2020 és, definitivament, imprevisible. Des d’Edicions del Buc poden confirmar-ho en primera persona.  Francesc Bononad, Rubén Luzón, Josep Martínez i Pau Sanchis Ferrer decidiren en 2019 que enguany seria un punt d’inflexió; que el projecte d’editar, del que no treien profit i si molta càrrega de treball, havia de tancar. Només gestionarien l’estoc existent i, com a molt, reeditar algun títol. Però 2020 ha canviat tot.

La principal (però no única) raó ha sigut, òbviament, el Premi Nobel a la Literatura a Louise Glück, la poeta estatunidenca de la qual editaren en 2017 l'obra Nit fidel i virtuosa. L'anunci del guardó ha sigut un autèntic terratrémol en la vida de l'editorial, que estava a punt de tancar després de publicar una última novetat: un poemari de Sophia de Mello Breyner Andersen traduït per Jordi Sebastià. La primera edició es va esgotar per l'allau provocada pel Nobel, però ahir la Institució Alfons el Magnànim va comunicar que la segona edició es faria de manera conjunta, el que permetrà que el tiratge siga major.

La polèmica Glück ha estat servida des de la concessió del premi per les acusacions creuades entre l’agent de la poeta i l’editorial que l'edita en castellà, Pre-Textos. Impagaments, acusacions d’ultratge i certa ira des de les trinxeres de les xarxes socials. En Edicions del Buc, al contrari, els drets es mantenen sense problema i podran editar amb normalitat l’obra de la qual disposen.

En tot cas, aquesta no ha sigut l’única gran alegria de l’editorial enguany. Orquídia (1974-2018). Antologia personal, de Salvador Jàfer, editat en maig, va guanyar el Premi Liberisliber Lira 2020 al millor llibre de poesia; a més del bon funcionament comercial que ha tingut l’últim poemari de Xènia Dyakonova, Dos viatges i haver editat El món s’acaba demà de Ricard Ripoll, últim Premi Manuel Rodríguez Martínez-Ciutat d’Alcoi. En definitiva, un any redó.

Tot açò els ha fet, en les últimes setmanes, reflexionar sobre el tancament del projecte, i el suport del Magnànim en la coedició de Glück ha sigut la llança definitiva per decidir tornar a editar, tal com han confirmat des de l’editorial a Culturplaza. Això si, mantenen eixa idea que el projecte no té l’entitat suficient per a viure d’ell, i per tant, si pensen seguir amb la idea de reduir la seua activitat, que era la d’editar quatre llibres a l’any.

“Quan varen concedir el premi a Glück la decisió estava presa, però les circumstàncies han canviat molt en aquestes setmanes. El periodisme i la poesia van a ritmes diferents i encara estem reflexionant sobre de quina manera plantegem el 2021”, explica Pau Sanchis a este diari, i confirma que està previst, almenys, un nou llibre per a l’any vinent.

La iniciativa d’Edicions del Buc va començar a finals de 2014 com a entitat sense ànim de lucre i amb el suport de Ca Revolta. Els primers poemaris editats van ser Parlen els ulls, de Begonya Mezquita, i València Nord de Teresa Pascual. Des de la Pobla de Farnals, l'editorial prenia el model d’associació sense ànim de lucre i l’objectiu de publicar quatre poemaris a l’any. Un projecte minúscul però compromés, especialment amb la poesia local. Aquestes successives alegries no detindran, en principi, la idea dels implicats en desaccelerar, però en tot cas si els obliga -pensen ells- a reformular el projecte per seguir tenint vida.