El cor i el coratge de les dones que han fet història s'editen en un llibre infantil

Estem envoltades de persones meravelloses. Persones extraordinàries que fan coses impressionants cada dia. Moltes vegades, ni tan sols ens n'adonem d’allò que fan els altres i interioritzem les grans victòries que ens han portat a viure com ho fem avui dia: avenços tecnològics, drets socials, coneixements de medecina… quantes persones han lluitat per assolir un futur millor? De segur que la majoria de noms que venen al cap són de grans hòmens que han fet avançar la història. I les dones?

Superar el sostre de vidre, la discriminació i les barreres sempre ha estat una dificultat afegida per a les dones en la carrera de la igualtat d’oportunitats. A poc a poc, el paper de la dona va assolint el mateix grau d’importància que el de l’home, però encara queda camí per recórrer. I com no es pot avançar sense conéixer, dues autores i quatre il·lustradores valencianes han recuperat la història de dones que han fet coses extraordinàries. I la conten a Dones valencianes que han fet història.

El projecte, de l’editorial Bromera, és un recull de narracions que expliquen històries de dones que molta gent no coneix o no recorda des de l’època dels romans fins a l’actualitat, com Víria Acte, Isabel Ferrer Giner, Elena Just Castillo o Inma Ibáñez Ferrer. És un treball cuinat ‘a foc lent’ que té l’objectiu de trencar els estereotips de les ‘dones que fan coses’ i oferir una visió desdramatitzada i natural dels mèrits de les protagonistes del llibre, sempre reivindicant la igualtat d’oportunitats. Sandra Capsir, autora junt a Maria Viu, conta que el projecte va nàixer amb la idea d’aprofitar l’empenta social del feminisme i valorar la trajectòria de personatges femenins. No només van voler recuperar les històries d’algunes dones sinó que també van pensar que havien d’aportar referents actuals: “el missatge és que tu, xiqueta, pots ser el que vulgues i tu, xiquet, has de saber que qualsevol xiqueta pot ser el que vulga, igual que tu. I per a normalitzar la igualtat d’oportunitats havíem d’incloure exemples de dones actuals, que ara estan fent història”. Per a Capsir i Viu era important que els lectors del llibre pogueren veure a les protagonistes en viu, comenta l’autora.

Tal com asseguren les seues creadores, el llibre està fet per a persones. La perspectiva de la dona és clara, però camina cap a una igualtat que es traduïsca en la no importància del gènere a l’hora de desenvolupar-te com a persona. Ja tenim coses que les nostres avantpassades van aconseguir per a nosaltres —poder estudiar, votar o decidir sobre el nostre cos— però cada dia es planteja un nou futur a seguir i aquest llibre dibuixa un horitzó de possibilitats per a totes les persones per igual, independentment del sexe que se’ls hi haja assignat en nàixer.

Referents de proximitat

Una de les autores del llibre comenta que van sentir la necessitat de mostrar històries de dones del territori valencià, dones properes del passat i del present. “Quan ofereixes referents de proximitat tens l’avantatge que les xiquetes i els xiquets poden veure de prop les històries que contem i viure-les, també, a través de les dones que encara estan en actiu. Per això també vam tenir cura d’incloure a les dones del present que estan fent història i venen de tot el territori, Castelló, València i Alacant”, comenta Sandra Capsir.

A més a més, Capsir explica la dificultat que van tenir a l’hora de triar a les protagonistes del llibre:“Hi ha tantes dones que fan coses fascinants que va ser difícil cenyir-se a les axigències editorials i seleccionar només la història de 37 d’elles”. Les veus de Bonadana, Elia Garci-Lara Català, Dolores Cortés, Isabel-Clara Simó, Anna Lluch Hernández, Miriam Blasco Soto, Matilde Asensi Carratalà… parlen de vides dedicades a l’esforç i la superació de barreres, de la terra i l’entorn en que vivim i, sobretot, de la lluita per la llibertat de les persones.

Així, les seues autores destaquen la voluntat de treballar en la segona part del llibre “Si aquest té acollida, ens agradaria molt escriure una segona part per contar la història de dones com Maria Teresa Oller o Rosa Serrano. Cada dia descobrim més nous i ens dol haver-los de deixar fora”, expliquen.

La importància de la il·lustració

La il·lustració cobra un paper vital en Dones valencianes que han fet història. I no tant per parlar de figures tan importants com Jerónima Galés sinó perquè cada relat és acompanyat per una il·lustració que no només complementa la informació, també explica a la dona que mostra. I això és una de les qualitats més interessants de la il·lustració: que conte històries per ella mateixa.

Són quatre les il·lustradores valencianes que van unir forces i talent per al projecte: Raquel Carrero, Naranjalidad, Eli M. Rufat i Tres Voltes Rebel. Quatre dones amb estils i trajectòries diferents que han aconseguit un treball harmoniós i d’elevada sensibilitat que es fon a la perfecció amb el text que l’acompanya.

“Va ser un projecte que no es va treballar amb pressa. Està cuidat fins a l’últim detall”, explica Eli Rufat, una de les artistes que han participat al projecte. Ella, que s’ha encarregat de la imatge de dones com Lucrezia Bori, Concha Piquer, Ana Cross Stotter, Chantal Ferrer Roca o Pilar Mateo, assegura que ha aprés durant el projecte: “va ser molt bonic documentar-me sobre les dones que han deixat un llegat en el territori valencià perquè em va permetre conéixer més profundament algunes figures i descobrir-ne de noves. Sens dubte, una de les millors coses del projecte ha sigut la llibertat creativa que ens han donat tant les seues autores com l’editorial”.

Pel que fa al paper de la il·lustració en l’actualitat, Rufat comenta que està agafant empenta en el panorama artístic: “abans la il·lustració en l’art s’entenia més com a l’esquema que precedia l’obra final. En l’actualitat això està canviant i cada vegada agafa més pes. Pot ser, entre altres coses, perquè encaixa molt bé amb la difusió de les xarxes socials i el consum d’art a través d’Internet”, tot i que subratlla la importància que ella li dóna al paper: “a mi m’agrada palpar el material, elaborar-lo amb les mans, olorar la pintura tacar-me amb ella. Encara que també pense que la modernitat està feta per a mesclar-la amb les tècniques més tradicionals i pot resultar interessant fusionar-les amb el component digital”, conclou.

Per si algú té curiositat sobre el paper de les dones valencianes en la il·lustració, encara pot assistir a la mostra Ocultes i il·lustrades que es troba en la Nau de la Universitat de València, una recopilació de la història de dones il·lustradores que va des de les primeres impressores com Jerónima Galés fins a les artistes actuals com Ana Penyas, guanyadora del Premi Nacional de Còmic. L’entrada és gratuïta i estarà en exposició fins al 17 de febrer.

Què passaria si un dia ens alçarem totes?

Tal com diu la cançó de Tesa, les iniciatives feministes provinents de qualsevol sector recorden que la lluita per la igualtat i la llibertat batega i alça la veu cada vegada amb més força. Encoratjar a cadascú a triar el camí que vulga sense tenir por de ser discriminat o jutjat és, tal com diuen les autores de Dones Valencianes que han fet història, una tasca que s’ha de treballar des de la primera infantesa. Conéixer referents que han dedicat la seua carrera i la seua vida a fomentar el respecte i la col·laboració constructiva entre les persones ajuda a crear una societat integradora, positiva i rica.

Per les dones de la nostra vida. Per vosaltres: mares, filles i companyes. Valentes, decidides i lliures.