Entre rens i ninots de neu: hi ha un imaginari valencià per al nadal?

VALÈNCIA.Pistes de patinatge sobre gel i avets de nadal quilomètrics poblen places i carrers des del Black Friday fins al dia de Reis. Els centres comercials menys pudorosos fins i tot recreen xicotets pobles nord-europeus com si València fora Lapònia.

Les espècies invasores són introduïdes per l’ésser humà a un ecosistema que no és el seu i suposen una amenaça per a la biodiversitat del seu entorn, segons es defineix a l’IPBES, el panell d’expertes en biodiversitat de l’ONU. La hipòtesi: el cinema nadalenc de les vesprades de diumenge (que ara també ha conquerit la graella de les plataformes d’streaming) és l'espècie invasora de les festes de Nadal.

“La tradició de l’arbre de nadal és nova a València, l’element nadalenc per excel·lència ha sigut el pessebre. S’introdueix dels anys 70 cap ací, i al principi es tallaven branques de pi perquè l’avet és una planta totalment exòtica i l’has de comprar”, explica Jesús Riera, conservador de l'herbari del Jardí Botànic de València.

“Ara és habitual adquirir avets que en realitat són branques tallades a altres zones de la península. De manera natural l’avet es dóna als Pirineus i hi ha una espècie endèmica a algunes zones d’Andalusia que està protegida, fins i tot els dels Pirineus no crega que es tallen perquè està a les zones més altes de la serralada”.

“El que sí que se solia fer era posar molses al pessebre, no és una planta en flor però se solia posar per donar-li verdor. També està molt controlada la recol·lecció de molses al País Valencià per l’impacte que suposa als ecosistemes. És una planta relativament primitiva i no està adaptada per a resistir èpoques seques. Busca refugi a les parts del bosc, prop de fonts o rierols on tenen humitat”.

Però si hi ha una planta que done color a estos dies de desembre és la Flor de Pasqua. No resultarà sorprenent que la euphoria pucherrima siga el principal cultiu de floricultura als Estats Units. “És una planta que pot viure a l’exterior, no és estrany que la gent la plante al jardí i cresca amb normalitat. Però el seu ús ornamental ara a Nadal està forçada de forma artificial: de manera normal la planta sorgeix a primavera i estiu, quan fa calor”, adverteix el botànic.

“Han alterat el seu període natural de creixement. Quan la plantes, ella va recuperant el seu ritme habitual i ja no floreix en Nadal. Als vivers controlen la temperatura i humitat i el període lumínic: adapten les hores de llum a l’època que vols que estiga la planta florida. Ara adapten artificialment el ritme de llum als hivernacles perquè la planta es pense que està en primavera”. Uns ritmes de producció que poden ser incompatibles amb l’alerta per emergència climàtica.

I un secret botànic: el que pensem que és la flor, no ho és. “Són unes fulles modificades que creixen al voltant de les flors, el que botànicament s’anomenen bractes. Tenen un aspecte semblant a les fulles pel seu color roig, però no ho són”.

Besar-se baix el vesc... ni valencià, ni sostenible

“L’ús del grévol i el vesc ha sigut recent per influència d’altres tradicions. Són plantes que estan però són rares, limitades a les zones interiors i humides  del nostre territori. Concretament a les comarques interiors com el Racó d’Ademús, el Maestrat i els Ports”, explica Riera.

“En algunes zones humides de l’Espadà i possiblement per la Mariola, la Font Roja i l’Aitana hagen puntualment algun exemplar de grévol”, que està desplaçant al vesc en l’ornamentació nadalenca d’Europa Central. “El vesc ací està més estés, ara hi ha una certa expansió perquè és una planta parasita hi aprofita la debilitat dels pins per expandir-se, que pateixen atacs com els de la processionària”.

Lluny del romanticisme que desprèn el ritual del vesc sobre els marcs de les portes, la botànica ens diu que “l’atac pot ser tan virulent que posa fi a la vida del pi i acaben morint tots dos. El vesc creix sobre les branques del pi, sense estar arrelada a la terra, fixa a les tiges del pi i absorbeix tots els nutrients directament”, explica Riera. “Al País Valencià està prohibit el seu ús comercial, el que podem comprar com a molt prop ve del centre de la península i la zona del Cantàbric”, conta Riera.

A diferència de la producció de plantes tropicals a hivernacles valencians, la tradició predomina el reciclatge. És el cas de les atxes, unes torxes que a nombroses poblacions com Xixona, Onil o Tibi els xiquets fan rodar la nit de Nadal com un ritual pagà perquè la llum del dia no deixe de créixer després del solstici d’hivern.

Al cas d’Elx, Alcoi o Elda s’encenen la nit de Reis, enramant palmes seques amb fulles seques i espart. Probablement ara, si els Reis d’Orient es deixaren guiar per una estrella fugaç s'enlluernarien amb els llums que en teoria animen les compres nadalenques.

Distanciant-se de la rivalitat entre ciutats per vore qui impressiona més amb la seua il·luminació nadalenca, als Serrans presumeixen estos dies de tindre el millor espectacle. El passat cap de setmana es va poder observar l’espectacular pluja de Gemínides als cels de Titaguas, Alpuente, La Yesa i Aras de los Olmos, on la Universitat de València té el seu Observatori Astronòmic.

La Fundació Starlight i la UNESCO van declarar el 2017 estos municipis valencians com una reserva protegida perquè l’escassa contaminació lumínica brinda un dels millors cels per contemplar les estrelles. Encara que organismes internacionals com la Unió Europea reconeixen el dret a vore el cel estrellat, a ciutats com València és una entelèquia. A Aras de los Olmos vénen d'un llarg camí, des de la signatura el 2007 de la Declaració de la Palma fins al canvi de tots els fanals per llum LED ataronjada. Els Reis d'Orient no es perdran als Serrans.