Faula

Aquesta setmana m’ha vingut al cap una faula molt coneguda d’Esopo, la de la rabosa i el raïm. Tot d’una perquè em va fer somriure una notícia que vaig llegir a diversos mitjans sobre una raboseta que baixava de la serra cada nit per cercar el menjar que li deixaven preparat al xiringuito de la piscina del poble de Tormos. Es veu que l’animalet s’ha fet popular i fins i tot es deixa veure tot i que encara amb certa prevenció. No oblidem que és salvatge. De moment, no obstant, ha tingut sort. No ha hagut de perseverar per aconseguir el sopar. L’estan malacostumant.

En canvi la seua companya d’espècie a la faula no tingué un proveïdor, i en no aconseguir el raïm fàcilment va dessistir en l’intent inventant-se com a excusa que el raïm estava verd. Lliçó a aprendre: ‘no t’enganyes a tu mateix, i accepta les coses com són’.

Pel que fa a la rabosa fora de faula anem en compte, perquè malgrat que la història siga bonica i en positiu no hauríem de ser constants en alimentar animals salvatges perquè amb el temps es tornen confiats. I ja sabem que no tots els humans tenim el mateix pelam. La guineueta per viure lliure a la muntanya ha ser autosuficient i ha de continuar caçant.

D’altra ensenyança moral d’aquesta al·legoria és que malgrat siga temps de raïm i del bo, encara queda molt a ferper recuperar i posar en vàlua aquest ‘doblet d’or’ tan substancial en la història del nostre poble llaurador.

L’Escaldà i el Moscatell

No parle d’escaldar un pollastre per a desplomar-lo, ni d’escaldar les faves per reblanir-les, ni de patir una irritació per la fricció i la suor. No, aquest cop parle en positiu, de festa i de tradició, la que cada darrer diumenge d’agost es celebra al riurau del Senyoret de Jesús Pobre. Un orgull veïnal que ja fa un any que ha esdevingut Bé D’Interés Cultural (BIC).

Transformar el moscatell en pansa. Grans de raïms dessecats en la vinya o escaldats en un lleixiu elaborat amb cendres de sarments, calç i aigua. Pell de raïm tallada sobre canyissos al sol. La pansa com a tresor. Famílies senceres, ruralisme, patrimoni llaurador. Una mirada al paisatge dels nostres iaios, besavis i rebesavis temps abans de que la fil·loxera, a principis del segle XX, ho arruïnara tot.

Fem memòria. Aquesta festa representa una manera de viure lligada a la terra. I a un fruit, el raïm, que transformat en pansa va arribar a ser l’eix central de l’economia de la comarca a finals de segle XIX. La transformació de Dénia i el seu port, punt de trobada i partida d’exportacions internacionals.

Aquest diumenge l’encesa del forn la farà el fogater. A continuació s’omplirà la caldera amb aigua i herba olivarda per donar-li a la passa el seu tradicional color daurat. La sosa accelerarà el procés d’assecat. Una festa oberta a tots. 600 kilos de raïm elaborat al poble més el que cadascú vullga portar de les seues vinyes i bancals. De bon matí esmorzar, tallers de canyissos i llata, i després del ritual de l’escaldà, acabar la festa amb danses, dolçaina i tabalet.

El moscatell com a cultura local. La Marina Alta és indissociable de la pansa i d’aquesta varietat de raïm dolç. Matèria prima indiscutible de la comarca, al natural, pansit, o bé convertit en mistela o vi.

Gastronomia, història, etnologia, turisme sostenible i de qualitat…

Art al Vent

I si encara queden ganes al vespre i a la fresca una visita als carrers del casc antic de Gata per veure art al Vent. Art contemporani textil que neix d’una tradició ben arrelada encara en alguns pobles i que consisteix en decorar els balcons de les cases amb cobertors -molts fets a mà- en dies de festa, sobretot al pas de les processons.