CASTELLÓ. Nou grups d’investigació dels quatre centres de la Universitat Jaume I (UJI) col·laboren amb estudiantat de tercer curs del Grau en Disseny i Desenvolupament de Videojocs per a inspirar la creació de jocs vinculats amb diverses línies de recerca en relació amb el canvi climàtic. Aquesta iniciativa, anomenada Good Game, està integrada en el Living Lab Planeta Debug promogut per un grup interdisciplinari d’investigadores i investigadors que compta amb el finançament del programa Art Ciutadà de la Fundació Daniel i Nina Carasso.
El projecte Planeta Debug. Videojocs, coneixement, serendipitat i cocreació en el puzle del canvi climàtic –que estarà cofinançat per la universitat pública de Castelló– ha sigut dissenyat per professorat de les àrees de Videojocs i Comunicació Audiovisual amb l'objectiu d'abordar el desafiament de l’escalfament global i la sostenibilitat mitjançant els videojocs i la gamificació. Aquesta iniciativa posarà en marxa diverses accions científiques, artístiques i socials per a afavorir canvis socials i també crear consciència ciutadana davant els actuals reptes ambientals de magnitud local i mundial.
La línia d’acció Good Game està centrada en l’estudiantat universitari i consisteix que els estudis i experiments de nou grups de recerca servisquen d’inspiració perquè alumnes de tercer curs del Grau en Disseny i Desenvolupament de Videojocs dissenyen jocs que puguen abordar diversos reptes vinculats amb l’escalfament global.
Aquest curs participen en Good Game els professors Leonor Hernández, del Grup de Fluids Multifàsics; Vicent Arbona, del Grup d’Ecofisiologia i Biotecnologia; Ivan Mora-Seró, del Grup de Semiconductors Avançats; Gladys Mínguez, del Grup de Recerca en Òptica; Vicent Baydal, del Grup d’Història i Dret Forals Valencians; María Ibáñez, de l’Institut Universitari de Plagues i Agricultura, Lucia Reig i María José Ruá, del Grup de Tecnologia, Qualitat i Sostenibilitat en l’Educació; Pedro Sanz, del Laboratori d’Interacció i Sistemes Robòtics i Conrado Martínez, del Grup Melanogén.
Les assignatures implicades són Enginyeria del Programari, amb els professors Antonio Morales i Enric Cervera; Art del Videojoc, amb el professor Diego Díaz, i Disseny Conceptual de Videojocs, impartida per Emilio Sáez. Paral·lelament, també s’ha incorporat al projecte Planeta Debug el professor Jordi Adell, amb l’assignatura optativa Fonaments per al Disseny de Videojocs Didàctics, on l’estudiantat de quart curs d’aquest grau està ideant jocs sobre canvi climàtic de tema obert, és a dir, no vinculats amb línies d’investigació.
El vicerector d’Investigació i Transferència Jesús Lancis valora la innovació de l’acció Good Game perquè "implica un avanç important en l’experimentació en nous llenguatges i canals per a difondre la recerca que es desenvolupa a l’UJI i, a més a més, en un tema tan prioritari per a la ciutadania i per a l’UJI com és el canvi climàtic". De fet, fa més de dos anys es va crear el Seminari Interdisciplinari en Investigació en Canvi Climàtic de l’UJI. A més a més, en paraules de Lancis, "la interacció amb l’estudiantat del Grau en Disseny i Desenvolupament de Videojocs no sols és molt pionera en l’àmbit estatal i europeu, sinó que implica el foment de processos de cocreació molt interessants i amb resultats que, de ben segur, resultaran molt enriquidors tant per a la comunitat investigadora com per a l’alumnat".
Per la seua banda, el responsable del Projecte de Cultura Científica i Ciència Ciutadana de l’UJI, Lluís Martínez, considera que la iniciativa "apropa doblement la ciència a la societat, per lligar la difusió de la recerca amb l’àmbit de la creació de videojocs, i comptar amb l’estudiantat universitari, i per proporcionar, amb els productes finals, eines lúdiques de divulgació de la ciència a tota la ciutadania".
Emilio Sáez, també investigador principal de Planeta Debug, argumenta que treballar per projectes "sempre ha sigut més efectiu per a l’aprenentatge de disciplines aplicades i transversals. En el cas del disseny de videojocs, poder integrar en un projecte el disseny a partir de la visió d’altres àrees científiques com a element comú d’un repte tan ampli i important com és el canvi climàtic afavoreix que els treballs siguen molt més potents i fomenten la creativitat de l’estudiantat, així com la seua implicació amb els efectes de l’escalfament global".
"Incorporar aquesta forma de treball constitueix un gran repte, tant per a l’alumnat com per al professorat, però, alhora, la profunditat de l’aprenentatge i les implicacions del treball realitzat són molt més àmplies. En conjunt, aconseguirem molts objectius profitosos, tant en matèria pedagògica, en noves maneres de treballar interdisciplinàriament, com en un bé per a la societat", afegeix Sáez.
Creada en 2010, en honor a Daniel Carasso, fundador de Danone, i la seua esposa Nina, la Fundació Daniel i Nina Carasso desenvolupa la seua activitat a França i Espanya. El seu treball consisteix en acollir, donar suport, acompanyar i connectar a les persones que s'atreveixen a mirar i a construir el món de forma diferent en les seues dues línies de treball: l'Alimentació Sostenible i l'Art Ciutadà. La Fundació Daniel i Nina Carasso és una fundació Grant Maker (exclusivament finançadora d'iniciatives d'interés general), de patrimoni familiar, afiliada a la Fondation de France i és independent de qualsevol societat mercantil.
