CASTELLÓ. El Consell General de rectores i rectors de la Xarxa Vives d’Universitats (XVU) distingirà amb la Medalla d’Honor de la institució a l’antropòleg Joan Prat i Carós, al químic Carles Solà Ferrando i al físic Ramon Lapiedra i Civera. L’acte de lliurament tindrà lloc el 2 de juliol a la Universitat CEU Cardenal Herrera i es podrà seguir en directe.
Joan Prat i Carós (Celrà, 1947) és catedràtic emèrit de la Universitat Rovira i Virgili (URV). La seua tasca docent i investigadora ha estat reconeguda per la Generalitat de Catalunya amb la concessió de la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic (2003), així com per la URV amb el reconeixement de Professor Distingit (2004) i posteriorment de Professor Emèrit (2009). Llicenciat en Filosofia a la Universitat de Barcelona (UB), on es va doctorar el 1976, Prat ha estat el màxim impulsor de l’Antropologia Social desenvolupada a Tarragona i un referent internacional dels estudis d’aquesta àrea de coneixement. En concret, ha estat pioner en la recerca de la cultura popular catalana (especialment en l’àmbit folklòric i religiós), els mites contemporanis i els nous imaginaris culturals, la formació del pensament etnològic a Catalunya i en l’anomenat excursionisme científic, vinculat al romanticisme burgès.
Joan Prat va contribuir significativament a la consolidació de la URV i va estar fundador del departament d’Antropologia, Filosofia i Treball Social d’aquesta Universitat, on ha impartit docència al llarg de 40 anys. Ha estat membre fundador de l’Institut Català d’Antropologia (1978) i de l’Institut Tarragonès d’Antropologia (1983). Més de 200 articles científics i 20 llibres testimonien la trajectòria acadèmica de l’homenatjat, que s’estén també arreu de més de 30 universitats nordamericanes, llatinoamericanes i europees on ha desenvolupat la seua tasca, com són la de Califòrnia a Berkeley, Buenos Aires, Quintana Roo, Mérida Yucatán o Lisboa, a més de l’Escola d’Estudis Superiors en Ciències Socials de París.
Carles Solà Ferrando (Xàtiva, 1945) és catedràtic d’Enginyeria Química de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), institució de la que fou rector entre el 1994 i 2002. Fruit de la seua dedicació a la gestió universitària va ser nomenat conseller d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya, càrrec que ocupà entre el 2003 i 2006. Les seues contribucions científiques l’han conduït a ser nomenat doctor honoris causa a la Universitat de Southampton (1999), així com mereixedor de la Medalla d’Enginyeria Química de la Universitat de Valladolid (2005).
Llicenciat i doctorat en Ciències Químiques a la Universitat de València (UV), la seua carrera acadèmica s’ha desenvolupat principalment a la UAB. És en aquesta Universitat on va impulsar l’actual departament d’Enginyeria Química i els estudis de grau en Biotecnologia, pioners a l’Estat espanyol.
Solà ha participat activament en l’enfortiment de la cooperació interuniversitària. Va ser un dels fundadors de la Xarxa Vives d’Universitats (de la qual fou president) i de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP). També ocupà el càrrec de president de la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE) i fou membre del Comitè Executiu de l’Associació Internacional de Presidents d’Universitats (2000-2002) i del Consell de l’Associació Europea d’Universitats (EUA) (2010-2014). En la seua etapa com a conseller d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya, va impulsar la modernització de les universitats durant el procés de convergència europea.
Carles Solà va reprendre l’activitat científica com a membre del grup d’Enginyeria Cel·lular i de Bioprocessos de la UAB després del període dedicat a la gestió universitària. La recerca desenvolupada en aquest grup s’ha centrat principalment en la producció de vacunes de nova generació i en l’optimització de processos biològics de captura de CO2 en el disseny de sistemes de producció de microalgues per a l’ús farmacèutic i cosmètic.
Ramon Lapiedra i Civera (Almenara, 1940) és professor emèrit de la Universitat de València (UV), institució de la que fou rector entre el 1984 i 1994. Les seues contribucions científiques, culturals i socials feren que fou nomenat doctor honoris causa per la Universitat Jaume I (1993), així com guardonat amb la Medalla de la UV (1994), amb la Medalla d’Honor de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (2019) i amb el títol de fill adoptiu de la ciutat de Sagunt (2020).
Llicenciat en Física per la Universitat de Madrid (1963) i doctor en Física teòrica per les universitats de París (1969) i Barcelona (UB) (1974), fou també investigador del Centre Nacional per a la Investigació Científica (CNRS) de França entre 1966 i 1969, i catedràtic de Física a la UB, la UV i la Universitat de Santander entre el 1982 i 2010. La recerca de Lapiedra ha estat centrada en el camp de la relativitat general, la mecànica relativista predictiva, l’astrofísica relativista, la cosmologia, i la mecànica quàntica.
Durant la dècada que exercí com a rector de la UV, destaca el procés de reforma i modernització que va experimentar la institució, i que va resultar en un increment exponencial del volum de la comunitat universitària i en un significatiu desenvolupament de la recerca realitzada en tots els camps científics de la institució. El seu compromís amb la societat, la llengua i la cultura dels nostres territoris el dugueren a formar part del Consell Valencià de Cultura (1998-2011); de l’associació cívica Valencians pel Canvi (de la que en fou president); i de l’Institut d’Estudis Catalans des de 1986.
La Medalla d’Honor de la Xarxa Vives d’Universitat és la màxima distinció que atorguen conjuntament les 22 universitats de la Xarxa Vives, en reconeixement a la trajectòria professional, el compromís amb la ciència, la cultura i la societat que, des de diferents àmbits i disciplines, han desenvolupat les persones homenatjades. Des de 1995, any en què es van lliurar les primeres medalles, han rebut aquesta distinció 26 persones dels més diversos àmbits de coneixement.
