VALÈNCIA. Set i mitja de la vesprada. L'auditori Joaquin Rodrigo de Sagunt acaba d'omplir les últimes butaques per a sentir a Jordi Savall i a Xavier... que venen a tancar el festival de música antiga MusAS.
Puntuals, els dos músics ixen a l'escenari on els esperen quatre instruments de corda que recorden a èpoques passades. Es fa fosc. Comença l'espectacle.
Ràpidament es crea eixa atmosfera tant difícil d'aconseguir: la música i els músics es converteixen en el centre de l'univers durant el temps que dura el recital. Màxima espectació per a dues persones que freguen les cordes amb els dits i amb l'arc, tot aconseguint que l'instrument es convertisca en una prolongació de les seues extremitats. És la màgia de la música: com un pensament es pot traduir en un so tant bell que provoca que t'oblides d'allò que t'envolta i només et preocupes de gaudir del moment.
Entre cançó i cançó, breus explicacions dels mestres: "Aquesta viola que toque és de l'any 1.500, està intacta, només té un parell de modificacions", explica Savall en una de les seues intervencions. Durant el concert, comunicació absoluta entre els músics a través dels instruments i d'alguna mirada puntual. Després de tocar cançons barroques i... conclouen el recital amb improvisacions. Dues d'elles: Los canarios, que conté fragments on la viola imita el so d'eixos pardals (d'una manera prou fidel) i una antiga cançó de bressol de la bretanya francesa que acaba de connectar amb tot l'auditori. Els primers aplaudiments comencen ja a sentir-se. L'auditori finalitza l'acte amb un mar d'aplaudiments que d'en peus agraix als mestres eixe exercici de comunicació a través de la música. Eixa hora d'aliment per a l'ànima i l'esperit que arriba directament al cervell i al cor, fent còrrer per tot el cos la positivitat. Perquè així és la música i així és la seua màgia.
"La música com a element de pau i d'unió entre persones". Eixa és una de les premisses del músic i investigador Jordi Savall. Des de xiquet va començar a tocar el violoncel i a formar-se musicalment. Quan va descobrir la viola de gamba (instrument del que és especialista) es va endinsar per complet en el món de la música antiga i va marxar a estudiar al conservatori Schola Cantorum Basiliensis de Suïssa. Va formar junt a músics d'arreu del món i a la soprano Monserrat Figueres, amb qui es va casar, el conjunt instrumental Hesperion XXI i, més endavant, la Capella Reial de Catalunya.
Jordi Savall interpreta música històrica, barroca, i realitza una tasca de recerca musical per connectar les característiques de les tradicions de la música antiga a nivell global. Té la mirada enfocada en la dimensió més emocional de la música, humanista, que connecta "directament amb el cor" i amplia la mirada de les persones cap a una societat més conscient, connectada i inclusiva.
La seua visió del lleguatge musical passa per realitzar accions que fomenten la felicitat a través de la música i la consciència universal. Fa visites periòdiques a hospitals i presons on realitza actuacions amb el seu conjunt i durant els últims anys ha organitzat activitats dins les comunitats de músics dels camps de refugiats de Calais i Basilea.
És una persona que treballa dia a dia per la seua felicitat i la d'aquells que l'envolten. I això és el que transmet, tant en l'escenari com fora d'ell. Consciència universal, col·lectiva i personal. El plaer de les coses petites i la genialitat de la vida, tant en els moments bons com en els roïns. Així és el mestre.
-Quan vas descobrir la teua passió per la música antiga?
-La música antiga em va començar a interessar quan vaig començar a tocar el violoncel, que vaig començar a tocar música barroca i música de Bach. també quan cantava en l’escolania, amb set anys. Tanmateix, el moment més important és quan comence a tocar la viola de gamba, l’any 1966… Vaig començar perquè em va semblar que era un instrument oblidat, que el tocava molt poca gent tanmateix tenia un repertori interessantíssim. En eixe moment és quan decidisc dedicar-me exclusivament a la música antiga.
-Per què vas marxar a Suïssa?
-Vaig marxar a Suissa perquè ací no hi havia cap conservatori de música antiga i en Suissa, concretament a Basilea, hi havia el millor conservatori de música antiga del món. Allà vaig conéixer el meu professor… un dels músics més experts de música antiga del moment. Quan ell es va jubilar i jo em vaig diplomar vaig passar a ocupar la seua plaça com a docent en el conservatori de cn.
-La música com a element de Pau universal
-La música, primerament, és el llenguatge que ens defineix a cadascun de nosaltres i les músiques que hem apres en la nostra cultura son les coses que ens deifneixen com a esser huma. es una manera de comunicar. aleshores, en la música no parlem a traves de conceptes o idees, pearlem a través de la bellesa i de l’emoció. per atnt, és un llenguatge obert i mai exclusiu. amb ella ens podem comunicar d’una manera molt millor que amb la paraula, amb la paraula ens podem equivocar i en la paraula no.
L’acció que he estat fent aquestos anys amb els músics refugiats és una cosa necessària. Jo vaig estar vivin l’experiència dels refugiats als camps de Calais o a Basílica, a grècia i vaig quedar totalment sorprés del desatres de la manera en que viuen aquestes persones. vaig pensar que havia de fer alguna cosa per a ajudar-los. I així va sorgir l’iniciativa, amb la intenció que els músics refugiats pugueren reunir-se, treballar i fer concerts.
-Influència de Montserrat Figueras en les teues creacions
-La meva vida musical va estar lligada a la vida de la montserrat, carrera independent viola de gamba. vam treballar junts en molts projectes, molt important història, llegat importa
La meua vida musical va estar lligada a la vida de la Monserrat en molts aspectes, tanmateix jo també vaig fer la meua carrera independent com a viola de gamba. poerò diem que la formacio dels conjunts que vam fer vam treballar junts en molts projectes. per als dos va ser una experiència molt important. I aixo sempre és una cosa que quedara a la història com un llegat iportantissim.
-Situació de la música històrica actual
-Jo crec que la situació es viu en qualsevol tipus de treball artñistic, vivim en un mon en que es molt dificil obrise cami en projectes de llarga duracuio. sobretot perque la musica antiga no té un suport insitutcional com ho te la música clàsica, la simfònica o l’òpera. Sempre som músics que anem per lliure i això fa més complicada la tasca de treballar amb serenitat i amb projecció de futur. Jo crer que hi ha canvis que hauriem de fer perque vivim en les mateixes organitzacions per a la música antiga que les que es van crear al segle XIX. I aquestes insitutcions ja no toquen tanta músca antiga, per exemple les simfòniques ja no fan música barroca. I tenen ajudes suficients per fer el seu patrimoni, tantmateix els intèrprets de música antiga no.
-Determinada música com a element d’alta cultura, necessàriament ha de tenir un component classista?
-Per a res. Justament la música històrica, les músiques medievals arriben més directament als joves, són músiques rítmiques i interactives amb el repertori oriental, d’obertura. Són músiques imaginatives i creatives i molt més accessibles a un nivell popular. El que fa a una música classista és els preus de les entrades: anar a un concert en que has de pagar una butaxa¡ca de platea per cent o doscents euros això sí que és classista. Però això depén de l’organitzador, dels mitjans que tinguen i la projecció que l’artista li vulga donar al seu projecte.
Nosaltres, a part dels concerts per al públic general, fem cada mes concerts a hospitals i presons per a mostrar que la música serveix per a la vida quotidiana i per a ajudar a les persones a ser més felices. I estem tenint molt bona resposta però les institucions tenen molt poc interés per a ajudar a projectes d’aquest tipus. Són projectes que no mouen masses, que no generen un benefici econòmic i sembla que els hi costa entendre que també són projectes necessaris per a la societat. Per exemple, quan vam arribar a la secció d’oncologia infantil de l’hospital Sant Joan de Déu els xiquets estaven molt neguitosos i quan vam començar a fer música van començar a somiriure, a moure’s i a ballar. La música pot canviar totalment l’estat d’ànim perquè ajuda sempre.
-Creus que la música ha de ser adaptada per als infants o que tots tenim la mateixa capacitat de gaudir-la?
-La música no és una activitat intel·lectual sinò que connecta amb la nostra sensibilitat. Els humans som sensibles i tenim curiositat i podem gaudir de qualsevol música a qualsevol edat. Aixó sí, quan més coneixem les coses pot ser més en gaudirem però és un complement. No cal conéixer la vida d’un compositor per gaudir de la seua música. La música ens parla directament al cor.
-La música guarda algun tipus de relació amb els animals i la natura?
-La música és una expressió del llenguatge de l’èsser humà on exprimim les nostres emocions. I això té una relacio amb la natura, com ara l’observació del llenguatge dels ocells o d’alguns animals. la natura està plena d’elements que es distingueixen pel so. De fet, la música ha imitat moltes vegades la natura i els seus sons. Està tot molt implicat. Vivim en un món global en que les emeocions són percebudes a través dels sentits i això és el que ens fa ser vius i gaudir del món en que vivim. O patir, també. Sempre hi ha una mica de les dues parts.
-Recomanació cultural
-Tot i que és difícil triar, recomanaria el llibre d’un amic meu, Nucci Ordiner, que es diu L’utilitat de l’inútil. És un llibre maco perquè parla sobre la importància d’aquelles coses que habitualment es consideren inútils com la filosofia, la música o la bellesa. La cultura és molt important perquè és el que ens desperta emocions, el que ens fa ser millors. Conéixer la literatura, la història i la filosofia són coses tant valuoses que no tenen preu. Ens fa ser humanament més rics i ens connecta amb el nostre entorn i els altres.
-Què sents quan toques?
-Quan estic tocant no tinc pensaments, estic totalment concentrat en la música. I això és fantàstic perquè buides el teu cap. Per a mi, tocar significa trere’t el cap tots els pensaments i estar en un moment de relaxació absoluta on t’oblides dels problemes i de les coses que normalment et pesen. És un acte de zen.
A mi m’agrada recordar aquesta història per a explicar-ho: hi havia un jove passetjant per un bosc de l’Índia i, de cop i volta, un tigre comença a perseguir-lo. El jove comença a córrer i, tot i que quasi l’enxampa, es tira per un barranc per salvar la vida. Quan es lliura i arriba baix de tot, alça el cap i veu a un altre tigre que esta esperant-lo. Casualment, a la vora del barranc troba un manoll de maduixes silvestres i comença a menjar-se-les i pensa: “que bones estan aquestes maduixes del bosc”. Així acaba la història. Això vol dir que en la vida quan gaudim de les nostres maduixes és quan som realment feliços i ens oblidem de tots els tigres que, inevitablement, trobarem al nostre camí. I això pot ser tocant la viola de gamba o fent qualsevol activitat, com ara rentar els plats. Es tracta de concentrar-se en el que hom fa i guadir-ne. Per a mi, un bon músic és aquell que quan toca en públic es concentra en la música i s’oblida de tot. És en eixe moment en que pot gaudir d’allò que fa i transmetre l’emoció al públic i compartir la seua felicitat amb els altres.
