La Candelera, el Sol i la flor

Dóna gust que després de tanta borrasca arribe el Sol. Salutació a Sant Llorenç amb tot el despertar de vida que duu al darrere. Puja la temperatura, arriba una primavera fictícia perquè no oblidem que encara estem al febrer, i la vida somriu perquè podem fer-nos el cafenet a la terrassa del bar sense tant de jersei. 

La primera impressió de que tot torna a començar a mi sens dubte me la dóna la flor de l’ametler. Puge a l’autobús com cada setmana per anar al poble a veure a la família i allí estan ja uns quants arbres en plena flor. La primera de l’any. Blanques o roses mai he acabat d’entendre ben bé el perquè. El ametlers florits m’acompanyen a la sortida de Dénia, passant la Xara i per tota la nacional. I així doncs el camí, que hauria de ser en tren però no hi ha, es fa més curt.

I pense que ja toca fer una excursió, potser a Alcalalí. Una visita als camps banyats de fred i sol que acompanyen el florir d’aquests arbres tan nostres, tan arrelats al patrimoni i paisatge llaurador. Bellea agrícola de la Marina que entre pedra seca i camins de valls d’interior ens asserenen l’ànim. Un incís però de tristor en veure com el bacteri de la Xylella encara amenaça tot el que rodeja aquest món. 

‘Si la Candelera plora, l’hivern és fora. Si la Candelera riu l’hivern és viu’

El ritmes que marca la natura són els que són. I el diumenge dia 2 vam passar l’equador de l’hivern amb sol. El dia de la Candelera va eixir bo, marcant així almenys antigament un inici de temporada pels homes del camp prometedor. I és que la tradició relaciona aquesta data, al bellmig de l’estació, amb el pronòstic de l’oratge i també, perquè no, amb la floració. ‘Quan la Candelera flora, l’hivern fora. I si no flora, ni dins ni fora’. Es veu que en terres més fredes i del nord també està connectada en deixar enrere l’estat d’hibernació. És a dir, eixir de la cova (siguem uns óssos o no). 

A la Marina ara toca aprofitar el sol d’hivern. Una bona opció consisteix en redescobrir els nostres pobles i gaudir i apreciar dels seus tresors i secrets. Des d’una bona passejada, fins a recòrrer carrerons antics, descobrir la seua arquitectura i història i omplir de bonhomia i dolçor la panxa amb dolços d’ametla i d’altres delícies gastronòmiques.

Com a Teulada, que per Sant Blai encara mantenen la tradició de fer un dolç típic anomenat ‘la Dama’ i que només fan ells. Un secret amb forma de dona amb un toc de canyella i acompanyat sempre d’un gotet de mistela. O a Pedreguer, on també feren Porrat i festa per Sant Blai, amb fira d’artesania, partida de pilota i danses populars. O a Pego, on encara perdura la tradició d’aquest sant de que els rotllos beneïts ajuden a prevenir el mal de gola i endur-se la tos.

‘Sant Blai gloriós, lleva’m la tos’