La moda de les camisetes en valencià

VALÈNCIA. No han arribat al grup Inditex, ni tampoc a cap botiga del carrer Colón de València, però la moda està ahí, fent-se lloc a l'Instagram i a les retransmissions d'À Punt. I no parlem de les espardenyes típiques dels llauradors, eixes sí que es poden comprar a molts locals del centre de les nostres ciutats, tot i que algunes botigues porten espardenyes d'espart fetes a la Xina, atenció. Parlem de les camisetes amb missatges, frases o paraules escrites en valencià. Camisetes dissenyades per valencianoparlants que potser han vist una demanda creixent i una oportunitat de fer negoci. O bé que estan farts de vore com el valencià no apareix a la moda i és molt més fàcil comprar-se camisetes on pose "C'est la vie", "Ti amo" o "I love London", així que s'han passat a la moda de proximitat. El cas és que cada volta és més factible vore pels carrers gent amb frases de tota classe, en valencià. El que hauria de ser normal en qualsevol llengua, però que ací, fins fa no molt, era complicat vore. Espere que prompte arriben al Zara, però mentrestant, on si han arribat és al Congrés. Íñigo Errejón va lluir a principis d'any una camiseta comprada a la llibreria Fan Set, i bé, com a molts els ha passat, Estellés, Ovidi i Fuster foren els seus primers amors valencians.

Els pioners

Les primeres camisetes populars en valencià, que jo recorde vore, no eren altres que les de La Volta a Peu, els festers o quintos del poble que se les dissenyaven a la impremta del poble o les de les Trobades d'Escoles en Valencià. Òbviament, des de fa anys, la música ha donat frases que han aparegut a camisetes que es podien comprar als concerts o a la botiga del Macondo. I un poc al mateix temps aparegueren les frases d'Estellés, el gran tuitstar valencià, que abans de Twitter ja escrivia poemes que es convertirien en lemes. "No podran res davant d'un poble alegre, unit i combatiu", "No hi havia a València dos amants com nosaltres", "No ser res si no s'és poble", "No he desitjat mai cap cos com el teu"... Veig que li agrada començar amb una negació, a Vicent Andrés Estellés. El cas és que amb la popularització de les compres en línia ha sigut molt més senzill fer estos productes, i per exemple Goatxa va obrir en 2006 i al seu catàleg té camisetes amb frases com "Anar com cagalló per séquia", tot un clàssic de l'imaginari valencià. Jo, potser, la primera que recorde comprar-me ara farà 10 anys va ser una de Camidesetes amb el símbol de Los Ramones on es podia llegir “Ramonet” dalt, rodejat de "Si vas a l'hort, porta figues i albercocs". No faltaven l'aixà i la corbella, i com passa amb l'original dels Ramones, en compte de dir-te: "Dis-me quantes cançons dels Ramones coneixes", et podien dir: "Quantes voltes has collit tu albercocs o has tirat de lligona?"

L'eclosió

Segurament, l'Instagram ha sigut el multiplicador natural d'ofertes, marques i opcions en valencià a la teua roba més casual. Vore gent guapa amb una camiseta bonica i escrita en valencià et fa desitjar-la, i amb dos clics, la tens. Això ho saben les marques que han pogut arribar a gent que abans no els coneixia, i la cosa ha anat a més. Larouch són, potser, els que millor s'han posicionat i des d'Ondara, amb dissenys senzills i paraules dolces, han arribat a vestir gran part de la modernor valenciana. Moatros, asmorsador, ausaes o rebonica... han creat tendència. També es feren molt populars les samarretes de València Tropical on s'explica què significa “desfici”, “coentor” o es pot llegir la frase "No és fàcil ser valencià". I La Tostadora ha anat acollint dissenys diversos en valencià des de fa temps, ja que en ser una web on tots poden pujar dissenys sense necessitat de la infraestructura d'una botiga, han aconseguit acumular moltes opcions multilingües. De fet, encara pots comprar allí un dels dissenys més antics que recorde ara, el famós “Jo soc triatleta... platja, paella i cassalleta” i que també tenen a Rey Mono, una marca que explota també molt bé la publicitat i l'humor via Instagram. El cas és que cada volta és més habitual fer moda en valencià, i ja a ningú li estranya vore escrit en un tros de cotó blanc una frase com “Menja molt, caga fort i no tingues por a la mort”, una proposta de la marca Timonet Wear que des de Bocairent incidix en les frases i l’humor en valencià.

Comboi, la paraula estrella

Cal comboi, és un fet: tindre una marca de camisetes en valencià i no fer-ne una amb la paraula “comboi”, sembla un contrasentit. Not possible, ERROR 404, Just do it... Són els missatges que els apareixen als dissenyadors quan volen obviar comboi del seu programa de disseny. Així que arriben els xavals de Larouch i en fan una on pots llegir “comboi”, simple i funcional. Després, els de duestasses fan un comboi amb la tipografia de Friends, perquè el comboi és amb els amics, clar que sí. Després, tenim la definició completa a càrrec de València Tropical: agafen el diccionari i expliquen el que és comboi per a qui no ho sap explicar, molt educatiu. Després ja evoluciona la cosa en una frase sencera, i els de PSMON des d'Enguera proposen la frase "che quin comboi". Però això no acaba ahí, i pots també comprar-te una camiseta amb la paraula “comboianta” dissenyada per Bunyol d'or. Tot açò demostra que el comboi és l'equivalent a les lletres NY per a Nova York, ens agrada tant comboiar-nos que en fem bandera. De fet, existix una marca anomenada Comboi de Tarongina per a acabar de tancar el cercle.

El futur

Marques que fan de les frases i les paraules la seua bandera ja n’hem anomenat moltes, apunteu-ne algunes altres com Tot en Valencià, Regala en Valencià o les catalanes Productes de la Terra o Pit i Collons que també estan molt presents en línia. Però el format està començant a donar signes de fatiga i va evolucionant cap a dissenys o propostes on la llengua no és l'únic atractiu de la camiseta. Per exemple, Ampelt acompanya les paraules “arròs” o “moscatell” amb dissenys hortofructícoles i, a més d'una camiseta, quan fas una compra tens dret a collir taronges dels seus tarongers d'Almussafes. Encara que l'exemple més clar és del poble del costat, Benifaió, des d'on Multilove dissenya camisetes de negocis ficticis com “L'Orxateria la Moreneta” o el “Forn de pa ca Maruja”, i ha aconseguit que no hi haja modern valencià sense la seua “Pescadería Amparín” o “Floristería Paquita”. Dissenys en valencià i castellà indistintament en el que hauria de ser la norma, i no l'excepció. Per així poder trobar a les botigues d'Alacant, València, Gandia o Castelló camisetes dissenyades en valencià. No de manera reivindicativa, simplement de forma natural, com el suc de taronja que el vols de taronges properes i no en un tetrabric fet amb taronges sud-africanes. Doncs amb la moda igual, un poc menys d’“Awesome”, “Superdad”, “This girl is on fire”, “Liberté” i “Beautiful”, i més “Destarifo”, “T'estime”, “Carxofes”, “Trellat”, “Burrera” i “Malícsia”.