La simbiosi industrial, un repte inajornable

En unes setmanes, abans de cap d’any, es presentarà l’Observatori de Simbiosi industrial de la Comunitat Valenciana. La iniciativa s’inclou dins de les línies marcades per la política de la Unió Europea per efectuar una transició el més ràpida i eficient possible cap a una economia circular i sostenible.

Circular, sostenible, simbiosi... és obvi que ens trobem davant d’un vocabulari nou i que termes que no pertanyien al vocabulari econòmic tradicional s’hi estan introduint, com a símptoma evident que l’economia està canviant. L’expressió “simbiosi industrial” aprofita un terme provinent de la biologia, que segons el diccionari de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua correspon a: “Estat d'interdependència fisiològica equilibrada de dos o més organismes de diferents espècies que s'associen per a obtindre un benefici mutu”. Associació, equilibri i benefici mutu: aquestes són les claus de la simbiosi. En l’àmbit industrial, la simbiosi és el procediment mitjançat el qual els residus o subproductes d’un procés industrial es converteixen en la matèria primera per a un altre procés que ara comença. El paradigma lineal que fins ara era la base per a definir la  fabricació i que acabava amb el producte finalitzat, i al costat uns “residus” derivats del procés, se substitueix per un paradigma circular on ja no hi ha residus i el consum de matèries primeres i energia és molt menor.

La simbiosi industrial és doncs un procediment mitjançant el qual diverses industries, sovint d’àmbits molt diferents, col·laboren per generar processos més eficients, barats i sostenibles i per tant -i això no ho podem oblidar- més rendibles i beneficiosos per als implicats. Els exemples que ja s’estan aplicant en el nostre teixit productiu són molts: residus de la indústria ceràmica convertits en material de construcció, restes de l’activitat agrícola transformats en combustible... però és evident que les possibilitats són infinites i que el concepte encara necessita d’una implantació forta i decidida entre els nostres productors.  

Aquest serà el paper de l’Observatori, coordinat per l’IVACE (Institut Valencià de Competitivitat Empresarial) i amb la presència d’institucions, centres tecnològics i, especialment, organitzacions empresarials i agrícoles. El paper de l’Observatori és precisament el de detectar les possibilitat d‘establir aquestes simbiosis entre uns i altres productors i d’informar i formar els implicats perquè finalment es puguen dur a terme. Queda molt de treball per fer, però la indústria valenciana ha demostrat una creativitat i una capacitat d’adaptació molt alta. La Unió Europea ja ha deixat ben clar que la simbiosi industrial no és una opció, sinó una obligació per a totes les economies europees que necessàriament s’han d’inscriure dins del marc de transició ecològica que la lluita contra el canvi climàtic ens demana. Però, més enllà de l’obligació, la simbiosi industrial és també una oportunitat per modernitzar el teixit productiu valencià i generar la col·laboració entre àmbits que fins ara estaven aïllats: un nou repte per eixir més forts i adaptats a una economia en canvi permanent.

Jordi Sebastià. Director de relacions externes de l’IVACE