Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Política de Cookies Aceptar

Hoy es 20 de octubre y se habla de pinchaaquí.es porcelanosa grupo azulejo crítica de cine

I Premi Diafebus de Novel·la Juvenil

Les illes Pitiüses, el Mediterrani i el capità Boira

16/06/2019 - 

VALÈNCIA. Les aventures del capità Boira a Eivissa i Formentera (Drassana, 2018) és el primer títol en guanyar el premi de novel·la juvenil Diafebus. Es tracta d’un relat mariner, clàssic des de la primera pàgina, que sorgix de la ploma de Tono Fornes (Tetuan, 1955) i les aquarel·les de Santi Inocencio (Madrid, 1968); de mil hores de mar compartida, de got i paelles de pedres, de rialla i vi, de gos i gavines, d’Ulisses i Dénia i la nostàlgia de les illes i els amics que són partidaris de la felicitat. En cada pàgina d’esta aventura brilla el sol, igual que ho fa sobre les ones menudes i nervioses que rissa el vent d’estiu. Quan tot és possible perquè tot és jove.

22 de juny de 2018. Nit. A la terrassa de l’Hotel SH de València el fantasma d’Scott Fitzgerald pren una copa recolzat en la barana mentres aspira l’aire perfumat d’abans de la batalla. En la gespa artificial esperen els cambrers, silenciosos i fatals com a sentinelles. Dins de la sala d’actes, Fornes i Inocencio cobrixen la breu distància que els separa de l’escenari dels premiats amb el pas ferm amb què es travessa la coberta d’un vaixell per a hissar el turmentí. Primera conclusió: no són impostors. Segona conclusió: i què, si ho foren? Són els primers guanyadors del Premi Diafebus de novel·la juvenil i els iniciadors d’un viatge que vol ser llarg i fecund d’illes i misteris. Són gent de mar que escriu de les coses que els passen, les coses que somien o les infinites coses que han llegit. Dominen la parla d’Homer i la del taverner més sibil·lí de les Pitiüses. Compartixen un sentit de l’humor i una ètica directa a prova de naufragis.

Amb estes credencials s’inicia la història de Les aventures del capità Boira a Eivissa i Formentera. I el resultat no podria ser més satisfactori. Ja des de la primera pàgina es complixen les condicions de l’aventura: una balandra, la Carme III, el capità Boira, el gos Tu (a qui no li heu d’anomenar mai el café!) i una tempesta sobtada de setembre que fa enfollir la brúixola del relat i el llança a la versió més onírica, divertida i sorprenent de les cales pitiüses. A partir d’este colp de vent tot és possible: el delirant contraban de porquets, la ràdio-petxina de Ningú Von Ranken –de vocació nàufrag, senyors–, els budells petrificats del gegant Ebusus convertits en un laberint, les fotos incompletes de Lupita Virtudes de la Presentació, l’amor i el vol dialèctic dels animals. És com si de sobte la musa que va cantar a l’admirable baró que va destruir el sagrat alcàsser de Troia haguera despertat amb ganes de gresca. 

Fornes i Inocencio coneixen les velles regles del joc i les fan seues en un gir realment complex: aconseguir que les coses siguen radicalment noves i, alhora, es mantinguen aristocràticament unides al retrat familiar. La novel·la, a més complix una altra funció que va més enllà dels seus límits. Està dissenyada per a gaudir-la, però també per a provocar, per la via de la seducció, noves singladures quan acaben les seues pàgines. El calfred que provoca este bellíssim conte és el de la resurrecció (miracle!) del lector adolescent, ebri de nits, que les hores adultes mai no van matar del tot. Però si el text és una delícia per a lectors de totes les edats, l’aposta estètica de Santi Inocencio no és sols un complement, sinó que forma part del nucli mateix de la novel·la. Santi, a més de navegant i amic de Tono, és un dibuixant que té la sensibilitat i el talent de captar i desdoblar els significats essencials del llibre. I per a fer-ho sense cerimònia, sense “pes”, com qui no vol la cosa, quan precisament amaga càrregues de profunditat darrere la lleugeresa.

Una darrera qüestió abans de salpar. Atenció, pares i mares! Si regaleu este llibre als vostres fills no els entregareu un objecte: els lliurareu el vent i la ferida serà ja irreversible. Els vostres fills seran partidaris radicals de la felicitat i a vore què fem amb això.

*

Les aventures del capità Boira a Eivissa i Formentera
Tono Fornes, Santi Inocencio

Drassana, 2018
I Premi Diafebus de Novel·la Juvenil
144 pàgs il·lustrades a color
PVP 17.95 €

Noticias relacionadas

SANT SEBASTIÀ

El retrat

Por  - 

Havia imaginat la textura d’aquella cabellera rossa desenes de vegades des de la distància i quan la vaig tindre a tocar dels dits, banyada per les iridescències del pa d’or amb què Jacomart la va envoltar en ple segle XV, en compte de limitar-me a admirar la figura a la qual pertanyia, em va vindre al cap tot allò que s’hi havia vinculat. Coneixia bé la llegenda sobre la taula de Sant Sebastià, instaurada en la segona dècada de la centúria passada, segons la qual el pintor havia pres com a model Ausias March, aquell fill tardà del matrimoni format per Pere March i Elionor Ripoll destinat a perpetuar la nissaga. L’home de vida amorosa capritxosa i voluble, el cavaller amant dels jocs d’armes i dels jocs d’amor, dels falcons, dels llibres i de la mar

next