CASTELLÓ. Castelló du als escenaris del Teatre Principal la Libració de Lluïsa Cunillé. Una coproducció de les companyies valencianes Hongaresa de Teatre i La Zafirina que recupera 26 anys després el text de la dramaturga catalana per a parlar d'unes qüestions tan atemporals com són la soledat, el misteri i la precarietat. "Hi ha gent que diu que fer referència a les pel·lícules de Bergman ha quedat antic. Aquesta és una obra tan delicada que crec que senzillament hi ha crítics d'estómac agraït que per això pensen que no hi ha precarietat. Però no, les dones no ho tenim gens fàcil i continuem lluitant en un món bastant hostil", exposa amb contundència Lola López, directora de l'obra.
La mateixa professional fou qui la va representar, juntament amb Lina Lambert, un 8 de març de 1994 en la Sala Beckett de Barcelona, per consell de José Sanchis Sinisterra. El director d'aquell muntatge fou Xavier Albertí, actual director artístic del Teatre Nacional de Catalunya. Un exquisit equip que va aconseguir rebre, entre altres reconeixements, els Premis Crítica a millor text, direcció i interpretació. Ara, més de dues dècades després, qui reprenen amb força el text són les actrius Blanca Martínez i la castellonenca Mafalda Bellido, que s'endinsen dintre de l'espectacle teatral aquest dijous en una sessió única. "Ha sigut un repte molt gran perquè aquesta obra t'obliga a col·locar-te en un altre lloc, en un món molt especial. Has de sospesar quin és el ritme i el tempo més adequat. També, requereix l'escolta amb l'altra companya, perquè hi ha moltes capes sentimentals en la trobada d'ambdues. En un moment on estem acostumats al ritme trepidant, Libració ens obliga a escoltar-nos. És de visita obligada per a tota la gent que ama el teatre", recalca Bellido, qui ha treballat anteriorment amb la dramaturga per als muntatges Salón Primavera, Ilusionistas i Húngaros.
En aquest cas, la trama gira al voltant de dues dones totalment diferents que s'encontren assoles a un parc, a mitjanit, amb la necessitat total de comunicar-se. Es produeix un encontre que es repeteix cada nit amb la lluna com a única testimoni i la música -de la violinista Luisa Moya- com a gran nexe d'unió. "La precisió de la seua partitura fa que les actrius hagen de sotmetre's a una disciplina musical. No és tant el que senten, sinó el que els imposa eixa partitura. És una composició molt exigent", assenyala Lola López. En consonància, Mafalda Bellido confirma la seua exigència en assegurar que la representació "no dóna espai a la improvisació". "Tot està dit en el text, tant les mirades com els silencis. Ho hem treballat moltíssim, perquè la pressió de la paraula és molt important".
Igualment, com acostumen els seus texts, els personatges de Cunillé no tenen nom i són, en moltes ocasions, arquetips de situacions comuns a molts, ubicades en espais indeterminats, indefinits i en un temps atemporal. "El que més m'agradaria destacar és que l'obra té la mateixa flexibilitat, sensibilitat, misteri, precisió i consciència que fa 25 anys. Es narra el món de dues dones que estan a la intempèrie, però lluiten per a encontrar alguna cosa amb la qual gaudir. La dona 1 ha descobert un misteri en el pati i vol compartir-lo amb la dona 2 perquè també ho gaudisca", afegeix López.
Libració és la segona de les tres representacions teatrals que l'Institut Valencià de Cultura ha programat aquest semestre per a 'Dijous al Principal', un cicle amb el qual es programarà únicament obres vinculades a algun professional de la província, siga en qualitat de creador o intèrpret. La primera a inaugurar el projecte fou Tórtola de Begoña Tena; la dramaturga reconeixia que durant dècades no havia pogut mostrar el seu treball a la ciutat. "L'ideal seria que no necessitàrem fer cicles de gent de Castelló, sinó que estiguérem dins del programa amb normalitat, però està bé que se'ns mostre i dóna pols al que està vivint la província. Hi ha molta gent que treballa i a poc a poc s'està veient", manifesta en el seu cas Mafalda Bellido. Així mateix, l'actriu reconeix que la precarietat i les dificultats no són cosa nova a la professió. "Tots saben que si entres en aquest sector és per a picar pedra. Sempre estem en la corda fluixa i no serà fàcil. Però ens pot la necessitat d'explicar històries i de poder endinsar-nos en personatges que mai serem".
La mateixa Lola López confessa que li produeix molèstia quan s'empra la paraula reivindicació per a fer referència a les arts escèniques. "Ningú demana que es reivindiquen les obres de Picasso o Goya, perquè tenen el reconeixement que tenen. Que les obres de Bergman es consideren antiga és una burrada. Però en un món corrent tot açò estaria instaurat amb normalitat, per això em produeix fàstic parlar sobre la importància que té el teatre de qualitat. Ningú li pregunta als Premis Nobel el perquè."
Després de la seua visita, serà el torn de Sonia Alejo, a càrrec de la companyia La Medusa. La castellonenca mostrarà la seua nova creació: Classe, una obra inspirada en la revolució estudiantil que va prendre Xile en 2016 i que parteix dels textos de Guillermo Galderón. Així mateix, la peça està dirigida per Xavier Puchades.
