nou director de la banda municipal de castelló

Marcel Ortega: "Venim d'una època difícil, però l'actitud de la banda dóna ganes de tirar endavant"

4/01/2019 - 

CASTELLÓN. Així és la vida de l'opositor; unes vegades et quedes a la teua terra i d'altres has de sortir fora per emprendre el teu camí professional. Tant de bo, no sempre cal anar-se'n molt lluny. Marcel Ortega i Martí (Secuita, 1990) és tarragonés i des d'aquest mateix dimecres el nou director titular de la Banda Municipal de Castelló, un càrrec amb què anhela tirar endavant la formació, la qual es troba en total obstrucció des de fa anys. Cal recordar que, en els últims mesos, el col·lectiu ha sigut dirigit per diversos directors, després que el que fou titular en funcions, José Vicente Ramón Segarra, demanara la baixa. Un procediment que hi ha anat, a més, acompanyat de conflictes personals i judicials, alguns encara en gestió.

En aquest cas, el músic es disposa no sols a dirigir l'agrupació, sinó a reconstruir els fonaments sobre els quals se sustenta. Un treball de llarg termini que començarà a resplendir aquest divendres (a les 18h) amb el concert de Reixos i la seua primera actuació de cara al públic de l'Auditori. El programa ja té caràcter renovat, i és que Ortega s'ha aventurat a tematitzar tota la representació sobre creacions russes; des de l'Obertura festiva de Chostakovitch, L'ocell de foc de 1919 de Stravinsky i El lago de los cisnes de Tchaikovsky. Obres amb les quals agafar el primer alé. Amb tot açò, i en mig d'una aventurera recerca de pis, el director titular de la Banda Municipal se cita amb Castellón Plaza per desgranar el seu ambiciós pla d'acció..

-Debuta com a titular en la Banda Municipal de Castelló. Què li va portar fins ací?
-Doncs, com en general els ocorre a tots els músics. Vas passant convocatòries de feina fins que, de sobte, em vaig topar amb la de Castelló. Tot i això, aquesta era una molt bona oportunitat, ja que era una plaça professional per ser director titular i m'atreia molt poder desenvolupar un treball específic a llarg termini. A més, és evident que em quedava a prop de Tarragona.

-Durant el llarg procés d'opositar, haurà tingut temps d'observar la formació. Quines són les seues possibilitats?
-En realitat durant aquest temps sols he tingut dos contactes amb la banda, a través de les proves de dirigir. Les oposicions van ser dissenyades amb un nivell d'exigència molt alt, i és que demanaven diferents capacitats als directors, des de saber-te la constitució a la història de la música.


No obstant això, diria que la paraula clau és potencial. Tenim a cinquanta persones amb ganes de treballar i amb molt de nivell individual. Sols cal canalitzar-lo i donar-li una direcció.

"Hi ha places que s'han de cobrir amb titularitat, perquè són itinerants o vacants"

-Pel que fa a la seua composició, fa falta incorporar nous integrants?
-La plantilla és l'adequada, amb 50 músics hi ha tot el que és necessari. Encara així, sí que hi ha places que s'han de cobrir amb titularitat, perquè són itinerants o vacants. Per tant, hem d'estabilitzar la situació d'aquesta plantilla que tenim.

-És, doncs, autosuficient tal com és a l'actualitat?
-Una plantilla de cinquanta és adequada per afrontar la major part del repertori per a banda que existeix. En moltes ciutats del país encontrem plantilles molt limitades amb 30 músics. D'aquesta manera, amb un instrument com aquest es pot fer ja un repertori de magnitud. I si no es poguera, cridaríem a reforços o col·laboraríem amb altres bandes. Tenim el que hem de tenir. És com un cotxe que té quatre rodes; si les té, no les desaprofitem.

-El director de l'Institut Valencià de Cultura, Alfonso Ribes, manifestava, durant la presentació de l'agenda cultural del nou trimestre, la urgència que té l'Auditori de fidelitzar un major públic. En aquest sentit, quines són les accions que pot aportar vosté des de la direcció de la Banda Municipal?
-Si bé no tinc el plaer de conéixer encara a Alfonso Ribes, m'agradaria que poguérem dissenyar una estratègia conjunta, per anar tots junts de la mà i adoptar una sola via. Així mateix, pel que respecta a la meua tasca, insistisc en el fet que hi ha molta feina per a fer. L'Ajuntament posseeix estudis que analitzen en detall la societat castellonenca i cap on evoluciona. Tant de bo, existeix una mancança en promoció i publicitat que s'estén fins a tota la ciutat.

La clau per aconseguir una major fidelització és recordar que cada grup ciutadà funciona amb un canal diferent. Així, els jóvens necessiten interactuar amb les xarxes socials. Per això, hem de tenir un canal de YouTube i treballar en el 2.0, per tal que el públic puga participar, opinar i enviar comentaris. D'altra banda, molts espectadors encara funcionen per cartelleria, hem de reforçar, doncs, els anuncis als diaris. I per a la gent gran, els anuncis als comerços.

Amb tot açò seria interessant incorporar esdeveniments puntuals que funcionen arreu del món. Per exemple, els lipdubs, des dels quals es pot crear una òpera musical a poc a poc; primer apareix la trompeta, després el timbal, i així van sonant els diferents instruments de forma gradual. També, al Grau o al Ribalta podríem proposar que el públic poguera dirigir per un moment la formació. És indispensable eixe contacte amb el públic i que siga adequat a les seues inquietuds, al mateix temps que complisca els estàndard de qualitat. No obstant això, cal recordar que l'estratègia per fidelitzar el públic és de llarg termini, a Barcelona va costar 10 anys aconseguir-ho en l'Auditori.

-També els repertoris musicals són clau. Hi ha lloc a l'actualització?
-És més aviat una qüestió de format. Per als nens petits tenim el Concert per escolars i L'escola canta que funcionen de meravella. El treball s'ha de centrar, en aquest sentit, més en l'adolescència i la joventut. Encara així, els macroconcerts de Magdalena funcionen molt bé i s'han de seguir fent perquè combinen la tasca de la banda amb la música que aquests escolten. L'adolescent que té 15 anys rebutja que l'arrosseguen a un concert pedagògic, no vol anar per obligació; per tant, si toques amb un grup que ell aniria a veure, és fàcil que repetisca més avant.

Igualment, es poden fer espectacles de música i cinema en directe o interpretar les bandes sonores de videojocs. També, per als concerts de l'Auditori estaria bé crear un eix conductor, com en aquest cas el que roman sobre composicions russes. Per a això, seria interessant portar la banda de viatge i obrir el nostre repertori arreu del món i versar-ho, així, en la tradició bandisca de cada país. Però, els concerts dels barris i de les festes majors venen més establerts, ja que el públic va en una altra disposició, demanen altres formats més combinats i amb obertures de focs artificials.

"Fan falta comissions per tal de crear sinergies amb les escoles o les juntes de festes"

-Senyalava durant la seua presentació a públic la intenció de crear, a més, una comissió de treball.  
-Sí, des de la meua opinió, dins del funcionament d'una banda hi ha d'haver diferents comissions de treball. En l'aspecte pedagògic si hem de fer una proposta per als menuts, fa falta la participació dels mestres de música dels col·legis, a més del meu paper com a director i el de la resta d'integrants. O en l'àmbit artístic, és important crear una comissió perquè, encara que l'última paraula és la del director, es deuen canalitzar les inquietuds de la resta de músics. D'altra banda, a escala social, ens reuniríem amb la regidoria de festes o en les diferents entitats. Quantes més mans col·laboren sempre és millor. Hi ha canvis que es poden fer d'un dia a un altre, perquè reclamen simplement que penses. En canvi, hi ha d'altres que es maduren en el temps, com són aquestes sinergies en altres sectors. Requereix anar coneixent a la gent a poc a poc, per posar les idees en comú.

-Aplega després d'una convulsa etapa per a la formació. Sent que, en aquest cas, serà més ardu el procés de normalització que tot canvi reclama?
-D'entrada veig un grup amb ganes de treballar i tirar endavant amb la música, i la música ben feta. Venim d’una època difícil, no cal que ho diga jo, però l'energia col·lectiva t'ofereix les ganes de tirar endavant. I mentre que fem aquest camí, s’aniran arreglant les coses i anirem creixent i madurant.

-Com espera la seua estrena d'aquesta nit?
-L’afronte amb molta il·lusió i com un repte. Evidentment és com aquest regal que portes esperant molt de temps, ja que ha passat molt de temps des que s'ha fet oficial el meu nomenament. Així mateix, és un repte per a la banda, degut que és un repertori molt ambiciós i per a ells ha suposat una revolució. La responsabilitat individual és francament molt gran. Però esperem agafar aquest ritme, com una flama que s’encén i que sempre va a més.

Noticias relacionadas