CASTELLÓ. El Museu de la Ciutat de Castelló (MUCC) obre un nou itinerari, que, sota el títol d'’Espais de Memòria’, té com a objectiu recordar llocs clau que constitueixen un patrimoni memorial representatiu de la ciutat, fonamentals en haver estat protagonistes d’esdeveniments rellevants del període comprés entre la Segona República i la fi de la dictadura franquista. Les dos primeres parades, que s'obren aquest divendres, estan al carrer Sant Roc, on van tenir lloc els primers bombardejos sobre la ciutat i els fets relacionats amb la guerra civil espanyola; i a la plaça Illes Columbretes, on s’ubicava l'antiga presó provincial de Castelló.
La regidora de Cultura i Memòria Democràtica, Verònica Ruiz, ha participat en l’acte de presentació dels nous espais, on ha assegurat que "aquesta nova ruta és el resultat del treball conjunt i el consens amb els grups que treballen per la memòria democràtica a la nostra ciutat". Amb la incorporació de l’itinerari "fem un pas més per donar a conéixer nous capítols de la nostra història recent, una història que ha estat durant massa temps silenciada", ha explicat l’edil.
Amb aquesta iniciativa, el MUCC significa dos llocs simbòlics que recorden episodis històrics de la guerra civil espanyola a la ciutat, amb dos monòlits que contenen informació sobre la seua rellevància històrica, i que estan acompanyats d’una audioguia en quatre idiomes, que es podrà descarregar amb un codi QR. L’accés és lliure per a totes les persones que els vulguen visitar.
El carrer Sant Roc, representativa dels bombardejos que va patir la ciutat durant la guerra, és un espai simbòlic per a les víctimes de les bombes, tant en el mateix carrer com en el seu entorn i en altres parts de la ciutat. És un espai afectat en diverses ocasions: pel primer atac que va patir la ciutat el 23 de març de 1937 des del creuer Baleares i pels bombardejos d’abril i maig de 1938, efectuats per la Legió Còndor, els quals van causar nombroses víctimes mortals a la ciutat.
La plaça Illes Columbretes és l’espai on es localitzava la presó provincial de Castelló, escenari de fets violents durant el conflicte bèl·lic i la dictadura, que simbolitza també un espai de memòria traumàtica per les condicions de vida (mala alimentació i agressions) i els centenars de condemnes de mort executades, les quals van afectar milers de famílies de totes les comarques de Castelló.
La memòria més traumàtica i dolorosa, vinculada a la guerra civil i al franquisme s’evidencia en aquests espais d’important contingut emocional i significació per a una gran part de la ciutadania de Castelló. Els Espais de Memòria de Castelló són un projecte conjunt entre el MUCC i el Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló, subvencionat per la Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica.
L'itinerari que s'enceta compta, a més, amb altres punts, com el refugi antiaeri de la plaça Tetuan, el riu Sec i el cementeri civil de Sant Josep, altres espais per a visibilitzar i entendre el passat de Castelló, així com per a comprendre el cost humà de la guerra civil i familiaritzar als visitants amb els efectes de la postguerra, amb l’objectiu d’educar en la cultura de la pau, en valors democràtics i en la resolució no armada dels conflictes.
El riu Sec va ser l’escenari de centenars d’afusellaments que van caracteritzar la repressió franquista durant el període de 1938 a 1946. Les més de 800 persones que van ser afusellades al seu llit, recordades actualment en un monòlit, converteixen aquest lloc en un espai de dolor i record per a moltes famílies de les comarques de Castelló. El cementeri civil és l’espai de memòria on estan soterrades 530 víctimes de la repressió franquista del total de les 972 soterrades al cementeri de Castelló, on, actualment, s'està realitzant la tercera campanya d'exhumacions.
Experto en transiciones políticas, violencia política, simbología de las dictaduras y en los sistemas políticos ruso y español, Jesús de Andrés participó en el curso de verano 'Cultura de la memoria en España' hace unos días en el centro de la UNED en Vila-real, donde remarcó que en España ha faltado consenso sobre cómo tratar el legado de la dictadura franquista