Aquesta setmana que ara acaba, quan aquesta columna es publique, els informatius de tot l’estat estaran parlant de la manifestació de les dretes espanyoles a Madrid en una competició per a veure qui la té més gran, la bandera. No puc evitar que em vinga a la ment la cèlebre frase d’Antonio Machado: “De diez cabezas, nueve embisten y una piensa”. Els propose que agafem la opció de pensar, millor ens anirà a tothom.
Mentre tot això passa per aquestes latituds, en la costa oest dels USA a l’estat de Califòrnia, la Universitat de Berkeley publica des de fa molt de temps una revista sobre temes de management que és coneguda i apreciada a tot el món per la seua qualitat i visió de futur dels temes que tracta. La revista s’anomena: California Management Review. Aquesta opinió sobre l’esmentada revista és compartida tant des del món de l’empresa com des de l’acadèmia a nivell global. Doncs bé, aquest any 2018 la California Management Review va publicar un número especial sobre economia circular. La qual cosa ens indica que a l’estat dels USA que és punter en startups i empreses tecnològiques hi ha consciència que es van a produir canvis importants en els models de negoci de les empreses al llarg d’aquest S.XXI i que aquests canvis suposaran una transformació important de la manera de les empreses de competir als mercats, la qual cosa implica una clara tendència a una transformació de molt de calat del model productiu. Perquè, algú dubta que els models productius es transformen a través de les empreses? Benvinguts al bottom-up. I per ací banderitas al balcón i a veure qui du la banderita més gran... Ai mare!
El punt de partida de l’economia circular es basa en la constatació que des de la revolució industrial, el món s’ha desenvolupat a diferents velocitats però sempre basant-se en un model econòmic lineal que necessita disposar de quantitats ingents que recursos per a dur a terme una producció de masses que després serà consumida en massa també. La producció i consum en massa s’ha desenvolupat a nivell empresarial via models de negoci anomenats “take, make, dispose”: agafa, fes i llança. D’aquesta manera, vàries generacions de consumidors hem vist el usar i llançar com quelcom natural, quan realment no ho és.
Aquest model econòmic lineal i el model de negoci a nivell empresarial en el que es basa, hui en dia, necessita consumir recursos a una velocitat que és un 50% major a la velocitat que el planeta és capaç de generar aquests recursos. S’estima que per al 2030 amb aquest model farien falta més dos planetes per a poder seguir produint i consumint en massa, cap al 2050 en farien falta tres de planetes. Per tant aquest model de producció i consum en massa és insostenible.
Així, per exemple, la Fundació Ellen MacArthur assenyala que mitjançant l’aplicació de models de negoci basats en l’economia circular, es podrien generar 1,3 trilions d’Euros de valor a l’economia europea. Tanmateix, aquesta fundació defensa en diferents informes publicats que aquests models de negoci basats en l’economia circular són aplicables a empreses de qualsevol dimensió, tant a empreses consolidades com a empreses emergents. Aquesta generació de valor estimada per a l’economia europea respon, des del meu punt de vista, a la capacitat potencial que tenen els models de negoci basats en l’economia circular de generar avantatges competitius tant per la via de la diferenciació com per la de la reducció de costos (sense necessitat de reduir salaris). És a dir, la transició cap a models de negoci basats en l’economia circular, si es fa bé i a temps, podria ser l’oportunitat de molts territoris del sud d’Europa per a aconseguir un teixit empresarial altament competitiu i sostenible des del punt de vista mediambiental i social. És un tren que no ens podem permetre perdre.
Però, concretament, quins principis hi ha darrere dels models de negoci basats en l’economia circular? Específicament, estem parlant de cinc principis sobre els quals es pot desenvolupar un model de negoci sostenible basat en l’economia circular: les cadenes de subministrament circulars, la recuperació i reciclatge de materials, construir productes per a durar (vs. l’actual obsolescència programada), les plataformes per compartir i, finalment, la concepció del producte com a servei. En les properes columnes anirem endinsant-nos dins de cadascun d’aquests principis i reflexionarem en torn a les seues potencialitats aplicables al teixit empresarial valencià.