Quina escapadeta fem este cap de setmana?

VALÈNCIA. Una pregunta que es fan moltes persones durant tot l'any, i especialment estes pròximes setmanes, és on anar el cap de setmana. La calor no convida a quedar-se a les ciutats, o al pis —que també molta gent viu a pisos als pobles—, i sí a buscar un lloc on refrescar-se amb un bany, respirar aire fresc, o les dos coses alhora. Fer una escapadeta és més que un luxe, és una necessitat. Amb una reducció dràstica dels viatges a l'estranger, amb els preus dels apartaments pels núvols, les baralles familiars per la caseta dels iaios més cruentes que Joc de Trons, i amb les conseqüències econòmiques de la Covid, a molts ens toca fer turisme de proximitat. Eixa cultura del "dominguero" (que a Catalunya adapten com a pixavins en ser habitual dels habitants de la ciutat), d'agafar el cotxe el cap de setmana i refugiar-se en la natura, és cada volta més comuna. Segur que també ha influït la necessitat d'abandonar la ciutat o el piset, com a lloc vinculat a l'enclaustrament, després de tantes restriccions patides. Així que arriba el dissabte i tots a xafar pedres!!!

I clar, alguns llocs, davant de l'allau d'urbanites —molts destrellatats—, han hagut de posar restriccions d'entrada a certs paratges o, fins i tot, sistemes de reserva d'entrades. És el cas per exemple del Pou Clar d'Ontinyent, lloc de peregrinació estiuenca de tota la Vall d'Albaida, i que des de juliol requerix reserva prèvia per a poder anar-hi. El mateix passa des de l'any passat a La Murta, el paratge natural riberenc va limitar l'accés i procedir a donar cita prèvia, com en el metge, per poder passejar per la muntanya. Altres destinacions com la Cala de la Granadella a Xàbia començaren en 2017 a controlar l'aforament, i això s'ha anat aplicant en altres cales de la localitat marinenca com la Cala Blanca, la Cala del Moraig o la Cova Tallada, a la qual tot el món accedix des de Dénia, però pertany a Xàbia. Amb tot açò el que pensaves que seria un diumenge meravellós amb la família, a la mar o la muntanya, i un poc de tranquil·litat, es pot convertir en un malson.

Malson: somni angoixós i desagradable, segons l’AVL, res a vore amb el castellà malsonar, encara que si et veus clavat en una excursió que és un malson, el que digues serà prou malsonant. A un amic li va passar el següent fa no molt: pícnic preparat, nevereta plena, gasolina revisada, tovalloles noves, banyador a estrenar, xiquet empastat amb crema solar i amb gorra amb protecció factor 50, una tenda d'eixes del Decathlon que fa funcions de para-sol i s'obri en tres segons, motxilla porta-xiquets amb butxaca plena de joguets i ulleres d'aigua, espardenyes de muntanya... el lot complet. Una setmana pensant-ho, dos viatges al Corte Inglés i al supermercat, un altre a la farmàcia, dos hores preparant-ho tot, una hora de cotxe fins a Xulilla... 30 minuts intentant aparcar, dos cues per a fer la ruta, el xiquet cansat d'esperar... mitja volta a casa. Resultat, pícnic al balcó i el para-sol per estrenar.

Accedir a l'entrada a l'AP-7 des d'Ondara un diumenge de 17 h a 21 h significa 40 minuts de cua. Arribar un diumenge al migdia al Perelló des de València s'ha convertit en causa justificada de divorci. "Sí, senyor jutge, el meu home estava esmorzant i eixírem cap al Perelló tard, a les 12:30 des de Comte Altea, i després d'una hora encara estàvem a l'altura del Palmar, es va trencar l'aire condicionat del 4x4, ell volia escoltar el Tour... així que decidírem posar punt final a la nostra relació". Trobar taula en un restaurant mig conegut d'una població marítima dissabte nit o diumenge al migdia és quasi que et toque la loteria, i si és a la terrassa, la grossa. Passar el dia a la Fuente de los Baños a Montanejos, al parc de Santo Espíritu a Gilet o a la Cova del Turche a Bunyol pot ser un gran pla per a un dimecres de juny, però un diumenge de juliol... Potser trobes més gent coneguda que en una mascletà. Que si busques comboi i no t'importen les cues i les aglomeracions, de luxe, però si busques pau i tranquil·litat, difícilment les trobaràs.

Molts són els plans possibles de proximitat, però alguns estan morint d'èxit. Si voleu fer alguna cosa diferent, Sumacàrcer té un cementeri preciós, va ser triat el més bonic d'Espanya el 2017, i després pots aprofitar per baixar al Xúquer, fer un bany i passejar pels marges del riu. Una altra opció pot ser Sagunt, tant el seu patrimoni industrial del Port, com les platges i, especialment, el castell. És molt gran, és gratuït i és un passeig meravellós amb la família. Nules i els seus búnquers de la Guerra Civil a prop de la platja també són una combinació guanyadora. Vilafamés ja té massa turisme, tot i això és una destinació clàssica del cap de setmana amb cultura i paisatge. Antella va tancar l'accés al seu assut l'any passat perquè era un poc perillós banyar-se, i bé, encara algú ho fa, però no és recomanable com a escapadeta tranquil·la. Anna i l’Albufereta, i especialment els seus gorgs, són una opció molt preuada pels turistes de cap de setmana, i bé, a l'haver-hi quatre gorgs on banyar-se repartits pel poble, potser no trobes tanta massificació. Com a Quesa, que tal volta és menys conegut que els anteriors pobles esmentats, però que té també paratges on nadar, passejar i passar el dia molt interessants. Bolbaite, Beniarrés, Callosa d’en Sarrià, Jalance… No vos els dic tots que n’hi ha massa. 

Tipus de turistes de cap de setmana

Entre els tipus de turistes de cap de setmana estan els caçadors de "cales" que busquen sempre platges idíl·liques i no es conformen amb el Postiguet, el Saler o les platges de Gandia. També els que fan turisme gastronòmic de cap de setmana, que s'estimen més un bon restaurant que un bon panorama. Per a estos hi ha moltes opcions i Ontinyent, Requena o Sagunt tenen restaurants que mereixen una parada en qualsevol època de l'any per arrodonir una visita al poble. Segur que si seguiu la Guia Hedonista, o si feu este tipus de turisme, ja sabreu a quins em puc referir. I després, els que semblen Ana y los Siete o Los Serrano i van en un minibús —exageració dramatitzada— a la platja de torn, munten un càmping, fan un castell com el de Peníscola però d'arena i porten cinquanta plats diferents en la nevereta blava. Una nevera que sembla no tindre fons i que està millor ordenada que el Tetris. Capítol a banda estan alguns turistes-motoristes, que aprofiten per a anar a Teresa, per exemple, fent carreres per les carreteres sinuoses amb el risc evident que això comporta.

En fi, que tant si sou dels que vos agrada anar al xiringuito de Peníscola —no confondre amb el xiringuito que li han muntat a Cantó—, a la platja de Benicàssim, a passar el dia a Tabarca o pujar al Penyal d'Ifac recordeu tindre un poc de coneixement. Que entre tots som responsables de mantindre net el nostre patrimoni natural. I intentem valorar la sort que tenim de viure rodejats de tanta natura. Potser així, no permetrem que òmpliguen de camps quilomètrics de plaques solars les vinyes de la Terra dels Alforins, de ciment per a ampliar carreteres l'Horta o la Safor, de molins eòlics mastodòntics parcs naturals de l'interior de Castelló, ni de blocs d'apartaments estandarditzats les poques platges verges que queden a Oriola o Cullera. O tal volta és inevitable i la destrucció del paisatge anirà lligada a un augment de la recerca de paisatges "instagramejables" que, paradoxalment, estem destruint amb l'autosaqueig dels recursos naturals. Tot un exercici més de destrellat col·lectiu.