De categoria
Quina serà la teua primera destinació quan es puga tornar a viatjar?
Clara Estrems al Castell de Trakai en Lituania.
2/02/2021 -
VALÈNCIA. Per a molta gent viatjar és una necessitat, part de la seua forma de vida, de la seua rutina o simplement la recompensa al treball de tot un any. La pandèmia ha afectat especialment els desplaçaments, i més concretament els trajectes internacionals, i això ha impossibilitat viatjar més enllà de les nostres fronteres a gran part de la població. Ara és inviable visitar moltes destinacions, entre quarantenes, PCR, absència d’allotjaments oberts i requisits diversos, la cosa no està com per a fer les maletes i pegar a fugir. Per això, molta gent fantasieja en tornar a agafar un vol i fer un gran viatge. La frase “quan acabe tot açò em pegaré un viatge mític”, “aniré un mes sencer a Tailàndia” o “no em voran el pèl per casa” és recurrent i molts valencians contesten a la pregunta “què faràs quan acabe la pandèmia?” amb un delerós “viatjar”, res de “fer turisme” que això és massa prepandèmic. Per això he volgut preguntar a alguns dels creadors valencians que no paren mai en torreta, quina serà la seua primera destinació només es puga viatjar amb normalitat. Estos seran els seus primers periples:
Clara Estrems, autora del blog Las Sandalias de Ulises i presidenta de l’associació valenciana de Travel Bloggers, farà un viatge dels pocs que té pendents: “Un dels llocs on vull anar és a Egipte, segurament només siga possible hi aniré. Egipte sempre ha estat massificat, i una volta es puga tornar-hi serà el moment perfecte per a viatjar, amb hotels barats, vols amb connexió via París, amb els museus oberts i sense quasi ningú… cal aprofitar abans que torne el turisme de masses asiàtic. A més, molt prompte obriran l’espectacular nou Museu Arqueològic del Caire. Ara amb les PCR, els avions i tots els tràmits fan complicat anar… però d’ací a uns mesos, serà fer-se l’ànim, fer-se un segur de viatge i, en definitiva, complir els requisits sanitaris per anar-hi. És el primer lloc al qual aniré perquè duc temps pegant-li voltes”. Sense deixar Àfrica, hi ha un altre paradís que també té en el radar: “Zanzíbar via Amsterdam també té bona connexió aèria, allí no hi ha quasi contagis, és un lloc de platja, a l’aire lliure, i un lloc també segur per a anar només es puga”. Considera que “viatjar a Europa serà més complicat” i que altres llocs en Sud-amèrica que li criden l’atenció com Aruba “tot i haver abaixat un poc els preus, els requisits molt estrictes i els pocs vols ho fan més complicat”.
L'escriptor Alberto Torres Blandina, amb qui parlàrem fa poc de la seua nova novel·la Jávea, va fer un recorregut virtual pel món a les seues xarxes socials durant el confinament, fet que dona suport a la seua afirmació "estic que em viatge al damunt". Sobre el primer lloc on viatjarà: "He pensat tants viatges que estic un poc marejat, aniria on fora. Però el país que estic mirant sempre els vols, si hi ha restriccions i tal, és Islàndia, he estat dos voltes i m'encanta el lloc, em flipa, voldria anar allí a relaxar-me. La raó supose que és perquè és un lloc molt obert i fa molt de temps que estic tancat, però en general aniria a Islàndia simplement perquè m'encisa".
Els músics i en especial els DJs internacionals peguen més voltes que un dolçainer, i este solia ser el cas de Ley DJ, ara resident al Canadà després d'una xicoteta odissea. "Vaig haver de traslladar el meu estudi des de Barcelona a Toronto enmig d'una pandèmia, i vindre amb el meu gos i la meua parella a viure aquí. Per culpa del coronavirus el viatge va durar dos dies". L'oratge del seu país de residència condiciona la seua elecció, "la meua primera destinació serà segurament alguna illa del Carib, perquè ara mateix estic vivint a Toronto i tinc el Carib a només quatre hores de vol, i perquè no vos feu una idea de com de dur que està sent l'hivern canadenc per a una valenciana com jo, acostumada a viure sempre a la voreta del Mediterrani". Laboralment, la seua vida frenètica s'ha vist molt afectada: "Tots els viatges s'han cancel·lat, jo solia viatjar cada cap de setmana per tot Espanya, i des de març que no agafe un avió per treball. Tampoc s'han fet els tours internacionals que estaven pendents de confirmació per a novembre i desembre. El món sencer s'ha parat, i amb ell els viatges i els espectacles en viu". A més, sentencia: "Tinc moltes ganes que arribe el lliure moviment i també ganes d'aigües blaves i caloret, i si a més coincideix que ja puc actuar, seria brutal!".
No deixem els DJs, perquè Edu Imbernón, un dels músics valencians més cotitzats, manté l’esperança en poder viatjar per treball els pròxims mesos, “en l'àmbit laboral la destinació serà a alguns dels països que continua celebrant esdeveniments, a priori tinc tancades actuacions a principi de març per Àsia i també per Argentina". Més enllà de l'esperança de poder continuar fent viatges de treball, la seua destinació desitjada "seria al nord d'Espanya, tot i que estic acostumat a viatjar cada cap de setmana de la meua vida, no tinc ganes d'agafar avions, m'estime més agafar el cotxe i escapar a algun racó de muntanya del nord d'Espanya, amb poca cobertura i moltes ganes de desconnectar un poc de la barbaritat que estem vivint".
El polifacètic músic, escriptor i bibliotecari Néstor Mir va vore truncada la seua faena per culpa de la Covid, per tant: "La primera cosa que faré és tornar a Montréal. Era el lloc on havia d'anar quan arrancava la pandèmia, tenia els bitllets comprats, i vull reprendre el viatge perquè em queden moltes coses per fer relacionades amb la qüestió bibliotecària per a investigar i concretar al voltant de la revisió del concepte de Biblioteca al segle XXI". Este viatge de treball també serà de nou una experiència familiar: "És un viatge que vull fer en família, quan anàrem al Canadà ens va agradar molt poder fer coses com viatjar al nord a aguaitar les balenes. És un país molt acollidor, vull continuar establint lligams amb els bibliotecaris quebequesos, conéixer eixe país que ens ha colpit el cor i del qual hem d'aprendre, i intentar crear ponts entre ambdós països".
A la periodista i adicta als viatges Olga Briasco, a qui podeu llegir en Revista Plaza i escoltar al podcast de viatges de Plaza Radio Ventana o Pasillo, el confinament la va pillar fent les maletes. "Estava ultimant els preparatius d'una escapada a Sicília, fugint de les falles —sempre aprofite eixos dies—. El viatge es va truncar, igual que el de Dublín o Copenhaguen que també tenia reservats per a aquells mesos. Destinacions a les quals intentaré anar enguany, quan es puga anar sense restriccions". Ara bé, Olga no ha pogut resistir les ganes de viatjar i ha aprofitat per a fer xicotets viatges per Espanya, Viena, Cracòvia o Porto quan la situació ho permetia. "Em considere molt afortunada per haver pogut viatjar en este context, sempre amb responsabilitat i respectat les mesures sanitàries. Han sigut viatges estranys, quasi en soledat. Soledat als museus, als parcs i a les cafeteries. Fins i tot, em costava que a les fotos aparegueren persones. És una sensació agredolça, com una visita a mig gas". Amb el context actual "aniria a Islàndia, un dels meus viatges somiats des de fa molt de temps. Descobrir amb els meus ulls aquells paisatges i tornar a sentir feredat contemplant una aurora boreal. M'agradaria poder sentir en eixe context la semillibertat —com la que visquérem a l’estiu— tot i que és un destí que comença a ser massa popular". En canvi, si la cosa millorara tant com perquè ens oblidem de la Covid "aniria a Geòrgia o faria un roadtrip por Romania, perquè són destinacions a les quals volia anar en 2020, i seria com dir que per fi ha passat tot".
Noticias relacionadas
