Quina és la millor sintonia de dibuixos animats?

VALÈNCIA. Comencem pel final, per a deixar les coses clares des de l’inici i així assentar les bases de la discussió. Per als valencians és la cançó inicial de Bola de Drac, la primera i original, la versió emesa per Canal 9 i no se’n parle més. Per a la majoria d’espanyols la sintonia de Campeones, més coneguda com a Oliver i Benji, seria la clara guanyadora en una votació popular. Una volta hem deixat clara l’opinió majoritària, podem discutir, raonar i decidir escenaris alternatius a esta veritat, que no és absoluta. Perquè si ara jo plantege que la sintonia de Fraggle Rock és millor que la d’Oliver i Benji, igual et genere dubtes. Uns dubtes que de segur creixen quan pensem amb Els Simpson, i automàticament passem a discutir si esta és una sèrie de dibuixos per a xiquets o no. Però jo no discrimine per edats, he dit dibuixos animats en general, des dels Teletubbies i la seua magnètica "Tinky Winky, Dipsy, Laa-Laa, Po, Teletubbies!" a Rick & Morty, tot entra en este calaix anomenat dibuixos animats.

Bola de Drac

Està clar que és la sèrie favorita dels valencians entre 32 i 45 anys d’edat, però ací entra el “jo veia els dibuixos en TV3” o “a mi m’agrada més Bola de Drac Z”. Unes discussions que queden en segon pla quan escoltem a Jaume Costa entonar: “Si vols descobrir, la bola del drac…”. Un torrent d’emocions en forma de kame hame t’ataquen de sobte. I és el que passa amb els dibuixos que hem vist quan érem menuts, desperten les nostres emocions com poques coses. Així que si uns dibuixos et molaven molt, segurament estigues enamorat de la sintonia. No falla, la majoria de dibuixos que han marcat la nostra infància tenien bones sintonies, o almenys són molt recordades.

Campeones

El cas és que si la música de Campeones s’haguera usat per a una altra sèrie de dibuixos, com, per exemple, Lupin… també seria una sintonia mítica? Sí, un fet que es demostra en Itàlia on la música que ací sona “Oliver, Benji, los amos del balón”, allí es gasta per a “Lupin, Lupin, l’incorreggibile”. Sona bé la cançó? I tant, de fet el lladre de guant blanc va triomfar més al país de Marco, que ací a Espanya. Potser la música va ajudar a este èxit, no sé si és el cas, però sens dubte una bona sintonia fa més atractiu un producte televisiu. I ja que hem nomenat a Marco i “en un pueblo italiano, al pie de la montaña…”, podem continuar amb estes cançons clàssiques com la sintonia de Heidi “abuelito dime tu…”, la dels Picapedra “yabadabadoo” o La Aldea del Arce “Ven a nuestra aldea a jugar con nosotros a jugar con ardillas, a jugar con los osos”. Totes reconeixibles, totes famoses, totes molt vistes. Però, això les convertix en les millors?

El millor en valencià

Per a mi, després de totes les aventures de Goku, la millor introducció és la de Musculman, “fort i valent, muscul, Musculman”, més enllà de volar tirant-se pets o de la violència explícita dels dibuixos, la cançó és meleta.

En el segon lloc del pòdium podrien haver-hi dos sèries, també de superherois, encara que en este cas la violència estava millor dissimulada. Capità Planeta, inspiració indiscutible de James Cameron per a fer Avatar: “Vol reduir la pol·lució a zero”. I les Tortugues Ninja, “Herois de mitja closca, guanyaran”. M’encisa pensar que algú va decidir rimar així la cosa “Splinter com a metge és una mina, Leonardo tot ho fa xixina”. La persona responsable es va passar el joc, des d’ací la meua admiració.

El tercer lloc del pòdium se’l queda Doraemon. No hi ha valencià que no sàpiga continuar el “Mira totes les floretes…” Que en este cas és la cançó del final de la sèrie. La de l’inici està bé, amb un aire de màgia i misteri interessant, però en este cas guanya la del final com a sintonia més mítica.

Altres a considerar són Dr. Slump en la seua versió en català, Els Guardians de la Galàxia, que a mi mai em van acabar d'enganxar o Sylvan, que com a sèrie és iogurt desnatat, però la cançoneta és canyella fina.

Si ampliem a la música nacional, la varietat és enorme i és difícil decidir el que és millor o pitjor, perquè en la música com en la botiga de mobles, per a gustos: tapisseries. Però si hi ha algunes que són autèntics TEMARROS, i això és indiscutible. Ací van alguns dels meus favorits.

El top 6

Caballeros del Zodiaco. “Los guardianes del universo, al triunfar el mal” així comença l’adaptació cantada per Amado Jaén de la versió francesa de la sèrie, no de la japonesa. En estil de marxa marcial, i molta èpica, este tema és difícilment millorable.

HE-MAN. En este cas l’adaptació al castellà la va fer el grup xilé Superbanda, liderat per Memo Aguirre, famós per les seues composicions infantils i pel grup Capitán Memo. De fet, també va adaptar la música de l’Abella Maia “en un país multicolor, había una abeja bajo el sol…”, de Candy-Candy o de Spiderman.

Fraggle Rock. Els Fraggle originals estigueren durant algun temps al museu de titelles d’Albaida, ara ja no estan en el MITA, on tenen per exemple els titelles del Guinyol. Com tampoc està entre nosaltres Carlos Revilla, la magnífica veu que parlava al principi de la introducció i que també posava veu al primer Homer Simpson. Per cert, una gran cançó la dels Fraggle, en este cas d’una sèrie britànica. Si parasitaven els obrers curris o no, això ja és un altre debat.

Dragones y Mazmorras. Tot i que per ahí es diu que la cantava el grup Parchís, la realitat és que va ser el grup infantil Dulces qui va posar veu a esta sintonia americana. Com a curiositat es pot dir que foren només 27 capítols, i el guionista va pujar un final de la sèrie, el capítol 28, que es pot trobar en línia en forma de guió mai rodat. Encara hui m’aborrone quan escolte el “Dragones y mazmorras, un mundo infernal, se oculta entre las sombras, la fuerza del mal”.

Comando G. Parlant de Parchís, ells foren els responsables d’esta meravellosa sintonia. Ara bé, el videoclip és de traca, mireu el segon 45 i busqueu la fitxa verda…

David el Gnomo. També s’han fet bones sèries a Espanya; i en este cas, a banda de transmetre molts valors, la cançó Soy un Gnomo és una meravella, “soy siete veces más fuerte que tu…”. Escrita per Javier Losada i Maria Ovelar i cantada Jorge E. Gómez, forma part d’eixe techno pop tan de moda a Espanya amb grups com Azul y Negro, OBK o la mateixa Alaska quan cantava la Bruja Averia. Per cert, hi hagué polèmica perquè diuen que la cançó s’assembla a The Pan Within de The Waterboys, encara que jo no veig plagi per cap costat. Una altra sèrie espanyola amb una gran cançó és Don Quijote de la Mancha. Creació de Juan Pardo que encara hui sona molt actual “Quijote, Sancho, Sancho, Quijote”. En canvi, amb els Fruitis no tinguérem tanta sort i, a banda del fet que el cactus no és una fruita, la cançoneta era més roïna que la carn de gos.

Cançons inolblidables

Chicho Terremoto, Juana i Sergio, Rafael. Les sèries esportives han donat més joc per a xiquets que per a adults. Chicho terremoto i el bàsquet, Juana i Sergio i el vòlei i Rafael intentant “ser un gran campeón” de futbol en són alguns exemples. Encara que la superació sol ser el protagonista principal d’estos dibuixos que sempre inclouen humor, amor i una bona sintonia.

Willy Fog, D’Artagnan, Los Trotamúsicos. Personatges trets de relats universals. La volta al món només es pot fer en 80 dies, “Eran uno dos y tres los famosos Mosqueperros” i “Un dos tres cuatro somos quatro, quatro amigos somos cuatro y a Bremen vamos con esta canción”. Julio Verne, Alejandro Dumas i els Germans Grimm, gens malament per a culturitzar la xicalla.

Inspector Gadget, Sherlock Holmes. Què deia el principi de la cançoneta de l’inspector? “Alucachubà?” Ni idea, però tots volíem la seua gavardina i que els missatges s’autodestruïren. I si no has odiat en algun moment Moriarty, la teua infància està buida, molt buida. Per cert, l’Inspector Gadget va mantindre la sintonia en francés, no es va traduir fins anys després, tot i que tampoc va importar en una època on el francés encara lluitava per ser segona llengua a l’escola.

Los Diminutos, Mofly, Alfred J. Kwak, Calimero. Com a sèries eren reguleres, com a cançons també, però si les escoltes ara, encara et banyes en una nostàlgia difícilment evitable. Són com l’olor de Brummel o Baron Dandy, et traslladen a una altra època.

Lucky Luck, Asterix i Obelix. L’animació francesa ens va deixar grans moments, tant en sèries com en cançons. En el cas d’Asterix són pel·lícules dels anys 60 que encara hui es poden disfrutar amb sorprenent qualitat per a l’època, i que tingueren la versió en valencià.

Bob Esponja, Family Guy, South Park. Els dibuixos més bandarres també tenen grans sintonies. Actualment, és més fàcil trobar cançons sense traduir com en Padre de Familia. Continuen sent reconeixibles i bones músiques, però si Bob Esponja no tinguera la cançó que té, traduïda al castellà, per molt d’anglés que ensenyen a les escoles, no haguera tingut l’èxit que té entre els xiquets… i no tant xiquets.

I em quede amb esta reflexió, una bona música pot ajudar molt a què una sèrie infantil tinga èxit. Ara que els dibuixos són per a totes les edats i trobem joies com Rick & Morty, no costaria res, que igual que està l’opció d’àudio en versió original, subtitulat o traduït, en les músiques feren igual. I si fora possible trobar també versions en valencià, millor encara. Que va sent hora de tornar a trobar algun referent d’animació en valencià que enganxe les noves generacions com ens va enganxar a nosaltres A la Babalà i totes les cançonetes que allí escoltàvem.