Recuperació i reciclatge de materials, una font d’ingressos que impulsa la sostenibilitat corporativa

Dintre de la sèrie de columnes que estic dedicant als principis per implantar models de negoci basats en l’economia circular, hui ens toca abordar el tema de la recuperació i reciclatge de materials concebuda com a font d’ingressos que, a la vegada, impulsa la sostenibilitat corporativa.

Així, la idea de fons de la que parteix el principi de la recuperació i reciclatge de materials és que cada flux de producte-residu s’ha d’optimitzar per potenciar per maximitzar la seua potencialitat en termes d’ingressos. D’aquesta manera, els residus resultants d’un procés productiu esdevindrien matèries primeres o recursos en altre procés productiu. Així, tractaria de concebre com a recursos el que ara veiem com a residus.

D’aquesta manera, en recuperar i reciclar materials estaríem generant el que es coneixen com a sinèrgies productives. Aquestes es traduirien en un increment dels ingressos atès que els residus adquireixen un nou valor en poder ser incorporats a altres processos productius i , al mateix temps, podrien suposar una reducció de costos de tractament dels residus en tenir els residus una nova vida (deixen de ser recursos lineals).

Per a que açò siga possible es necessitaria crear les anomenades com a “resource return chains” o cadenes de retorn de recursos, la missió de les quals és permetre la reencarnació dels recursos per a successius usos en diferents sistemes productius. Cóm es pot aconseguir tal cosa? Una manera de fer-ho és mitjançant les noves tecnologies, estem parlant del “internet de les coses” treballant en combinació amb les cadenes de subministrament de dues direccions, són els models de negoci “zero waste”. D’aquesta manera, una vegada els productes han acabat la seua vida útil actual en la localització escollida pel client emetrien un avís que faria que el producte fora recollit i reenviat a la factoria per a separar els diferents components i procedir a reciclar-los i/o reutilitzar-los en altres processos productius. Aquesta manera d’actuar podria ser especialment interessant en productes com smartphones, ordinadors de tot tipus, tablets i electrodomèstics en el segment B2C. Així aconseguiríem reduir dràsticament la basura tecnològica i, a la vegada, es generaria un oportunitat de negoci donant lloc a un nou sector productiu amb potencialitat per crear valor i ocupació.

Tanmateix, aquestes cadenes de subministrament de dues direccions també poden operar en el segment B2B. Així, l’empresa Procter & Gamble (P&G) ja fa un temps que ha anunciat que treballa que per a l’any 2020 menys del 5% dels residus que generen les seues factories acaben a l’abocador. Sent el seu objectiu assolir el zero waste en totes les seues factories a nivell global, a hores d’ara ja són més del 50% de les factories d’aquesta multinacional que operen amb un programa de fabricació zero waste (residu zero a l’abocador). La seua política de residu zero a l’abocador es basa en que tots els residus que generen els seus processos de fabricació siguen reciclats, reutilitzats per altres propòsits o convertits en energia.

Altre exemple d’aquestes pràctiques el trobem en General Motors que va llançar el seu programa residu zero l’any 2011, enmig de la pitjor crisi viscuda per la companyia en tota la seua història). Hui en dia la companyia declara estar reciclant el 90% dels residus que generen les seues factories a nivell global amb més de 100 de les seues factories operant sota aquest programa. Segons la pròpia empresa, el seu objectiu és que l’any 2020 en siguen 125 les factories de General Motors les que operen sota el programa residu zero.

Aquesta setmana he optat per posar com a casos d’exemple dues grans empreses multinacionals amplament conegudes a nivell global, senzillament ho he fet per intentar desterrar de la ment de moltes persones la falsa creença que això de reciclar i reutilitzar només es dona en xicotetes organitzacions locals. La veritat és que al nostre territori hi ha moltes PIMES i micro-empreses que han sigut  i són capdavanteres en la recuperació i el reciclatge de materials a nivell local. El que he volgut emfatitzar amb aquests exemples és que el fet que les grans multi-nacionals ja opten per treballar amb aquest esquema, ens indica que aquest va a ser un dels trets sobre els que va a pivotar l’economia i l’empresa a nivell global. Per favor, aquesta vegada no arribem tard. Estem en un moment clau i no ens podem permetre mediocres al timó.