Vostès no han tingut alguna vegada la sensació de estar rodejats de mantres que semblen sagrats? Últimament a mi cada vegada em passa més a sovint i em preocupa. A les portes dels anys 20’s del S.XXI, de vegades escolte i llisc opinions en torn a la competitivitat de les empreses i la seua grandària que em transporten al S.XX. I em sona tot molt antic i arnat. Hi ha discursos que només començar fan un tuf a naftalina que tiren cap enrere, i ara no estic parlant de discursos polítics sinó econòmics.
Em referisc a eixe mantra tan estès i durant tant de temps repetit fins l’extenuació, atès que segons alguns, sembla ser que una empresa per a ser competitiva ha de ser necessàriament gran i el problema del nostre teixit empresarial seria, segons ells, un problema de dimensió. Dr. Freud, se li ha girat feina.
Si això fora així, el territori valencià no s’hauria industrialitzat mai i la veritat és que des de finals del S.XIX, tot i els diferents governs de Madrid sempre a la contra, el territori valencià va fer la seua revolució industrial acompanyada d’una revolució agrícola totes dues basades en l’alta productivitat i competitives a nivell internacional. És per aquest motiu que en aquesta columna que ara escric vull posar en valor el paper que juguen les PIMES en la nostra economia. De fet més del 90% del nostre teixit empresarial són PIMES i les hem d’estimar perquè són les que ens donen de menjar a la majoria, les que en la seua majoria no viuen de mandangues polítiques.
per a aconseguir tenir accés i desenvolupar eixos actius intangibles i capital intel·lectual no és conditio sine quae non tenir una gran dimensió empresarial
La realitat és que no hi ha cap estudi basat en dades reals que haja demostrat que una dimensió empresarial més gran cause un major nivell de competitivitat. No obstant, ja hi ha molts estudis publicats en revistes científiques internacionals de reconegut prestigi que demostren, amb dades, la relació positiva entre una millor dotació d’actius intangibles i capital intel·lectual i la competitivitat de les empreses, siga quina siga la seua dimensió. La bona notícia, és que per a aconseguir tenir accés i desenvolupar eixos actius intangibles i capital intel·lectual no és conditio sine quae non tenir una gran dimensió empresarial, eixe mantra és molt del S.XX i el món ja està al S.XXI a les portes de la 4ª revolució industrial. Ans al contrari les estratègies més adequades en aquest context han demostrat ser les estratègies de cooperació basades en les aliances estratègiques. Per tant caldria estar treballant per a posar a l’abast de tot el nostre teixit de PIMES el coneixement sobre com dissenyar i implementar aliances estratègiques. Això és, competir per la via de la cooperació amb altres empreses, ja siguen aquestes empreses les que formen part de la seua cadena de subministrament, com ho poden ser fabricants de productes complementaris o, de vegades inclús amb els competidors. Segur que han sentit parlar de l’aliança que recentment han anunciat General Motors i el Grup Volkswagen amb la idea de desenvolupar motors elèctrics autònoms. Cal passar del mindset de la dominació al de la cooperació, ens juguem el futur del nostre teixit productiu.
El passat mes de setembre vaig tenir l’ocasió d’escoltar una conferència del professor Baruch Lev a la Universitat de Munic. El professor Lev va parlar de la rellevància que, segons els resultats de diferents estudis científics que ho havien quantificat, havien adquirit en el darrers 50 anys els actius intangibles i el capital intel·lectual en les empreses nord-americanes en la generació de valor per part d’aquestes empreses. Va assenyalar que aquesta tendència també feia temps que s’estava observant a diversos països de l’Europa occidental, però que NO a tots els països de l’Europa occidental s’estava evolucionant al mateix ritme. S’imaginen qui estava a la cua de la UE? Exacte, Espanya.
Si els dic la veritat, tractant-se d’un estat on el més important per a molts són els mantres, els odis, les banderetes i demés ximpleries, no es pot dir que siga sorprenent. Mentre el món fa la 4ª revolució industrial basada en els actius intangibles i el capital intel·lectual per aquestes latituds sembla que anem cap enrere, back to the 40’s. Em negue a que ens duguen, en tots els sentits, to the darkest times. El futur pot ser de totes i tots si no ens el deixem furtar.
Foto: EVA MÁÑEZ
