Solstici ‘in crescendo’

Ja està aquí l'hivern, va arribar ahir amb el dia més curt de l'any, a pocs dies de Nadal, i amb una conjunció astronòmica espectacular que no es veia des de feia 400 anys. Nit i setmana, llavors, de mirar al cel. De veure dos planetes dels grans acompassats, dos punts lluminosos gairebé apegats, a punt de tocar-se. Amunt Saturn ataronjat amb els seus anells i avall Júpiter groguenc i brillant. És el que té el cel. Que les distàncies veritables amb la llunyania semblen properes i semblants. 

I així trobem el Sol aquests dies, com aturat i estàtic, i a menys altura sobre l'horitzó. Amb un solstici com el d’ahir que ens porta, ‘in crescendo’ el ressorgir de l'astre/estrela amb el canvi d'estació. La llum, poc a poc, a partir d'ara anirà dia a dia i minut a minut guanyant terreny a la foscor i la gelor. Qui hagués dit que l’arribada de l’hivern és el punt de partida per reviscolar o revifar. Moment doncs de celebració. Cultures diverses commemoren des de temps remots aquesta data que marca el retorn del Sol amb la consegüent esperança d'un futur millor. Des del Neolític i el naixement de l'agricultura aquests esdeveniments astronòmics esdevenen clau perquè marquen el cicle anual de la Terra així com l'hora de fer els preparatius per assolir el llarg i cru hivern. 

‘Les sopes i el Sol a l'hivern donen consol’

També sorgiren per aquestes dades els festivals d'hivern, relacionats sempre, conscient o inconscientment, amb el solstici i amb la darrera celebració de l'any abans de cercar refugi i protecció davant els perills d’aquesta llarga estació també coneguda pel seus mesos de fred i fam. Sacrifici d’animals, cervesa i vi… Disbauxa abans de l’abstinència i la moderació. Com la festa pagana del ‘Sol Invictus’ dels romans amb una nit de foc precristià per tal de foragitar tenebres. El Sol altre cop renaix després dels sis dies d’estancament solar.

Més endavant en el temps tindrem el mateix 25 de desembre la festivitat de Nadal, amb el simbolisme de llum i esperança que ens porta l’arribada al món de Nen Jesús. Hi ha qui diu que quan es creà el calendari julià el dia 25 era la data del solstici d'hivern.  

A l’Àsia, especialment a la Xina, Corea i Vietnam el festival del solstici d’hivern (Dongzhi Festival) és un dels més antics e importants, ja que es remunta als inicis de la filosofía oriental del yin i el yang, que explica la dualitat de tot en l'univers com dos principis oposats però complementaris que cerquen l’equilibri l’harmonia. També és temps menjars i reunions familiars. 

La mitologia nipona també celebra aquesta festa pel ressorgir de la seua deessa del Sol, Amaterasu, que enganyada per altres deus havia estat reclosa en una cova en la foscor. I els samis a la Lapònia complimentaven o adoraven pel solstici a la seua deessa del Sol, Beiwe, que viatjava pel cel i en el retorn a casa duia amb ell l’herba verda que havia de pasturar el bestiar. 

Ja veieu, solstici d’hivern, barreja de creences, cultures i celebracions d’esperit positiu i germanor que encara hui podem gaudir. 

‘Oli, sol i pa calent, ja pot fer fred a l’hivern’