guanyador del Premi Enric Valor amb la novel·la 'el mas de les ànimes'

Vicent Josep Escartí: "Necessitem mantenir, fomentar i cuidar el valencià"

23/03/2019 - 

ALACANT. Un Premi Andròmina de narrativa, un Ciutat d'Alzira, un Ciutat d'Elx, un Ciutat de Gandia i un Ciutat de Xàtiva. Després de sentir aquest currículum qualsevol podria pensar que Vicent Josep Escartí Soriano (Algemesí, 1964) és una màquina de produir novel·les que resultaran premiades. Si bé, l'autor considera que aquests reconeixements literaris provenen de la seua "producció que temps enrere va ser més regular" i a la qual ara ha retornat després "d'haver estat uns quants anys sense ella", reconeix Escartí.

L'últim en afegir-se a aquesta llista de guardons ha sigut el Premi Enric Valor de Novel·la en Valencià, convocat per la Diputació d'Alacant, gràcies a la seua obra El mas de les ànimes. Un reconeixement que li va ser entregat el dijous 21 de març en la gala de la XXIV edició celebrada, per tercer any consecutiu, a l'Auditori de Castalla, lloc de procedència de l'escriptor Enric Valor. A l'acte hi van assistir el diputat provincial de Cultura, César Augusto Asencio i diverses personalitats de l'Ajuntament de Castalla i de la Càtedra Enric Valor de la Universitat d'Alacant (UA). Un premi que, declara, ha rebut "molt content", ja que "tots es presenten amb l'il·lusió de guanyar", però és la seua obra la que ha aconseguit distingir-se d'entre les 22 presentades per emportar-se els 20.000 euros de recompensa a causa del seu treball literari.

Pel que respecta al fil argumental, la novel·la constitueix "la història complexa d'una dona que, al llarg del temps, va catalitzant tots aquells esdeveniments que passen per ella i per sa casa", narra Escartí. I revela que és a través d'aquest personatge que mostra "la resistència de l'ésser humà, d'una terra, d'un país i d'una forma de vida i de com sempre existeix esperança". Una obra que "té una llarga durada cronològica", ja que es compta de manera "multi circular, perquè abasta des del segle XVIII fins a, pràcticament, la Guerra Civil", explica l'escriptor.

La història pot resumir-se com "una novel·la coral", segons la defineix el seu autor. A més, constitueix un text en què porta traballant des de bastants anys enrere, del qual va trobar la inspiració "en una série de personatges i de llocs que coneixia". Referents externs que va transformar en una història pròpia, els quals provenen, bàsicament, de "la documentació i la literatura antiga", confessa. El seu treball com a professor en la Universitat de València (UV) el porta a la necessitat d'estar en contacte constant amb la "literatura medieval i moderna i, sobre tot, amb documentació d'arxiu, la qual conté moltes històries i moltes vides d'un altre temps", revela Escartí. Relats pels quals es sent atret i sobre els que construeix la seua literatura.

Però aquesta no és ni la primera ni l'única obra d'Escartí que ha estat premiada en un certamen narratiu, perquè l'historiador i doctor en Filologia Catalana s'ha guanyat ja la medalla d'expert en açò dels concursos literaris. I és que manifesta que "suposa una de les millors opcions per a difondre l'obra pròpia". Continua exposant que recórrer a una editorial representa també una alternativa vàlida però que en alguns casos "el resultats d'impacte dels llibres no són sempre els que espera l'autor o que és ell mateix el que s'ha de moure, promocionar el seu llibre i realitzar presentacions", comenta.

Certamens que, d'altra banda, ajuden a promoure la llengua de la Comunitat Valenciana, aquella que es troba "minoritzada i que necessitem mantenir, fomentar i cuidar", opina l'escriptor. A més, Escartí posa el focus en les institucions per fomentar iniciatives narratives com aquestes, encara que considera que "podrien dur a terme molt més del que fan, per tal de col·laborar a l'impuls de la lectura en general i, per suposat, en valencià", reivindica l'autor. "Les generalitats, les conselleries, les diputacions, els ajuntaments i, en definitiva, les institucions polítiques han d'invertir en el foment de la lectura i traslladar aquesta inquietud a les escoles, lloc on s'ha d'educar a la població en aquest hàbit que s'està perdent", sentència Escartí.

next