Voleu que tornen les bodes?

VALÈNCIA. Les bodes són un poc com el coriandre (cilantro per als que no tinguen el C1), o l’estimes o l’odies, no hi ha una altra alternativa. Com li passa al peix cru o a la pinya damunt de la pizza, no deixa ningú indiferent, i crea autèntics experts en bodes i altres que pràcticament no van ni a la seua. Enguany hem vist com moltes bodes s’han posposat per poder celebrar-les com mana la tradició, ja vorem si només un any o definitivament, ja que el temps de reflexió pot ser letal. Per tant, el 2021 pot ser l’any de l’amor, perquè tornaran els “sí, per a tota la vida”, tornaran els llançaments de rams i els coets a la porta de l'església i, especialment, perquè tornaran a ser habituals els “rotllets d’una nit”. Que no dic que ara no n’hi haja, però convindreu que la pandèmia a banda d’afectar a les bodes, ha afectat moltes més relacions. Amants, follamics, relacions obertes, pim-pam-pums, intercanvis i orgies (excepte a Brussel·les) han vist un descens de cotització major que el de la borsa.

Molta gent es casarà enguany i els salons de bodes creuen els dits perquè a partir de maig/juny es puguen celebrar bodorrios. DJs, floristes, botigues de roba, lloguer de cotxes d’època, càterings, masies precioses, jardiners, cambrers, cuiners, venedors de diademes decorades amb pius… és una indústria que mou milions d’euros i que s’ha parat quasi al complet. Per eixa banda, molta gent estarà contenta de tornar a tindre faena, i especialment moltes mares estaran contentes de vore per fi al fill o a la filla casats i no haver de repetir més això de: “A vore quan et cases, que la mare vol vore’t col·locat”. Que a alguns els va de respondre: “Si vols vore’m col·locat, acompanya’m a la discoteca!!!”. Però ningú ho diu, perquè les mares volen que et cases i després que tingues fills als quals consentir. Per eixe ordre concret o “em donaràs un disgust”. Que això de demanar que els fills es casen, com si no costara diners, o allò de “dona'm nets” com si estiguérem en la carnisseria comprant conill per a la paella, arriba un punt que perd la gràcia.

Que gràcia no ha tingut mai eixa línia temporal tan famosa - a vore quan tens parella - a vore quan vos caseu - a vore quan em doneu fills - a vore quan teniu la parelleta - i tot adornat amb un “se’t passarà l’arròs”. Més que res perquè després arriba el dia en què li presentes la teua parella als teus pares, en el punt inicial d’eixe procés al qual semblem abocats… i ha de passar les set proves d’Astèrix per a rebre el vistiplau. En realitat, el càsting de l’acadèmia té el següent ordre: ha de conéixer ta mare, ta tia Amparin, a Vicentica, les amigues de ta mare i també ton pare, encara que a ell li pareix bé tot el que tu faces, o millor dit, tot el que diga ta mare. Si passa la prova i després que li esbrinen vida i miracles encara es vol casar amb tu, aleshores està clar que és la tapadoreta de la teua olleta.

Si supereu tot el procés, el confinament i tireu endavant per a casar-vos, heu de saber que pel que fa a les bodes, hi ha tres models bàsics a triar, que de segur conegueu, i que passe a relatar-vos:

Boda “tot per l’aire”

És la boda completa, full equip, cal celebrar-la a la catedral de València, després d’haver passat molts dissabtes assistint a cursets prematrimonials amb retors que mai s'han casat. Fer-te fotos en el photocall més car del món, la coneguda com Ciutat de les Arts i les Ciències. Cal contractar un quartet de corda primer i després en un DJ d'eixos que es pensa que és David Guetta i barreja els pasdobles amb reggaeton. Una boda amb bona cosa de gambes i de cassalles (si és de poble) o Jägermeister (si és de ciutat), tota plena de pameles a joc amb els tacons, amb arròs i pètals de rosa, cotxe d’època a la porta, amb traca i atracament en la factura del saló, amb candy bar, bufet de formatges, tallador de pernil ibèric, vídeo powerpoint coent de fotos de quan es conegueren els nóvios i una tortada de quatre pisos que cal tallar en una espasa que riu-te tu de la del Cid. Cal convidar més de 200 persones i no falten mai els cigars, ni les processons en comareta al bany. 

Boda “amb mesura”

Es pot fer una boda més modesta, sense anar a l'església, amb menys de 100 convidats, sense jaqué ni desenes de safates plenes de vol-au-vents. Però amb paelles per a tots els comensals, plors, rams, traca, festeta, barra lliure i amb un fotògraf que immortalitze el moment. Una cosa que sense arribar a ser intima, és prou acollidora i no arriba als excessos de la boda “tot per l’aire”, però tampoc falta de res. Normalment esta boda la paguen els nóvios, mentre que l’altra la paguen els pares que volen fer de “capitans moros” i convidar una caterva de coneguts que els protagonistes de la cerimònia coneixen si de cas de saludar-se. El dress-code sol ser més divers i menys estricte, ja que sempre està el hippy del grup que va en un kilt o un corbatí de fusta. I també hi ha menys protocols, més laxitud amb el menjar i alguna banda de rock o, fins i tot, un karaoke per a seguir la festa. 

Boda “per dir alguna cosa”

Esta boda ha sigut la més habitual durant el 2020, ja que la boda consistia a firmar, foto i consumar. Sense viatge i sense convidats més enllà dels familiars de primer grau de consanguinitat. Són bodes per “arreglar papers i au”, que com a molt fan un convit en un restaurant com qui convida els amics a una fideuà. Hi ha gent que va a casar-se en pantaló vaquer, sense avisar ningú i acaben brindant en cervesa. I el pitjor de tot és que després vacil·len de què “no els ha costat un duro” davant d’algun amic que espera com qui espera la nova temporada de L’Alqueria Blanca a què algú es case. Més que res perquè és l’únic dia que es muda i perd la vergonya a intentar emparellar-se amb alguna amiga de la nóvia. No li feu al pobre amic eixe lleig, i encara que siga feu un comiat de solter mixt. D’eixos sense cap stripper que es despulle ni pius al cap, una cosa més de passar una nit entre amigues i amics i comprovar si la neu qualla. 

L'únic que és inalterable, per poc que faces un anunci oficial de boda, és la típica brometa que fan els amics d'amagar els diners. Sí, ja sabeu, això de clavar els diners del regal en un poal de fem, de donar-te l'estrena en forma de sac ple de cèntims o obligar-te a disfressar-te de Son Goku i haver de fer el quadro davant dels 300 convidats per a haver de rebre quatre duros. Així que potser el 2021 serà l’any de l’amor, encara que l’amor dels valencians per menjar, celebrar, gastar, disfressar-se i riure està sempre present, independentment de l’any que siga al calendari. Només està latent a l’espera de poder per fi, de nou, brollar lliure, esperem, este any que ja està en marxa.