CASTELLÓ. Aina Palmer no es Aina Monferrer. Aquesta és una de les primeres puntualitzacions que ens fa la cantant de Borriana, i és que des de fa uns mesos, Aina Palmer també va lligada a Jordi Palau, excantant d'Orxata Sound System. Després de publicar en 2020 el seu primer disc, Psicopompa, la professora de llengua i youtuber, ha donat un gir al seu projecte musical amb Fallanca. Un àlbum -publicat el passat 21 de gener- replet de postfolk, trap i electrònica que sona, a més, en valencià.
Les mateixes experiències personals de l'artista, la pandèmia i les influències més festeres de Palau, donen un altre aire a aquest treball, que deixa les referències tan filosòfiques de l'anterior disc, on era possible encontrar-se una cançó fins i tot titulada 'Freud' o 'Kant', per a passar a un EP més prop al desamor i on també la memòria històrica pren lloc.
Per a qui no la conega, Aina Monferrer és, a més, doctora en poesia, té un doctorat sobre Vicent Andrés Estellés, ha estudiat filosofia i té un canal de YouTube on divulga el valencià. Ara a més, canta "lletres d'anar per casa". La creadora parla amb Castellón Plaza per a donar més detalls sobre tot aquest univers al qual dona vida.
-Deixes arrere el 2020 amb un disc d'allò més peculiar. Estàs satisfeta de com va quedar el teu debut?
-Estic satisfeta perquè tenia zero expectatives i era més com un experiment personal. Sabia que volia donar-li bona forma perquè foren cançons que pogueren publicar-se, però la música no era el centre de la meua vida. Així, ha sigut una satisfacció que a la gent li haja agradat i haver pogut fer uns concerts. Per a mi això era suficient.
-En quin moment decidiu Jordi Palau i tu donar un pas més enllà i tocar junts?
-Estava aquest estiu fent una entrevista per Instagram amb la revista Tresdeu, quan va intervenir en eixe live Jordi Palau. Justament em va pillar un moment en el qual no sabia si abandonar la música, o no, perquè ja havia tret un disc i estava implicada en moltes altres coses. No sabia si dir fins ací o seguir i el fet de conéixer-lo a ell i de connectar artísticament, em va donar ales per a seguir.
-Ho contes com si haguera passat una vida, però dins del mateix 2020 vas tenir temps de traure un disc, de voler deixar la música i de reprendre-la de la mà d'un altre artista. Quin any no?
-En els últims dotze mesos m'han passat més coses que en cinc anys. Ha sigut molt estrany i canviant. Però sí, és fort que en poc de temps passarem de no conéixer-nos de res a estar implicats en un projecte els dos junts, que ens porta a més moltes hores i esforç... és com si fóra molt de temps més.
-Ha sigut un any doncs, malgrat tot, inspirador?
-Sí, jo crec que a molta gent li degué passar que quan ens van tancar en març de l'any passat, li va donar per escriure o, si tenien inquietuds musicals, per fer música. El fet de tenir més temps a mi em va servir per a fer esbossos i maquetes d'unes quantes cançons. Aquest estiu les vaig començar a gravar i ja en tardor les vam acabar. La veritat és que va ser prou productiu. Quan em pose en algun projecte, vaig a full.
-Què te de diferent Fallanca?
-Psicopompa em va sorgir durant uns anys en els quals estava centrada en la carrera de Filosofia. Duia una vida molt tranquil·la a casa i emocionalment també estava molt estable, tenia una relació de prou de temps. Per això és un disc més filosòfic i on es conta la història quotidiana d'una vida en parella. Però arriba el confinament, s'acaba la relació i venen coses més emocionants a la meua vida. Aquest és un disc de desamor, de canvis i sobretot el títol i la portada, té eixa idea de fer fallanca. Una expressió que s'utilitzava en els jocs de truc o de la pilota. Quan algú fracassa és que fa fallanca. Em representa molt en aquest 2020, perquè moltes coses han fet fallanca. Un projecte de vida en parella... tot el tema de la covid que va fer que feren fallanca molts negocis. És un moment molt de fracàs, però ens ho agafem amb humor. Al final t'has d'agafar la vida així.
-I algun filòsof que ens ajude a eixir de la 'fatiga pandèmica'?
-Aristòtil i una mica dels estoics. Aristòtil perquè t'ajuda a buscar la justa mesura de la vida i a evitar excessos. En moments com aquests, de crisis i d'estar tancats a casa, és fàcil beure i menjar més del conter. Aristòtil et du a eixe benestar i a cultivar la teua ment. I els estoics igual, també et diuen que la vida et presenta reptes i tu has d'intentar enfrontar-los, ser una persona resilient i tindre capacitat per adaptar-te.
-Per contra, han perdut els llibres de coaching emocional i del pensament positiu, la seua capacitat d'influència?
-El coaching i el pensament positiu és com les falles, és bonic per fora però buit per dins. Són més sofística que filosofia, en el sentit que es tracta més de vendre la moto que de donar un contingut consistent. Aleshores, clar eixe discurs ha perdut bastant el sentit. El missatge 'happy i Mr. Wonderful' té sentit quan la gent està relativament bé i té sols uns problemes xicotets, però quan està tot tan apocalíptic com actualment, no aporten res. A banda també està bé estar trist, cagar-se en tot i no voler somriure si no es pot.
-El disc sona a moltes coses, però sobretot, sembla molt festiu. T'imaginaves quan el creares cantant en mig d'una plaça abarrotada de gent?
-Jo sí que m'ho imagine. A banda és que m'he ajuntat amb Jordi Palau que és una persona que està acostumada a fer música electrònica en festivals i d'alguna manera a mi eixa energia se'm contagia. Aquest disc el veig més enèrgic sí, el de Psicopompa era més intimista. Ara bé, no sé què passarà amb els directes, teníem concert a l'emac. de Borriana el 12 de febrer i ens ha arribat un correu electrònic dient-nos que el suspenen per les mesures recentment aprovades. Ens estan preguntant si a juny tindrem la possibilitat.
-Hi ha alguna idea que unisca les cançons?
-No, per exemple, 'fusilao' és un tema sobre la memòria històrica de Borriana. Quan vaig estudiar audiovisuals fa onze anys, vaig conéixer la figura de Vicent Moliner per a un metratge que vam fer sobre la Guerra Civil a Borriana. Moliner va ser l'últim alcalde republicà del poble i va morir afusellat al cementeri de Castelló. Aquest home era, a més, mestre d'escola i escrivia poemes. Aleshores, se'm va ocórrer, musicar el poema que va escriure quan li van dir la data del seu afusellament. És un poema amb molta ràbia, havia perdut la fe amb la humanitat, perquè no havia matat a ningú i considerava que havia fet coses bones pel poble, se sentia injustament condemnat a mort. No obstant això, li hem volgut donar una volta i al principi i al final de la cançó se sent música de Mario Bros. Volíem d'alguna manera superar el tractament tan antic que s'està fent de la Guerra Civil i donar-li un matís d'actualitat. Per això, vam decidir mesclar videojocs i memòria, com per a provocar un poc i actualitzar el tema. Eixa és 'fusilao', a més l'única en castellà perquè el poema estava escrit així i ho hem respectat.
Pel que fa a les altres, tenim dues cançons més punk pop, que són 'les ungles' i 'pantomima'. Després, 'fènix' té una base més lenta i de trap; 'mareta' és una altra versió de la cançó de bressol valenciana 'Mareta Mareta', però li hem donat un toc de post folk, amb bases de trap i ritmes i instruments folk, i també li hem canviat la lletra. I per últim, 'vestit de flors' és una cançó que té guitarres i electrònica, seria una cançó d'enllaç entre les de punk pop i les més electròniques.
-Deies en una altra entrevista que Castelló és la més valencianoparlant de les tres províncies, però no creus que ha tingut aquesta menys presencia en l'escena musical valenciana? Que ha mancat de grups influents.
-El problema és que Castelló està a la perifèria. El centre de tot el que es fa en català està en Barcelona i el segon epicentre està en València, Castelló està fora de tot, és la província menys poblada de les tres i està desplaçada, per tant tot el que es produïsca ací després té menys pes i repercussió. Sobretot, perquè la música en valencià es fa més per València o la Marina i Alcoi. Però tenim grups importants com Pleasant Dreams que està a Xilxes, l'Alfons 'el Blüe' que està a Nules o Blackfang que són de Castelló.
-No vull deixar de preguntar-te per YouTube, últimament està en boca de tots. Com va aquest projecte?
-Jo no guanye ni un duro, així que no tinc problemes d'impostos, la veritat. Per ara no he ingressat res, però estic molt contenta perquè en dos anys i mig he passat de tenir 200 subscriptors a tenir vora cinc mil. A més, el YouTube l'utilitze com a ferramenta per a la meua faceta professional, que és ensenyar valencià i la veritat és que em va molt bé. Vaig encontrar com un buit, ja que ningú s'estava dedicant a fer eixe tipus de vídeos i molta gent es vol preparar per al C1 o el C2, però no poden anar a classe, bé pels horaris o perquè a les acadèmies et cobren molt. Així que ho vaig fer per a oferir eixe servei, no com a youtuber, sinó com a professional molt posada en els exàmens del valencià. I em serveix a més per a les meues classes com a material de reforçament.
