La música de Francesc Tàrrega respira, a dies d'ara, sota la guitarra d'Ana Archilés, qui no ha deixat d'homenejar al vila-realenc des que començara a tocar amb sis anys. En efecte, com a colofó, aquest dissabte publica un disc des del qual recorre íntimament el seu llegat
VALÈNCIA. Que Francesc Tàrrega és un dels músics més importants de la província no és desconegut per a la majoria de la població. En efecte, és probable que es conega més sovint, entre un públic juvenil, per la seua figura com a tal que per les seues composicions. I és que el nom del guitarrista ressona per tot arreu, des d'orquestres o concursos artístics, fins a instituts secundaris o teatres municipals. Tot i això, no hi ha que oblidar que el que li fa gran són les seues aportacions com a intèrpret virtuós. Els experts assenyalen les composicions de Tàrrega com el "ressorgiment" d'aquest instrument per a l'ús en concert en el segle XX, degut que les seues partitures ajudaren a ampliar les possibilitats tècniques i expressives de la guitarra espanyola. També, són pocs els artistes que poden dir que triomfaren en els salons de l'exreina Isabel II d'Espanya. I des que el vila-realenc fou a París l'any 1881 per col·laborar en les festes del centenari de Calderón de la Barca, no va deixar de visitar altres ciutats tals com Londres, Brussel·les, Berna o Roma.
El seu llegat és, per tant, tan admirat com nombrós, alhora que ha inspirat a generacions i generacions. D'entre els seus entusiastes destaquen, en l'actualitat, la guitarrista d'Almassora, Ana Archilés. "Si dic que des que vaig nàixer no seria veritat, però sí des que tinc raó de ser que admire el treball de Francesc Tàrrega. Quan el vaig escoltar fou un amor a primer a vista", reconeix l'artista. D'alguna manera, la música va començar a professionalitzar-se ja des d'un inici de la mà d'ell, ja que als onze anys va ingressar en el Conservatori 'Mestre Tárrega' de Castelló i des de l'any 1989 es membra de l'Orquestra de Pols i Pua Francesc Tàrrega.
Si bé Archilés ha participat en desenes d'actes en homenatge al guitarrista i aquest sempre ha estat present, a través d'alguna peça, als seus concerts; l'almassorina ha preparat per al 'Mes Tàrrega' l'edició d'un disc amb 23 cançons carregades de la seua interpretació. "Cadascun dels temes que hi apareixen són de la meua elecció, no he seguit cap ordre cronològic, simplement he agafat aquells temes que a mi no em deixen escapar. Així mateix, ha sigut complicat perquè m'agraden totes les seues composicions", explica la guitarrista, qui afig que ha dut les peces a una interpretació "molt mediterrània i molt de Vila-real". "Aquí sempre el tenim present, per això li posem un poc més d'ànima que un intèrpret de fora. Especialment parle d'aquelles partitures que són senzilles i no tan tècniques, on fa falta buscar un afegit."
Tàrrega, de la guitarra al plectre comença fort amb un dels hits de l'artista com és 'Recuerdos de la Alhambra', la qual sonarà per primera volta de la mà d'Archilés, per a més tard, i com a cloenda del cd, tornar-se a tocar juntament amb l'Orquestra de Pols i Pua. D'altra banda, un dels temes que més emocionen a la instrumentista és el 'Preludi de Llàgrima', no sols per la seua partitura sinó perquè a més l'interpreta mitjançant una Ramirez dels anys 30 que li ha regalat un veí de la localitat. "Pareix que em transporte a eixa sonoritat més històrica. Quan toque la guitarra pense que Francesc està escoltant-me i que li podria agradar el que faig. Aquest ens va deixar escrita la part tècnica, però nosaltres hem de posar l'ànima, ja que mai pot explicar-se en una fulla. D'ací el repte de saber transmetre la seua personalitat. A més, Tàrrega és pura melodia, li has de cercar un falseig molt musical com si fos un antic romàntic", esmenta l'almassorina. Juntament amb aquestes cançons, tampoc faltarà a la llista el 'Somni (trémolo)' -una de les seues partitures més "difícils", variacions sobre la 'Gran Jota', sobre la 'Traviata' de Verdi, i el 'Capricho árabe'.
El concert que tindrà lloc avui dissabte, a les 19:00 hores, en la seu de la Comunitat de Regants es converteix a més en una cita molt especial degut que coincideix amb el futur nomenament del guitarrista com a Fill Predilecte del municipi. "Pel que tinc comprovat quan he viatjat, si ací l'apreciem molt, aquesta admiració es multiplica per mil quan ixes fora. Quan vaig estudiar a Segòvia, el músic Oscar Ghiglia em demanava contínuament que l'interpretara. I quan els deia que visc prop de la seua casa, ja siga en Almassora, es quedaven sorpresos", relata Archilés. En efecte, aquesta cita servirà precisament per a apropar la seua música als qui hagueren sigut els seus veïns en un lloc tan especial com és la Comunitat de Regants, un dels pocs llocs on va tocar el músic. "Tàrrega tocava molt poc i normalment en petit comité en cases estivals. Però pel que sé, en un lloc públic, va ser ací on va tocar per última vegada." I és que com esmenta l'artista, en els seus últims anys el vila-realenc es va arreplegar en concerts de menys gent, siga en grups de 10 o 20 persones: "Cal pensar que la guitarra no tenia per llavors l'evolució que té ara i per tant no tenien eixes capacitats de tocar en grans auditoris. Les seues actuacions no es podien sentir de la mateixa manera que a una orquestra. Així mateix, se sap, que per la seua personalitat, li agradava més ambients íntims."
La intèrpret, que espera amb ganes la cita d'aquesta vesprada, considera a més que a l'actualitat és "complicat" que sorgisquen figures com aquest: "Tenim tant de tot i tant de progrés que l'èxit o el fracàs avança més de pressa. Diga'm que una personalitat tan important en els temps que corren no hi ha. Estem en temps de grans guitarristes però no hi ha cap al capdavant", conclou.
