Foto: À PUNTPrimer la batejaren com a TeleOltra, més tard com TelePuig, i ara, amb la nova llei en procés parlamentari, es convertirà -en el debat polític, i sembla que en la pràctica- en TeleMazón. La radiotelevisió pública valenciana va renàixer en 2018 i des del principi ho feia amb dificultats que s'han anat arrossegant. Ara una nova llei promet solucionar un dels principals problemes estructurals, unir la Societat i la Corporació en només un ens per a evitar doble pagament d'IVA i comptar teòricament amb més recursos. Fins ací tots els partits estan d'acord, cal canviar eixa fórmula, que va ser la triada en un primer moment per a no caure en la successió d'empreses amb RTVV i no haver de reincorporar a tot el personal anterior. Conforme, es va buscar eixa solució i ara cal canviar-ho, però pel camí el Partit Popular i Vox volen tornar a la fórmula de Canal 9, poder absolut perquè el partit de torn en el poder faça i desfaça. Ara no tenen eixe poder? Preguntarà qualsevol ciutadà que no estiga assabentat de com funciona À Punt, i la veritat és amb la llei en vigor, el control d'À Punt està prou dividit. Actualment, només 5 dels 9 membres del Consell Rector són triats pels polítics i amb majoria qualificada, ara passaran a ser els 8 més un escollit per la Federació Valenciana de Municipis i Províncies, i a més tots poden ser triats per majoria simple. Es pot donar el cas de què els 9 membres del nou Consell d'Administració siguen tots anomenats pel mateix partit/bloc, un fet pràcticament inèdit a cap televisió autonòmica.
Li pese a qui li pese, À Punt manté una línia informativa que suposa un tracte similar a tots els partits polítics, que ha esdevingut en un gran nivell de rigor informatiu, tot i carències puntuals de personal. Un fet, les carències, que es fa palés quan cal fer una desconnexió per una notícia d'última hora, cobrir un incendi forestal, o fer una cobertura electoral o festiva. De dotar de més mitjans econòmics o humans no diu res la nova llei, fins i tot desapareix el mínim de gasto que estava estipulat per llei en l'anterior Ens -mai es va complir eixa inversió- i també desapareix el màxim. Conseqüències? Es pot provocar de nou un endeutament milionari o ofegar-la encara més. Com resol la falta de personal la proposició de llei? Obrint la porta al fet que altres TDTs puguen fer les tasques dels companys d'informatius. Una porta per a externalitzar part del servei i per a precaritzar a part de la plantilla, que hauria de quedar limitada a casos molt puntuals.
Tornant al tema dels informatius, tot i la falta de mitjans, de flexibilitat i les limitacions d'arribar a tots els llocs on hi havia un fet noticiable -que han propiciat alguna crítica-, la manipulació ha deixat de ser una constant en els informatius. La tele pública ja no és un canal de publicitat de la Generalitat i la seua activitat, ja no és Canal 9, ja no és la vergonya de les televisions nacionals. I això és en gran part gràcies a la independència dels poders polítics que té l'actual redacció i, a tots els entrebancs que la llei anterior plantejava a la manipulació. De fet, À Punt va nàixer amb un ens, el Consell d'Informatius, on els seus membres són triats per la mateixa redacció, per controlar que no hi haja, com en el passat, cap censura ni ingerència política. A més, tenen la capacitat de vetar el nomenament del director d'informatius. Ara serà el nou Director General, triat pel Consell d'Administració, qui decidisca que pot fer i que no eixe Consell d'Informatius, que en la pràctica perd tot el seu poder de vigilar que À Punt no torne a ser una televisió al servei d'un partit, com està passant a TeleMadrid, Canal Sur o TVG. També desapareix el Consell de la Ciutadania, un ens plural creat per a defensar a l'audiència i traslladar les millores que aporten els espectadors. Els treballadors o en Consell de l'Audiovisual també perden els seus representats i només entrarà a formar part del nou Consell d'Administració la Federació Valenciana de Municipis i Províncies, controlada pel Partit Popular, que ha sigut l'única entitat, a través del programa El Rall, que ha sigut públicament assenyalada per manipulació informativa en À Punt. Només hi ha hagut un cas de censura evident de temes vinculats a Escola Valenciana i a la memòria històrica entre altres, que va acabar amb el director del programa El Rall destituït. Precisament este programa escapava d'alguns dels controls en ser una col·laboració amb la Xarxa d'Emissores Municipals i la FVMP, i el seu antic director-censor sense experiència, s'autodenominava en públic i en privat com al futur membre del Consell d'Administració en nom de la FVMP. Els censors premiats per censurar... again.
Vox ha passat de voler tancar la tele batejar-la com "À Punt de cerrar", a voler "mejorarla", encara que la seua idea de millora siga convertir-la en Telenaftalina. Hi ha un llibre d'estil que entre altres coses avala la possibilitat d'usar la denominació País Valencià amb normalitat, prohibix l'emissió de corregudes de bous o altres escenes de maltractament animal, i estipula el tipus de publicitat que es pot emetre. Estes tres coses concretes, m'han dit personalment els implicats, no agraden als actuals legisladors que volen vetar l'ús del terme País Valencià, que torne el bou embolat a la televisió i tindre capacitat d'emetre anuncis d'alcohol -actualment vetats-, o de begudes ensucrades en horari infantil. Per això canviaran el llibre d'estil, que tot i tindre algun aspecte millorable, es va crear amb gran consens i va suposar un text molt avançat en qüestions lingüístiques, deontològiques o de tractament de casos de violència masclista.
Així com l'anterior llei deixava clar que el valencià era la llengua vehicular d'À Punt, l'actual text posa al mateix nivell el valencià i el castellà, i obvia fer menció a l'AVL. En resum, i agafant paraules textuals dels promotors de la llei: "porque no pueden informar del tiempo en Elx en valenciano y del de Torrevieja en castellano en el mismo informativo, seguro que tendría más audiencia". El ridícul d'informatius barrejant llengües pot esdevenir històric, però una televisió amb un pressupost anual menor del cost d'un capítol de la sèrie Los Anillos del Poder, no pot competir amb els 600 canals en castellà a l'abast dels valencians. En canvi, hi ha precedents en Canal 9 d'audiències de més del 50% en programes com Canta Canta o A la babalà, que eren íntegrament en valencià. De moment, l'experiment encetat amb pel·lícules en castellà està sent un fracàs absolut en audiència, ja que ni tan sols captes als espectadors que saben que l'única peli que voran en valencià, és la d'À Punt. En fi, que el valencià queda més invisibilitzat amb esta nova llei fins i tot del que estava en Canal 9, i privaràs a tots els valencians, de tot el territori, d'una ferramenta per a aprendre, practicar i millorar el seu valencià. I ací un ràpid À Punt, per què no es va aprovar mai la reciprocitat amb TV3 i IB3 quan es va poder? Covardia, tal volta?
Un 35% de producció de productores valencianes en valencià, com a mínim en la graella establix l'anterior llei, això ara desapareix. Pot arribar la productora d'Ana Rosa Quintana i fer tota la programació de la nova À Punt, si així ho estimen els futurs consellers, perquè també desapareix el màxim d'un 20% de la programació per a una sola productora. El sector audiovisual valencià dona faena a moltes famílies, que ara, veuen com perilla la seua presència en un dels motors econòmics de l'audiovisual valencià. A més, desapareix del text el punt que demanava un sou similar dels professionals de les productores que treballaren per a À Punt, al dels que estan treballant directament per a la casa. Això obri de nou la porta a la precarització de càmeres, guionistes, redactors, productors, estilistes... i tot l'entramat necessari per a fer productes audiovisuals. Les actrius i actors valencians també desapareixen de la llei, i veuen com l'escàs treball que els oferia À Punt també perilla. Els dos sectors han alçat la veu, vorem si en la tramitació final s'escolten les seues reivindicacions o es deixa tot, com sembla, a la bona voluntat del futur Director General.
La llei actual estipulava un procés selectiu, que estava en marxa i no s'ha acabat de celebrar tot i que fa anys que hauria d'estar resolt. Ara, les més de 800 persones que estaven dedicant temps i diners a preparar el procés, queden desemparades. Com que la llei de Funció Pública no permet ni la consolidació dels llocs de treball, ni que se celebre un nou concurs de mèrits... acabarà celebrant-se un examen pràctic i teòric... algun dia. De nou interinitat, de nou inestabilitat, de nou nervis, por, fuga de talent, i centenars d'estudiants il·lusionats abandonats i oblidats. Perquè esta llei l'únic que fa és "patà i avant", que en pràctica suposa un termini de dos anys més fins que es produïsca eixe anhelat procés de selecció. Per cert, cal més personal per a donar un millor servici, i que eixe personal estiga remunerat en consonància. Això, i un conveni col·lectiu que protegisca els treballadors.
En definitiva: la nova no resol els problemes econòmics ni de mancança de personal d'À Punt. S'oblida del sector audiovisual valencià, dels actors i actrius, i obri la porta a la precarització laboral i privatització parcial. Deixa en l'aire l'oferta pública de treball, es carrega tots els entrebancs actuals a la manipulació, arracona el valencià i deixa tota la tele en mans del partit polític de torn. Però com que estem discutint la Llei de Concòrdia, la de Llibertat Educativa -excepte si vols estudiar en valencià- o la llei de Transparència... el que està passant amb À Punt queda en un segon termini informatiu. Ningú es manifestarà ni muntarà un canyaret perquè la tele siga de nou un instrument de desinformació. Ni tan sols sembla que siga la primera ni la segona preocupació dels representants dels treballadors. Així que podem, sense dubte, vestir-nos de dol i soterrar À Punt, i donar la benvinguda al Nou Canal Nou. Al model Lluís Motes, a silenciar a les víctimes de l’accident del metro, a usar la tele com a agència de col·locació, a apartar als redactors crítics i a pagar fortunes a contertulians afins a la causa. Si no es posa remei, no tardarem a entropessar en la mateixa pedra, i esta volta amb risc de no alçar-nos mai més de terra.
Vicent Marco és periodista
El momento más visto fue la bajada de la Senyera con un 20,4% de cuota de pantalla, donde À Punt lideró la audiencia por delante del resto de cadenas.
