Ashotur presenta la campanya 'Present i futur de les vivendes d'ús turístic en la província de Castelló'

CASTELLÓ. L’Associació Provincial d’Empresaris d’Hosteleria i Turisme (Ashotur) es va reunir este dimarts al Centre de Turisme de Castelló per a debatre sobre l’intrusisme i l'oferta d’allotjament il·legal de la província de Castelló. A la ponència, que es va celebrar a l’edifici CdT de Castelló, participaren professionals del sector com Luís Martí, vicepresident d’Ashotur; i Virginia Martí, diputada provincial de Turisme i alcaldessa de Cabanes. A més, a la reunió també participaren Daniel Rambla, CEO de Casa Azahar; Juan Antonio Beltrán, CEO de Altubel; Wenceslao Alós, alcalde de Moncofa; i Juli Burriel, de Polarys Comunicación.

L’encarregat d’inaugurar la presentació va ser Luís Martí, qui va exposar la seua activitat de defensa del sector des de fa 45 anys: "La finalitat d’aquesta jornada és vetlar per la qualitat de l'oferta turística de la Comunitat Valenciana. Defensem la qualitat dels treballadors i dels nostres consumidors. Les vivendes il·legals posen en risc els drets de tots els turistes que son consumidors finals del nostre producte".

Dades turístiques

La província de Castelló compta amb 13.968 vivendes legalitzades, de les quals han sigut donades d’alta aquest 2022 un total de 973, quasi la meitat que l’any 2019, quan van ser 1.458. El municipi de Castelló amb més llicències turístiques d’aquest any és Orpesa, amb un total de 238 vivendes d’ús turístic (VuT), seguit de Peníscola amb 186, Alcalà de Xivert amb 110 i Benicàssim amb 78. 

Sobre el total de vivendes turístiques registrades, les localitats amb platja representen el 93% amb 12.791 VuT repartits entre 14 municipis, en contra de les localitats d’interior que representen un 7% amb 1.109 VuT, repartits entre 92 municipis.

Quant a les categories, les VuT Estàndard sumen 13.655, representant el 97’8%, seguides de les VuT Primera amb 246, representant un 1,8% i les VuT Superior amb 66, representant un 0,4%.

La campanya

La campanya, que persegueix el lema "Anfitrions de confiança", busca connectar amb el client a través d’un distintiu que diferencia les vivendes legals registrades de les il·legals. A més a més, presenta els objectius de lluitar i sensibilitzar contra l’intrusisme en l’oferta de vivendes turístiques i aconseguir un creixement de vivendes registrades, a més d’informar als consumidors dels riscos que implica la contractació d’un VuT il·legal. Per tant, des d’Ashotur es presenta la problemàtica de la presència d’allotjaments turístics no inscrits al registre oficial de vivendes turístiques de la Generalitat en les grans plataformes.

Des de Polarys Comunicación, empresa encarregada de realitzar el pla de comunicació, s’assegura que s’ha perseguit l’objectiu de conscienciar als usuaris de la problemàtica turística a través dels principals canals de comunicació com son la televisió, ràdio, premsa digital, xarxes socials i publicitat al carrer.

Taula col·loqui

A la taula col·loqui participaren nombroses personalitats destacades del sector turístic a la Comunitat Valenciana. Totes coincideixen en la necessitat de prendre mesures contra l’intrusisme turístic, el qual està sent perjudicial per al sector. Els ajuntaments aseguren que si no es frena aquesta problemàtica, podran tenir problemes amb les vivendes de llarga durada, com ja ocorre a Eivissa.

L’encarregat d’inaugurar la xarrada dels professionals del sector turístic de Castelló va ser Juan Antonio Beltrán, CEO d’Altubel. Beltrán afirma que el client elegeix el tipus d’allotjament que desitja. Per tant, segons Beltrán "la competència que tenim les vivendes turístiques apareix entre nosaltres, no entre les diferents categories que existeixen".

Marina Montañés, cap del Servei Territorial de Turisme de Castelló, assevera que en la Comunitat Valenciana hi ha 86.309 VuT registrades, de les quals 14.297 son de Castelló. "Aquestes vivendes estan coordinades per 270 empreses turístiques. La evolució d’inscripcions presenten un gran problema dins del marc legal, degut a que empreses gegants com Airbnb o Booking no estan regulades per la normativa sectorial de Turisme".

A continució, Virginia Martí, diputada de Turisme, va afirmar que el més important "és la professionalització del sector. Hem de dignificar-nos i que les empreses que vulguen dedicar-se al sector hoteler ho facen des del marc legal. El major perjudicat és el destí, la imatge que dona. El sector ha d’unir-se per a plasmar una bona imatge al consumidor que ve a disfrutar del nostre turisme".

Per al CEO de Casa Azahar, Daniel Rambla, la problemàtica s’estén a nivell europeu. Rambla assegura que el que necessita el sector és que es puguen identificar les vivendes que son il·legals per a donar suport a l'oferta legal.

Wenceslao Alós, alcalde de Moncofa, es mostra cautelós amb el futur del sector: "Si no hi ha una construcció positiva del sector podrà suposar una restricció de l’oferta d’apartaments turístics. Als allotjaments continua un creixement notori, però als càmping no passa el mateix".

Per últim, Luis Martí, vicepresident d’Ashotur, assegura que el major problema del sector es l’amateurisme: "Molts es pensen que per a donar oferta turística no es necessita formació i és un error. Aquesta falta de professionalització no ocorre en altre sector. Ens queda molt de camí per davant per a convertir-nos en la indústria i la potència econòmica que desitgem".