Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Política de Cookies Aceptar

paraules al vent / OPINIÓN

Assaig d'Estiu

1/07/2020 - 

Ha començat un juliol de molta calor i poc descans. En són ben pocs els que s'atreveixen a dir que faran un viatge; i alguns altres, però també de forma minoritària, que potser tindran vacances aquest estiu, o faran una escapadeta curta per a vore la família. Mai com ara havia estat tan mal vist disfrutar del temps d‘oci, o simplement del no fer res si això ens ho facilita el temps de 'no treball'. Contribuïm cada dia a aquesta societat d'emprenedoria eterna, de creure que ho podem tot i que aturar-nos és deixar de ser.

Dir ara que algú té molta feina o que el treball l'estressa, fa que et miren tant de reüll com quan no portes la mascareta posada; i en el fons, i malgrat les diferències en els fets, d'una forma o altra tots ens autoexplotem.

D’un altre costat romanen els que estan d'ERTE, s'han quedat sense feina, perquè ha tancat l'empresa o els han acomiadat, i els que obren cada dia cent vegades la finestra d'internet per a vore si ja han cobrat les ajudes, o guarden tanda a la porta dels Serveis Socials. D'ells només en parla l'Estat com 'els grans beneficiaris' encara que a la realitat els hagin col·locat al plat de la balança on es pot llegir PASSIU, i siguen un pes, mort.

Llegia fa uns dies al filòsof sud-coreà Byung-Chul Han, reflexionant sobre aquesta societat del cansament, on d'una forma o altra tots volem ser 'iguals' i més que viure ens dediquem a autoexigir-nos d’estar sempre bé i sempre aprenent, i sempre en positiu, obviant si aquests fets i comportaments que ens esclavitzen i ens desgasten alimenten el capitalisme, i en absolut a nosaltres mateixos.

Parlar de realitat en aquest moment és com fer-ho de la tercera i última temporada de ‘Dark‘, anunciada a una plataforma de contingut digital de pagament, on es diu que “la verdad se sabrá en su momento..."

A les vuit del dematí es repeteixen dia rere dia les cues a les portes de les entitats bancàries, no sé quants dies podré estar-me d'intentar esbrinar quines són les gestions que va a fer cadascú, perquè m'inquieta. D'altra banda s'anuncia el tancament definitiu de vàries oficines bancàries, inclosos caixers electrònics. Quan  preguntes als empleats et diuen que "com ara tot el treball el fan des de casa i els usuaris s'apanyen a través d'internet no es justifica tindre obert aquell espai. (ho diran de veres?... algú de vosaltres recorda haver triat aquesta opció quan ens envíen una enquesta per valorar-ne el servei ?...

Permeteu-me treure la ‘vis còmica‘, perquè fa dies que vaig amb un xec a la butxaca , ingressat a través d'internet i no hi ha manera que cap caixer se'l trague ni el puga entregar a l'entitat. I em consta que inclús avisant amb temps quan necessites liquidesa disponible sembla que tot deixe de funcionar i cal tirar del cordell de la campana major perquè rage l'almoina, tot hi ser teva, almenys als papers. Haurem de negociar amb el primer de la fila i que ens faça el favor.

Que estem en temps de ‘no ningú’ també atresora alguns ratets bons en què tots ens conformem i, per exemple, podem disfrutar d'una classe de ioga presencial (aquesta paraula ha augmentat molt el seu ‘catxé’ des del confinament). Bé, de fet només mitja classe pel temps de durada i per la gent que hi podem concórrer). Dins de l'anomenant plaent, i malgrat que hi ha almenys un parell de pantalles i càmeres per on se suposa que 'els del otro lado – anomenats virtuals', també la segueixen i ens veuen, que internet caiga o que obrin les finestres del local perquè corra l'aire és un plus de silenci i ventet amb olor a mar impagable.

I acabar netejant el teu espai , i el material que has utilitzat o passar els dits per la creueta de cinta aïllant que ara marca el centre del trosset que t'han assignat, i sentir eixa oloreta a lleixiu i a desinfectat, et situa molt al present, encara més que pegar ditades damunt les tecles de l'ordinador o estar mirant una pantalla.

I mentre avança l'estiu anirem veient quants anunciants fan valer el seu codi ètic i de bones pràctiques i conducta i mantenen el seu vet a Facebook per fomentar el sentiment d'odi en totes les sues vessants i manifestacions, i com es prepara la nova llei del teletreball, i l'escenari per al nou curs escolar.

Intentem fer-ho passejant pel terme o a la voreta de la platja, escoltant bona música o disfrutant d'un bon àpat amb la gent que estimem. Si sempre he valorat les coses que no tenen preu, és ara més que mai. Aquestes no donen interessos en negatiu, ni costen comissions, però tampoc s'han d'ajornar.

Noticias relacionadas

next