La casa museu de Blasco Ibáñez i la Fundació Blasco Ibáñez organitzen rutes per València i Burjassot per tal de recórrer els llocs on l’escriptor, periodista i polític republicà desenvolupà la seua vida i que anomenava en les seues cèlebres novel·les. Les rutes inclouen zones tan diverses com la seu de l’antiga Universitat de València o el Casino Republicà de Burjassot, que es conserva quasi intacte
VALÈNCIA. Alguna vegada has parat davant d’un edifici antic intentant imaginar com era la vida que tenia fa segles? Si fórem capaços de viatjar en el temps per una estona ens adonaríem de com ha canviat la ciutat de València en el darrer segle. Des d’aquella ciutat agrícola emmurallada fins a l’actual amalgama d’avingudes, eixamples i barris d’extraradi. La Casa-Museu de Blasco Ibáñez i la Fundació Centre d’Estudis Blasco Ibáñez oferixen l’experiència de viatjar en el temps amb diverses rutes per València i Burjassot que recorren els llocs on Vicent passejava, vivia i descrivia en les seues novel·les.
Amb un punt de vista divulgatiu -i fins i tot amb activitats didàctiques-, l’escriptor, periodista i polític republicà Vicent Blasco Ibáñez (1867-1928) pot ser el teu propi guia turístic. “Les rutes estàn traçades seguint els escenaris que recorren els personatges de 'La barraca' i 'Entre naranjos'. El seu disseny permet situar les obres i la biografia de Blasco en els llocs que encara existixen i vincular-les als museus que hi ha a la ciutat”, explica Emilio Sales, director de la Casa Museu de Blasco Ibáñez i creador de les rutes. Els documents i mapes de les rutes pel centre històric de València, que poden descarregar-se en línia en la pàgina web del museu, inclouen passatges de les obres de l’escriptor i fotos antigues que permeten comparar els edificis amb com eren abans. Pensats per a poder recórrer-les de forma autònoma, les rutes inclouen activitats didàctiques per a fer amb els més menuts en acabar el passeig.
“El més curiós de les rutes, que em va sorprendre a mi mateix, és que la vida de Blasco Ibáñez va evolucionar al mateix temps que la ciutat”, explica Sales. “Vicent Blasco Ibáñez va nàixer al carrer de la Saboneria Nova, on ara hi ha el cantó de l’avinguda de l’Oest amb el carrer Guillem Sorolla. En aquella època, era una zona de carrerons, atzucacs i monestirs. Quan els pares de Blasco prosperen, canvien de vivenda i se’n van al Carrer d’en Gil, que encara existix i continua sent un carrer estret”, narra.
“Son pare, que comprava i venia cases per a especular, comprà una altra casa en la Plaça del Forn de Sant Nicolau i és allí on Blasco anirà a viure quan es casa. Però que curiós que quan Blasco vol pegar el bot, funda el diari 'El Pueblo' en 1894 i el situaen elal carrer Don Juan de Àustria, passant d’una zona de xicotet comerç a una zona burgesa. I, no content amb viure a l’edifici del diari, amplia la seua esfera vital i es construïx un xalet de segona residència en la Malva-rosa, la zona d’estiu de la burgesia”, relata el director de la casa museu, situada en eixe mateix xalet, reconstruït.
La intenció de l’escriptor de prosperar farà que la resta de la seua vida estiga marcada per la busca de l’èxit literari i polític. “Blasco va creixent al ritme de la ciutat i, fins i tot, quan se’n va de València va primer a Madrid, després a Argentina i després a Paris, cada vegada buscant ciutats més grans. De fet, en el seu mateix programa polític republicà, ell proposa adecentar la ciutat i convertir-la en l’Atenes del Mediterrani. Ell vol que la ciutat siga més salubre i que tinga grans avingudes com les que havia vist a París”, recorda Sales.
Entre les noves propostes de la casa museu esta la de crear una ruta nova “Flor de mayo”, que permetrà als visitants del museu vindre a la casa-museu, que es conserva quasi inalterada i a més recórrer el barri amb els ulls de l’escriptor. “Blasco construïx este xalet en 1902. Ell era un enamorat de la mar i ja va estiuejar en una caseta llogada, Villa Isabel, on va escriure ‘Entre naranjos’. A més, Blasco era un mitògraf empedreït. I en les seues cases i despatxos sempre estava envoltat de bustos d’escriptors famosos als quals venerava, com Emile Zola o Victor Hugo. Com que aquells tenien les seues pròpies mansions, Blasco es va construir un xalet en certa manera per a imitar aquells a qui admirava”, explica el director de la casa museu. “En aquell moment este era un xalet enorme, encara que ara veus els 400 metres i sembla menut. En aquella època ell ja fardava de xalet perquè el va pressupostar en uns 3.000 duros i després deia que li havia costat el triple”, riu.
“En una carta que escriu a Sorolla, amic proper, bateja el xalet com la ‘casa dels dimonis’ per l’admiració i la polèmica que generava en aquells anys. La part més vistosa del xalet és una terrassa balcó pompeià amb dos cariàtides enormes, que ara es conserven però més menudes, i que eren dos figures de dona amb la part de dalt del cos despullada. En aquella carta a Sorolla li conta que les beates que passaven per la porta s'espantaven per vore les cariàtides nues i les pintures romanes de persones nues que hi havia al balcó”, conta Sales divertit.
La joventut de Blasco Ibáñez va estar marcada per la seua filiació política al moviment republicà que el duria a ser diputat set vegades. Al llarg de la seua infància i adolescència, fins que es va llicenciar en dret en la Universitat de València, l’escriptor passà llargues temporades a Burjassot. Vora 150 anys després, una ruta de la Fundació Centre d’Estudis Blasco Ibáñez recorre els espais on es va desenrotllar el seu caràcter.
“En 1878 el pare de Blasco, Gaspar, va comprar un solar i va construir una casa amb una torre que ara es conserva just al costat de l’Ajuntament. En aquell temps Burjassot estava de moda entre la burgesia com a zona vacacional i per a passar els caps de setmana. I fins i tot Blasco va escriure en esta casa algunes de les seues primeres novel·letes”, explica Ángel López, secretari de la Fundació Centre d’Estudis Vicente Blasco Ibáñez.
Les imàtgens de la minúscula ciutat de València al fons que descriuria en Arroz y tartana foren les vistes des de la torre i, amb el temps, aquella casa es convertiria en la seu del partit de Blasco Ibáñez, el Partit d’Unió Republicana Autonomista (PURA). “En 1903 i 1904 Blasco posà en marxa unes processons cíviques republicanes en honor als màrtirs de la llibertat que revolucionaven el poble. Imagina’t: Burjassot tenia vora 7.000 habitants i en la primera edició les fonts diuen que vingueren des de València més de 14.000 persones només per a la processó. I en la segona, les fonts diuen que hi havia entre 20.000 i 25.000 persones que vingueren”, relata López. En el 50 aniversari de Blasco Ibáñez, Burjassot li dedicà un carrer que encara conserva el nom.
“Tirant del fil, descobrirem que quasi bé totes les seues campanyes electorals les concloïa en Burjassot, que per a ell era com jugar a casa. En 1938, per subscripció popular, el poble li va fer un monument de marbre. Però un any després d’inaugurar-se, en 1939, arranca la Guerra Civil. Com que Blasco era republicà l'estàtua va ser destruïda i es tirà a trossos amb les mans i el cap trencats. Afortunadament un marmolista de Patraix els va rescatar i dècades després, en els anys 1980, l’Ajuntament recuperà les peces, va reconstruir l’estàtua i la tornà a instal·lar on estava, al passeig de Burjassot. I ahí seguix”, recorda Ángel López.
La ruta per Burjassot dura vora dos hores i mitja i es realitza actualment de manera guiada a petició de grups. “Començàrem de manera experimental coincidint amb el 150 aniversari del seu naixement. Teníem informació que deia que la vinculació de Blasco amb Burjassot era molt important. I el que començà sent un fullet ha acabat sent un llibre de 400 pàgines”, conta Ángel López, secretari de la Fundació Centre d’Estudis Vicente Blasco Ibáñez.
“En la ruta comencem a la plaça del Pouet i llegim els passatges de la descripció de l’horta i la vista de València que ell féu des d'allà. Després anem pel castell recorrent el mateix tram que feia la processó cívica que organitzava en 1903. Després anem cap a l’antic mercat municipal, el qual es conserva, on ell va donar diverses conferències. I visitem el que era un antic café, el Café de Cervellera que era el casinet monàrquic de l’època i que ara és una botiga xinesa, però manté la frontera intacta”, conta López.
“Però hi ha una cosa encara més interessant. I és que es conserva quasi intacte el Casino Republicà, que estava inicialment en casa de la família de l’escriptor i que es va traslladar al carrer Blasco Ibáñez, actualment en la Societat Cívica Constància. Ara mateix, entrar allí és com si viatjares un segle cap arrere, es conserva quasi tot com estava originalment i a més guarden una zona amb records de l’època”, detalla. La ruta acaba en la porta de la casa de Blasco Ibáñez i amb la visita a l’estàtua restaurada que està ara instal·lada al passeig de Burjassot. “Hem oferit a l’Ajuntament instal·lar a sa casa un mini museu i un centre d’estudis. La fundació posaria el material documental i històric per crear una exposició explicativa de la figura de l’escriptor”, exposa.
El seu objectiu és que la figura de l’escriptor no s’oblide: “És sense cap dubte l’escriptor valencià i un dels espanyols més conegut en tot el món a nivell internacional. Només de ‘Los cuatro jinetes del Apocalipsis’ es varen vendre en Estats Units vora tres milions d’exemplars... i parlem dels anys 1920. Es va traduir en tot el món i va viure una època en la qual Espanya estava de moda en el món i ell donà a conèixer València. La història li ha passat factura per enfrontar-se a la monarquia i al colp de Primo de Rivera, per això al llarg del franquisme totes les seues plaques i carrers foren destruïts. És un autor que no coneixem massa perquè se l’ha silenciat, l’han volgut esborrar”.
L'arquitecta Amanda Ramón-Constantí investiga una metodologia per modelitzar el comportament climàtic d’edificis i ciutats