Projectes cuinats a foc lent que materialitzen la personalitat dels seus clients particulars o han conquerit el sentit estètic de grans marques que desembarquen al Mediterrani
Una conversa crítica obri ‘A Tientas’, una radiografia de les noves generacions del disseny valencià
Inspirat pels projectes estatunidencs que li arribaven amb les revistes d’arquitectura, Prades va construir una nova ciutat radicalment de zero.
Un estudi de la Universitat d’Alacant encontrarà projectes rellevants d’arquitectura fets per dones i analitzarà les circumstàncies a les quals es van enfrontar
Entre la crisi immobiliària del 2010 i la pandèmia del 2020, Maria Grifo i Maria Donnini van construint la seua pròpia manera de treballar cuidant el disseny... i el temps
Des de principis dels 2000, les sèries de televisió espanyoles han decidit transcórrer a escenaris on no viu la majoria de l’audiència
El Taller d’Arquitectura de Ricardo Bofill, que va faltar divendres, va construir projectes clau per a la seua trajectòria i la d’estes ciutats
El trasllat de les lletres que serveixen com a rètol i com a biga del Museu de Belles Arts de Castelló ha passat a la història de l’arquitectura contemporània.
Yvette Garcia i Javier La Casta porten diferents processos col·lectius a espais on fins ara el disseny no havia arribat
El col·lectiu situat entre València i Barcelona treballa amb receptes per dissenyar espais i situacions aprofitant tots els recursos i intel·ligències
Després d’estudiar Arquitectura a la Universitat d’Alacant, Fermín Tribaldos, junt amb Irene Osei-Poku, ha recorregut el món per mostrar la cara més oculta de l’arquitectura. Fins i tot amb la pandèmia.
Una espiral de violència comença a aterrar les persones LGTBI a les ciutats, espai divers on més segures se sentien. Una sensació d’impunitat que es pot mitigar mentre desapareix l’odi irracional
El turisme, la mobilitat o els drets de les minories transformaran el disseny del món els pròxims deu anys.
L’historiador de l’art Tomás Llorens i l’estudi català MBM Arquitectes van imaginar una altra forma d’estiuejar als anys 60 de la costa de Benicàssim
La utopia d’habitar la Lluna i Mart o evitar l’extinció de la vida a la Terra per l’impacte d’un meteoroide. Observador dels cels a València, Josep M. Trigo és ara astrofísic a l’Institut
Molts edificis d’apartaments turístics estan inspirats per les idees extravagants de l’arquitecte francés Le Corbusier.
El Parc Central de València i la plaça de la Sinagoga d’Onda són els dos projectes valencians nominats al Premi Europeu d’Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic
Cap a 2022, sondegem els Afers Exteriors del disseny amb una ullada a l’altre costat de la península. La capital nord de Portugal celebra set anys de la seua reputada marca amb una estratègia que posa al centre la cura pel treball ben fet
L’arquitecta valenciana Aida Navarro Redón fa anys que estudia la continuïtat entre la realitat virtual i la material. Des de la planificació urbana fins als espais íntims, els videojocs estan irrompent al que es coneixia com a món ‘real’
Reactivar antigues impremtes o mercats envellits no és només una estratègia de maquillatge. A Russafa o Nules emergeixen arquitectures productives que es deixen tatuar pel passat
Santiago Calatrava expandeix la seua pràctica ara cap a Orient. L’agenda per al 2021 de l’arquitecte es concentra als Emirats Àrabs, mentres van descartant projectes a Europa i els Estats Units
Amb 'La ciudad de los cuidados', l’arquitecta proposa accions senzilles per a construir ciutats amables per a jugar, descansar o criar. Un camí que l’emergència climàtica i la distància social han accelerat, però que també pot pujar preus i expulsar veinat
Estudis com Agraph o Quatrecaps produeixen exclusivament renders imatges virtuals que avancen els dissenys per a construir.
Dos noves places a Onda i Burriana decapen els substrats del passat per recuperar la vida al carrer
De Sicília als Ports i des de fa milers d’anys, els humans han domesticat paisatges secs i remots amb el primer que tenien a mà
Entre plantes eòliques, nuclears i hidroelèctriques, la Vall de Cofrents és el motor elèctric valencià. Una enorme infraestructura dissenyada pels humans amb una escala planetària
És la materialitat comuna a la ciutat, però no sol aparéixer a les revistes d’arquitectura. Per què no és patrimoni l’arquitectura de la classe treballadora?
Un arquitecte polifacètic que va materialitzar el somni mediterrani de la burgesia a Xàbia
La Fundació Arquia recull per al seu setè festival 128 projectes de la península Ibèrica d’arquitectes graduades a partir del 2008. Qüestionem els 20 equips seleccionats del context valencià sobre els seus projectes i el futur de l’ofici.
Els balcons sí que es poden ampliar, l’espai públic sí que es pot compartir i les zones naturals sí que poden mitigar noves pandèmies. Però cal dissenyar-ho
L’arquitectura no té res a veure ni amb l’espai, ni amb la llum. La bona arquitectura connecta tots els elements que participen de la vida. Sabrà escoltar després d’esta estranya situació?
L’arquitecte alacantí Salva Serrano conta els secrets del disseny paramètric per a dibuixar informació invisible a partir de dades… i també construir
Balcons, centres comercials i l’enllumenat del carrer assenyalen l’arribada del solstici d’hivern. És sostenible fer-ho amb elements que no estan arrelats a la nostra terra?
Entre llicències i certificats, l’ofici de l’arquitectura té algun valor més enllà dels monopolis que dóna l’Estat?
Lluny de receptes màgiques i falsos gurus, oficines d’arquitectura es llancen a investigar i testar la capacitat de l’habitatge per viure millor
Amb l’evolució de l’ecologisme, la nostra relació amb els morts va apropant-se al contacte amb la resta de la natura. De cementeris aïllats de la ciutat a parcs on els cossos nodreixen vida
El lavabo és l’últim reducte de la segregació per sexes i algunes institucions ja estan acabant amb este binarisme. Quins pros i contres té este canvi?
Sí, hi ha bons arquitectes als qui se’ls cauen coses, com el mateix Bofill. Repassem cinc projectes problemàtics que són icones de l’arquitectura
Símbol de la ciutat genèrica,tots els aeroports del món s’assemblen. L’última parada a la València modernaés la porta de la ciutat
Trenta anys després de la seua crisi, noves mirades de dins i fora de València obrin nous camins per recuperar el mite de la Ruta del Bakalao
Públiques o privades, delbarri, de la urbanització o del xalet: la piscina articula la vida social dequi la té i de qui no
Dos auditoris marquen les dos etapes de la política cultural de l’autogovern valencià. Separades només per uns metres, l’antic llit del riu Túria “es va fer nostre” amb un ritme marcat per partitures
Des de les portes de la muralla a l’embarcament dels aeroports, la porta és l’element mediador entre l’espai públic i el privat. Una evolució de segles que combina la transparència i la fortificació
