Dos noves places a Onda i Burriana decapen els substrats del passat per recuperar la vida al carrer
De Sicília als Ports i des de fa milers d’anys, els humans han domesticat paisatges secs i remots amb el primer que tenien a mà
Entre plantes eòliques, nuclears i hidroelèctriques, la Vall de Cofrents és el motor elèctric valencià. Una enorme infraestructura dissenyada pels humans amb una escala planetària
És la materialitat comuna a la ciutat, però no sol aparéixer a les revistes d’arquitectura. Per què no és patrimoni l’arquitectura de la classe treballadora?
Un arquitecte polifacètic que va materialitzar el somni mediterrani de la burgesia a Xàbia
La Fundació Arquia recull per al seu setè festival 128 projectes de la península Ibèrica d’arquitectes graduades a partir del 2008. Qüestionem els 20 equips seleccionats del context valencià sobre els seus projectes i el futur de l’ofici.
Els balcons sí que es poden ampliar, l’espai públic sí que es pot compartir i les zones naturals sí que poden mitigar noves pandèmies. Però cal dissenyar-ho
L’arquitectura no té res a veure ni amb l’espai, ni amb la llum. La bona arquitectura connecta tots els elements que participen de la vida. Sabrà escoltar després d’esta estranya situació?
L’arquitecte alacantí Salva Serrano conta els secrets del disseny paramètric per a dibuixar informació invisible a partir de dades… i també construir
Balcons, centres comercials i l’enllumenat del carrer assenyalen l’arribada del solstici d’hivern. És sostenible fer-ho amb elements que no estan arrelats a la nostra terra?
Entre llicències i certificats, l’ofici de l’arquitectura té algun valor més enllà dels monopolis que dóna l’Estat?
Lluny de receptes màgiques i falsos gurus, oficines d’arquitectura es llancen a investigar i testar la capacitat de l’habitatge per viure millor
Amb l’evolució de l’ecologisme, la nostra relació amb els morts va apropant-se al contacte amb la resta de la natura. De cementeris aïllats de la ciutat a parcs on els cossos nodreixen vida
El lavabo és l’últim reducte de la segregació per sexes i algunes institucions ja estan acabant amb este binarisme. Quins pros i contres té este canvi?
Sí, hi ha bons arquitectes als qui se’ls cauen coses, com el mateix Bofill. Repassem cinc projectes problemàtics que són icones de l’arquitectura
Símbol de la ciutat genèrica,tots els aeroports del món s’assemblen. L’última parada a la València modernaés la porta de la ciutat
Trenta anys després de la seua crisi, noves mirades de dins i fora de València obrin nous camins per recuperar el mite de la Ruta del Bakalao
Públiques o privades, delbarri, de la urbanització o del xalet: la piscina articula la vida social dequi la té i de qui no
Dos auditoris marquen les dos etapes de la política cultural de l’autogovern valencià. Separades només per uns metres, l’antic llit del riu Túria “es va fer nostre” amb un ritme marcat per partitures
Des de les portes de la muralla a l’embarcament dels aeroports, la porta és l’element mediador entre l’espai públic i el privat. Una evolució de segles que combina la transparència i la fortificació
