Foto: GVAAmb tota probabilitat, recordaran vostés aquell març del 2001 en el que seguint ordres del Mul·là Omar, els Talibans van destruir unes estàtues monumentals de Buda, considerades una meravella del món. Havien estat tallades a la roca d'un penya-segat fa mil quatre-cents anys a la regió de Bamian a l'Afganistan.
Ja sé que la comparació que vaig a fer els semblarà una desmesura, i amb raó. Però la meua pretensió dista molt de buscar equiparacions entre una cosa i altra, simplement pretenc un referent de motivació, i voran com al final de l'article entenen el que vull dir.
El Servei Valencià d'Ocupació i Formació, va néixer per transferència directa de les competències estatals, amb el desenvolupament de l'estat de les autonomies. No va ser una creació ex novo, per així dir. I nasqué sense una vertadera vocació de ser una entitat de servei públic. És trist de dir, però és com va ser. Durant anys va funcionar un poc per costum, per inèrcia, per necessitat, però diria que sense ambició modernitzadora i transformadora.
El seu personal era el pitjor pagat de la Generalitat, qüestió que tenia com a conseqüència lògica, una gran mobilitat de funcionaris que buscaven millor destí per a la seua vocació de servei públic, convertint el Servef en l'organisme amb una taxa d'interinitat inassumible, que llastava la seua capacitat d'aprenentatge i la qualitat del servei. Res d'això no era responsabilitat del seu personal. Tota la responsabilitat requeia en la manca de direcció política.
El Botànic ho va canviar. Amb el meu equip vam estudiar amb profunditat la situació, vam analitzar les diferències amb altres serveis públics d'ocupació que ens semblaven exemplars en alguns aspectes, vam crear una relació de confiança amb el personal de la casa, vam demanar ajuda externa a universitats i de la mà de sindicats i patronal, vam redissenyar el servei públic. Les noves polítiques actives d'ocupació, una nova forma de comunicar, la creació de sinergies amb els ajuntaments, el Sepe i la mateixa Unió Europea, el redisseny dels espais físics, la forma de determinar l'oferta formativa...
A mesura que els canvis s'anaven concretant, va sorgir la necessitat de repensar el nom i la imatge del servei públic. Quasi dis huit anys després de la seua creació. Amb la seua majoria d'edat doncs. I es va fer, com ho vam fer tot aquells anys, amb transparència, publicitat i professionalitat. Vam plantejar una crida a projecte perquè els millors professionals valencians ens proposaren una nova marca, una nova imatge corporativa, i fins i tot un nou sistema de comunicació interna i externa. És així com va sorgir l'actual Labora. No al revés. No va ser un canvi de nom sense canviar el contingut, sinó un canvi profund del servei públic que ens va dur com a una de les conseqüències a canviar el nom i la imatge. Una imatge moderna, neutra, sense possibles interpretacions polítiques i pulcra. Un nom clar, senzill i que respecta sense artificis ni complicacions, la dualitat lingüística del país. Que no ho vam fer malament ho demostren els premis rebuts per este procés, i la velocitat a la qual es va consolidar el nom en la societat.
Ara sabem que el PP ha decidit canviar el nom i la imatge. Dinamitar tot aquell treball, per esborrar tot rastre del Botànic. Un poc com els radicals talibans amb les imatges de Buda. Els islamistes retreien que la gent donava més importància a les dues escultures de la roca que a la fam que passaven els xiquets afgans durant l'hivern 2000-2021. Un poc la lògica del PP. No només no treballen per intentar millorar la bona herència rebuda, proposant noves polítiques actives, sinó que retallen de forma dràstica el pressupost, i dediquen els seus esforços a intentar esborrar el passat, no siga cas que la gent compare i enyore un passat millor...
