Cactus: "Al circuit valencià li costa assumir que la música comercial té espai"

CASTELLÓ. Amor al revés dona Roma i això volia Cactus amb el seu segon àlbum, fer un disc que parlara principalment del desamor. Per a què més? Si el seu desig era fer-se un lloc en l'escena valenciana amb temes d'electro-urban que donaren una glopada d'aire fresc al circuit. Ni protesta, ni ska, ni dolçaina. La seua era una mescla de pop, hip hop o fins i tot reggae que va aparéixer per primer primera volta en 2018, dins d'escenaris com el Festivern, per a reafirmar-se un any després i convertir-se en una de les propostes més reveladores del moment.

Ha sigut a més, gràcies a l'entrada de la seua ex-vocalista Samantha Gilabert a OT que el grup ha vist com el seu nom es coneix per tot arreu. Un salt poc comú entre els grups que creixen en paral·lel i que esperen poder aprofitar en breu. Des que estrenaren el seu disc fa quasi un any, l'agrupació de Miquel García (guitarra) i David 'Eldemuro' (veu), no ha tingut pas oportunitats de mostrar el seu treball. Primer, perquè buscaren una nova cantant, segons perquè va arribar el confinament. Ara, pareix que per fi pot ser el seu moment. Almenys, així ho serà aquest dissabte quan, a les quatre de la vesprada, ho donen tot en l'edició més singular del Feslloc. Mentrestant la seua veu rapera, David Eldemuro, conversa amb Castellón Plaza per a fer balanç d'un començament excitant i inquietant, quasi a parts iguals.

-Com ha anat el confiament? Com a poc us ha donat temps de fer una cançó ('Stay home safe') inspirada en aquest moment.
-Al principi tot era una mica pessimista perquè ja teníem la gira bastant enfocada i havien caigut tots els bolos. Però aquesta és la història de tot el món, per això tampoc volíem ser molt negatius i d'ací sorgeix el tema d'Stay home safe. També hem hagut de pensar estratègies per a mantenir-nos actius, ja que el principal finançament, que és el directe, s'ha caigut. Ha sigut molta feina d'oficina, pensant videoclips, marxandatge i creant cançons noves.

-Del primer al segon àlbum tan sols hi ha un any de diferència, pel que ara tocaria ja preparar el tercer disc. Esteu treballant en ell o voleu dedicar-vos plenament a Roma?
-Roma va eixir en desembre i a penes vam tenir un començament de gira, perquè va caure tot. És com que el tenim encara un poc a mig criar. Hem seguit component, però no pensant en el següent disc, perquè aquest ritme de llançaments no era tampoc l'habitual. En Roma ens vàrem donar més presa per a assentar el bon directe que teníem. Ara ens centrarem més en singles i en publicar nou material una mica fora del que seria un àlbum convencional. En el nou ja ens centrarem més cap a finals d'anys o l'any que ve.

-No us canseu de repetir que al directe sou millor que a l’estudi. Què teniu prepara’t per al Feslloc?
-Mostrarem bastants novetats, perquè tot el que teníem preparat per a Roma no va poder ser. Hem dissenyat una escenografia nova, també mostrarem algun tema nou. Tot i això, ens hem d'adaptar perquè el format del Feslloc és diferent aquest any, els concerts són de dia i per tant la llum i la calor no donarà per a eixa posada en escena que tenim. Ara bé, també tenim a la nostra nova vocalista Ana Campoy i una altra participació a càrrec d'Alba Torel, de Tito Pontet, que ha fet algun concert amb nosaltres i és probable que en el futur seguisca participant.

-Normalment la música que s’escolta és la que du als artistes a crear les seues cançons. Tant de bo, vosaltres sembla que estàveu esgotats d’eixa mena de “tradició valenciana” que hi ha per la cançó protesta i optareu, directament, per allunyar-se d'aquestes arrels.
-Esgotament no seria la paraula, perquè té connotacions negatives. El que volíem era diferenciar-nos, com qualsevol banda. Hi ha molta gent fent cançó protesta i ho fan molt bé, per això nosaltres volíem unflar-nos d'aire fresc. Buscar temàtiques i gèneres més urbans que tant a l'estat espanyol com global es tracten amb naturalitat. Pensem que a la música també ha d'haver-hi part d'entreteniment per a gaudir i ballar. Tot i això, nosaltres tenim cançons on es deixen pinzellades reivindicatives o cançons amb un llenguatge més polític, però el que no volíem era que el que férem s'associara amb eixe pensament que hi ha sobre la música valenciana com un tall exclusivament protesta.

-És un sentiment que pareix que comparteixen molt les agrupacions d’ara. També La Fúmiga defensa la música del "bon rotllo".
-Sí, tot i que tenim enfocaments diferents. La Fúmiga continua tenint eixa tradició en la sonoritat. Els seus instruments tenen eixa versant més de música popular. Si és cert que s'han distanciat amb el discurs, però també el tenen molt present.

-En el vostre cas heu integrat altres històries també molt importants per a l'escena cultural valenciana, com és l'homenatge a la ruta destroy dels vuitanta i noranta que feu en el tema 'Dis-me que sí'. Són més prompte aquests tipus de temes els que us inspiren?
-De la ruta destroy ens vàrem nodrir perquè volíem tindre algun tema més marxoset, perquè podràs comprovar que mesclem molts gèneres. Però les històries que cantem no estan fetes pensant sempre en eixe objectiu de no fer cançó protesta. Evitem eixe circuit, però ens centrem en fer música amb unes tendències actuals. Som al final músics d'escenari: tenim molt de comercial o hip hop, temes que permeten a la gent soltar-se. 

-Fa dos anys la revista Enderrock us va preguntar cap on anava Cactus. Diguéreu irònicament que cap a Hollywood. Si bé no heu aplegat fins allí, si heu agafat més fama amb la projecció mediàtica de Samantha. Què ha sigut el que més us ha sorprés durant aquests temps?
-En les entrevistes moltes voltes tenim uns aires de supèrbia irònica i sempre bromegem, però tampoc volem dir mentides, des de primera hora teníem l'esperança o l'ambició d'aconseguir que Cactus funcionara, cresquera i poguera estar al nivell de la resta. Estem contents amb la ràpida projecció del grup.

A més, la participació de Samantha en Operación Triunfo ens ha posat en el punt de mira. Açò ens ha beneficiat perquè ens ha donat seguidors, però també ens ha perjudicat perquè va ser molt complicat quedar-se sense la cantant del grup en el moment que anàvem a treure el disc. No el vam poder presentar com cal. El temps de reacció va ser mínim i foren uns moments de confusió amb molt d'esforç invertit.

-Diguem que a la quarantena ja teniu un màster fet de com enfrontar-se a la imprevisió.
-La sortida d'aquest disc ha sigut a trossos i a trompicons. No ens han pogut posar més pedres en el camí, però al final estem molt contents amb el resultat i estem segurs que la cosa anirà cap amunt, perquè confiem amb el disc.

"La col·laboració amb Samantha es donarà més tard o més prompte, ja ho havíem parlat fa temps"

-Aprofitareu aquesta repercussió per a acostar-vos més a l’escena nacional?
-No descartem res. Com més xicoteta és l'escena, més precari i difícil és mantenir-se en ella. Aleshores, si l'escena nacional ens ofereix l'oportunitat, l'agafarem, però sempre fent el que creiem beneficiós per a Cactus. Ara, limitacions no ens posem cap.

-En moltes entrevistes li han fet aquesta pregunta a Samantha, us la plantege jo a la inversa: us agradaria fer una col·laboració amb ella?
-Sí, jo pense que això es donarà més tard o més prompte. Indirectament ja ho havien parlat quan va deixar la banda. Era una de les opcions que s'havien posat damunt la taula. Inclòs vàrem pensar a fer un concert d'acomiadament. I les col·laboracions pense que sí que es donaran.

-Aspireu a trencar amb eixe prejudici que diu que la música comercial ha de ser en llengües majoritàries?
-Este grup va nàixer quasi des de primera hora amb eixa filosofia. Pense que encara està per trencar i a pesar que sembla que hi ha molts grups que tracten de fer-ho, no acaba de quallar. Al circuit valencià li costa assumir que la música comercial té espai. És la meua sensació. Al nostre primer single 'Fusta' ja déiem una cosa així com que estem fent la cançoneta comercial que volíeu, com deixant clar que no tenim cap prejudici en dir que el que fem és comercial, ja que ho fem intencionadament. No ens fem cap favor posant-nos barreres. No ens fa millors i per això volem trencar amb els tòpics.

-No perilla, llavors, eixa part més pop que aportava Samantha al grup?
-A priori no, perquè volem seguir fent un poc de tot. És cert que a nosaltres ens agrada més el hip hop i la música urbana, però també tenim gana de seguir experimentant fent coses més comercials com reggaeton o pop.