CASTELLÓ. Quin paper assumirà el medi rural en el context de crisi energètica? Aquesta és la qüestió que s'analitzarà a les V Jornades de la Nova Ruralitat que se celebraran a Benlloc, la Plana Alta, els dies 26 i 27 de novembre. Sota el títol 'La ruralitat que necessitem', la trobada comptarà amb taules de debat i ponents de renom com Carlos Taibo, Carolyn Steel, Jaime Izquierdo, Antonio Turiel, i Ivan Murray. Les inscripcions per a assistir a les jornades ja estan obertes a la web de novaruralitat.org i queden poques places.
Davant de l’augment de la factura de la llum i dels combustibles fòssils, el món rural esdevé estratègic. La ruralitat és a l’hora espai de producció d’energia -eòlica o fotovoltaica- i de distribució -per exemple en el cas de les MATs- o de gestió de residus -en el cas d’abocadors, fangs de depuradora, etc-; davant d’això: quin és el paper que li volem donar al nostre món rural com a economia? Com pot ajudar la ruralitat a paliar la factura de la llum a tota la societat? Aquestes són algunes de les qüestions que es debatran a la taula rodona 'Crisi energètica i ruralitat' amb el científic i divulgador físic i matemàtic, Antonio Turiel, i la sociòloga i professora de la UJI, Marina Requena.
El sector primari ens alimenta, però la falta de relleu generacional i les diferents problemàtiques associades, l'amenaçen greument. Ara, en el supòsit d’una crisis energètica severa, qui estarà en millor posició per aconseguir aliments frescos i saludables? Estem preparats per parlar de sobirania alimentària al nostre territori? En parlaran Carolyn Steel, arquitecta britànica de gran reconeixement, autora de Ciudades hambrientas, que qüestiona el model de producció i consum de menjar a les grans ciutats, i Isa Álvarez, agroecòloga especialitzada en sobirania alimentària a casa nostra.
Uns dels reptes del món rural són la gran dependència del transport privat i la manca d'habitatge que complica l’arribada de noves famílies, però a la vegada els pobles ofereixen un escenari amb una major capacitat d’adaptació davant dels grans canvis que se’ns acosten a causa de la crisi energètica i el canvi climàtic. Com ho resolem? Ho debatran Pablo Marco, professor i autor de diverses obres sobre mobilitat en transport públic, Ivan Murray, investigador en el camp de l'ecologia política i l’economia ecològica, i Patricia Garcia, propietaria del coliving Laguna del Villardón, una proposta per a combatre el despoblament; a la taula mobilitats possibles i impossibles.
Finalment, a la taula Quina ruralitat pot ser alternativa?, a mode de tancament i conclusions, el reconeguts Carlos Taibo, professor de ciències polítiques i autor de Decrecimiento (Alianza Editorial, 2021), i Jaime Izquierdo, geòleg i escriptor asturià membre del Comissionat per al repte demogràfic del Govern del Principat d’Astúries; debatran i atendran a les preguntes del públic respecte si el món rural podria ser una solució a la crisi energètica.
Les Jornades de la Nova Ruralitat estan implantant en els seus debats una metodologia científica pròpia de la investigació acadèmica, participativa i dialèctica, que segons el comitè científic que les avala -format per 17 professors de sociologia rural de diverses universitats estatals- està aconseguint un dels diagnòstics de més qualitat de l'estat sobre la despoblació rural causada durant els anys 60 i 70, ara fa cinc dècades, i sobre l'èxode de la joventut que afecta la ruralia en el moment present. Les jornades, organitzades pel Fòrum de la Nova Ruralitat, una entitat formada per més de 100 professionals independents del món rural i vinculada a la Universitat Jaume I, vol analitzar i debatre sobre la capacitat que tenen les societats rurals per a significar-se com un espai de producció, vida, treball i oci propis.
