CASTELLÓ. És fàcil que després de tota una vida al poble, quan els estudiants fan el salt a la vida universitària per a continuar amb la seua formació senten que el lloc on viuen se'ls queda menut. Les universitats suposen un encontre entre gent de tot arreu, que es trasllada durant quatre anys a les grans ciutats per a viure una experiència inigualable. Però, tot i que és ací on es celebren la majoria de cites culturals -concerts, exposicions, representacions teatrals- no tenen els entorns rurals res a oferir-los? Opina Rafa Tormo, comissari i director general de la xarxa AVAN, que un dels principals problemes de la societat actual és que "la formació que els jóvens reben els desafecta del lloc on viuen".
"Normalment els plans educatius i pedagògics ofereixen una percepció molt global, però poc local. Si es canviaren eixes dinàriques i es farà valdre el territori i la cultura popular, segurament passaria que la gent no voldria anar-se'n del lloc on està. No aprendria que aquest és un lloc al qual no tornar. Els preparen per a estudiar tasques que moltes voltes serveixen en les grans ciutats, però no als pobles. I no es tracta d'estudiar sols qüestions locals, però generalment no hi ha cap mena de relació. A Catalunya, per exemple, hi ha una unitat pedagògica específica que prepara al professorat per a ser sensibles als contextos rurals i tindrels en compter. Una educació igualitària està molt bé, però s'ha d'adaptar al lloc on es desenvolupa", considera l'artista visual.
Baix aquesta premissa neix el projecte 'AVAN, espais rurals de recerca contemporània', una iniciativa que utilitza l'art i el pensament crític per a mobilitzar els coneixements cap als màrgens, buscant generar discursos que ajuden a desmantellar la imatge negativa associada al territori i afavorir espais i processos relacionals per a millorar la xarxa comunitària. D'ahí el lema d'aquest any: "Allò que no sabíem que sabem".
'AVAN' és a més un centre cultural disseminat pel territori. És a dir, no té un lloc fix. S'ha establert de nou al llarg de cinc municipis de Castelló amb menys de dos mil habitats: Altura, Forcall, Vilafranca, Vilanova d'Alcolea i Viver.
I edició 'Avan'En aquest temps, una sèrie d'artistes s'han dedicat a "sembrar" nous mons al seu interior. "AVAN és més que una exposició puntual que trasllada la cultura contemporània de la ciutat al món rural. Els artistes treballen amb dos mediadors de cada poble per a poder ressituar els seus treballs a cada context. Es valen de materials, productors i gent de la zona per a tirar-los endavant", explica Tormo. En total més de 150 persones han estat intervinguen directa o indirectament a l'edició d'enguany.
La proposta de treball -que compta amb el suport del Programa d'Extensió Universitària (PEU) de l'UJI, la Diputació de Castelló i els ajuntaments dels diferents municipis- conclourà del 11 al 15 d'octubre amb diverses ponències, tallers i exposicions.
Si tenen una cosa en comú les grans ciutats i els xicotets pobles és que és possible travessar els seus carrers en autobús. Durant tres dies, mediadors culturals, artistes, tècnics culturals i l'equip d'AVAN viatjaran pels diferents municipis castellonencs a fi de fer comunitat. Però abans es reuniran a la Universitat Jaume I de Castelló per a presentar la programació i el llibre que es va editar de l'encontre de l'any passat. A més tindrà lloc la conferència de l'assagista uruguaià Luis Camnitzer. No creu l'expert en la "relació" entre art i educació, sinó en la "integració" entre tots dos. Segons Camnitzer, la integració entre art i educació demana qüestionar els sistemes d'ordre establerts i "explorar el que no sabem, en lloc de només explorar el que ja saben uns quants".
L'endemà, l'autobús viatjarà en direcció a Altura on el col·lectiu valencià Massa Salvatge exposarà El llibre roig edicions, un projecte que va nàixer amb la voluntat de reescriure el Libro rojo de los escolares. Publicat a la dècada dels 60, aquest va córrer com la pólvora de mà a mà, d’escola a escola, adaptant-se als problemes específics dels escolars de cada país. Malgrat això, autoritats acadèmiques, capellans i pares i mares van demanar la seua prohibició. Per a recordar aquest fet, el col·lectiu va revisar la seua publicació juntament amb un grup d'alumnes d'entre 8 i 12 anys del poble i els mediadors Teresa Torrejón i Javier Martínez. El resultat d'aquest encontre és el que ara es podrà veure.
La següent parada serà Viver on s'obrirà la mostra Cartografies nòmades: mobilització del coneixement de les escoles de masos de Castelló. “Una escola de tots i per a tots” era el lema que va motivar la construcció d'escoles com la dels Masos, ubicades en llocs recòndits on els xiquets i xiquetes normalment no tenien l'oportunitat d'estudiar. Després d'un llarg procés d'investigació, Xelo Bosch i Cyrille
Larpenteur, juntament amb els mediadors Vicent Ferrer i Cristina Herrero, han ajudat a recuperar el patrimoni oral, visual i material dels Masos, que romandrà després a l'arxiu digital del Museu Pedagògic de Castelló en Viver.
Pel que fa al divendres, el poble a visitar serà Vilanova d'Alcolea on es podrà veure el treball que han preparat els músics Aina Monferrer i Jordi Palau, juntament amb escolars de la zona i Guillem Montañes. Ambdós creadors es van encarregar de preparar un taller on es creara una cançó que repensara el folklore mitjançant tècniques de collage electrònic. Un procés que va anar acompanyat de la construcció col·lectiva d'un bodegonet, replicant així el model del disc. A l'exposició d'aquest cap de setmana es podran veure onze escultures giratòries, una per cada canó que es fa fer, acompanyades a més per textos i objectes utilitzats. Amb tot, Aina Palmer interpretarà temes del seus disc Solatge.
La penúltima parada serà a Forcall on resta el treball de l'artista basca Miriam Isasi. En aquesta ocasió, s'ha cartografiat el territori des de l'olfacte, generant una essència que combina diferents olors vegetals. Entén Isasi que l'aroma de les plantes ens vincula al record, per això l'artista ha treballat amb plantes identitàries del lloc. Algunes són medicinals, altres estan vinculades a festes populars o formen part de l'imaginari col·lectiu. Així mateix, paral·lelament la geògrafa, antropòloga i escriptora catalana Rosa Cerarols Ramírez liderarà una conversa sobre cultura descentralitzada. A Forcall han col·laborat Cristina Artola, Joan Martí i Marta Pacheco.
'AVAN' conclourà el seu recorregut a Vilafranca amb l'exposició Qüestionar la realitat passa per explorar allò que no sabem de Pau Pardo i Vicent Orts. Es tracta d'un projecte a llarg termini que vol documental les ferramentes autofabricades a Vilafranca. Els creadors han buscat objectes i materials perquè tingueren una segona i tercera vida. "Tot un desafiament a l’obsolescència que tant caracteritza la societat del consum, cada vegada més qüestionada", assenyalen des de l'organització, que també apunta: "Aquest treball en demana un esforç per sentir el que està davall, ocult en la representació visible o en els sons, és una escolta que compleix amb la funció despertadora d’un art, d’una pràctica, d’un procés que s'implica amb el present i baixa a terra per a estar a l'escolta". Però abans de finalitzar el viatge, Marina Garcés donarà una xarada i també Javier Soligó i Inés Milán faran una intervenció.
