Castelló i l'estreta relació amb el seu mercat: 70 anys fent vida al centre de la ciutat

CASTELLÓ. És possible que per a alguns el Mercat Central de Castelló siga un element arquitectònic més del centre històric de la ciutat. Tant de bo, aquest espai- que conviu amb altres importants edificis com l'església de Santa Maria, el Fadrí o l'Ajuntament-, s'ha convertit en un element pilar per a la història més recent de Castelló. Fou en vespres de Nadal quan l'any 1949 es va presentar davant de tots els ciutadans. Uns inicis que encara arrossegaven les conseqüències del fi de la guerra civil o de la tràgica riada que va tenir lloc aquell mateix any. En efecte, l'estadi Castalia, que havia culminat les seues construccions recentment, va estar seriosament afectat pel desbordament del riu sec.

Pel que fa al Mercat Central, el pas del temps ha mantes a aquest gran "magatzem" d'aliments moltes voltes en un primer pla de la societat, juntament amb altres focus d'atracció com la plaça de Bous o el Teatre Principal. Tant de bo, no sempre fou així. I és que l'aplegada dels hipermercats va canviar les regles del joc i els hàbits del consumidor. Però abans de parlar del seu present, cal repassar el passat.

Durant l'edat mitjana ja s'instal·laren tant les carnisseries com els comerços de blat al centre de la ciutat, segons assenyala el llibre 50 años del Mercado Central de Castellón (1949-1999). Ara bé, no seria fins a finals del segle XIX que els comerciants es van començar a plantejar la necessitat de tenir un recinte propi per a la venda d'aliments. Així, la primera solució va consistir en la creació d'un rafal provisional. Al temps, la plaça de la Pescateria es va convertir en nucli per a la venda d'aquest tipus de menjar. Però que feia una ciutat que volia prosperar sense un gran magatzem? El Mercat Central havia de consolidar-se com un dels punts on més fidelment es percebera el pols de vida castellonenca. Ja en 1925 es va començar a projectar el seu naixement.

Vicente Traver Tomás va ser l'arquitecte encarregat de fer aquest somni realitat. Un disseny que es completaren amb la remodelació de la plaça de la Verge (actual Plaça Major) i la construcció del nou mercat, al sud de l'església, en un projecte integral de Francisco Maristany. Amb relació, aquest professional va voler donar certa continuïtat arquitectònica al nucli antic, conservant moltes similituds entre ambdós espais. En total les expropiacions de les cases afectades costaren 630.000 pessetes i el preu de l'obra va ascendir a vora 1.600.000 pessetes. Unes despeses que amb el temps es van incrementar pel que es va denominar "l'Operació Centre".

En el 55 s'instal·laren els primers semàfors per a regular la circulació en les confluències dels carrers Enmedio i Colón, ja que cada cop eren més els ciutadans que volien accedir amb cotxe al centre de la ciutat. Però el pas més important d'urbanització el donaren l'any 1985 quan es va remodelar la plaça del mercat, dins del marc de l'Operació Centro que, entre d'altres, incloïa la instal·lació, a la plaça Santa Clara, d'un parc subterrani que combinara la conversió en zona de vianants i més aparcaments.

Fins al moment, el Mercat de Castelló era l'opció de compra principal per al veïnat, i també per a altres municipis de la contornà. I és que l'arribada en massa de la gent ja donava com hora punta les primeres hores del dia, sent l'auge a les set del matí. Diguem que les paradetes tenien més demanda que moltes tendes al Black Friday. Aquest ostentava primacia enfront d'altres magatzems com el del Grau. No obstant això, tot va començar a canviar a partir del 1969 quan es va anunciar l'obertura d'uns "magatzems populars" al carrer Major. Aplegava la cadena de supermercats Simago amb 82 empleats. Un "perill" per a la venda dels mercats que es va accentuar amb les posteriors obertures d'Alcampo i Pryca. D'aquí el fet que a 1985 s'invertiren unes altres 125.000 pessetes per a facilitar el seu accés amb més de 400 places d'aparcament.

Present: el mercat fa de la seua façana una galeria

Des d'aleshores el Mercat Central de Castelló ha patit com tants altres el boom de la crisi financera. Si ja l'any 2000 l'actual president de l'Associació de Venedors de Castelló, Remigio Beltrán, titllava com a necessària una reforma de l'espai; amb el pas del temps la seua remodelació s'ha fet més urgent, degut que molts magatzems s'han convertit en uns 'gastro bars', una característica que el magatzem de Castelló, tal com està ara, no pot abordar. Ara bé, abans d'efectuar-se el canvi per dins, l'espai ha volgut reconnectar amb la societat amb projectes culturals.

Des de novembre del passat any, les façanes del mercat s'han convertit en un espai expositiu que canvia d'artistes i d'obres cada tres mesos. El projecte que ha sigut impulsat per l'Ajuntament de Castelló, juntament amb Daniel Belinchon (director del festival de fotografia Imaginaria), vol servir per a completar una teranyina cultural i social que mai deixe de créixer i que ajude a impulsar tot el que hi haga al seu voltant. Per a això, el centre de Castelló acull mínim quatre exposicions a l'aire lliure a l'any. Les d'Isabel Membrador, Nacho Puerto, Sara Bellés, Juan Plasencia i María José Cueli Zabala, formen part de la primera edició.

Futur: convertir-se en un 'gastro bar'

D'altra banda, entre els reptes que li queden per assolir al Mercat Central està el de reformar el seu espai per a sumar-se a la moda 'gastro' que habita a altres mercats municipals de ciutats com València, Barcelona o Bilbao. Conscients de la mancança que hi tenen, a principis d'any, l'Ajuntament anunciava que s'està treballant en una remodelació de l'establiment perquè en 2020 es puga tenir un espai de restauració. "Viatge a molts mercats d'Espanya, d'Europa, i quan vinc ací dic 'està bé, té el seu atractiu, però li falta actualitzar-se'", admetia el gerent del Mercat Central de Castelló, José Luis Hernández, durant la presentació de la iniciativa al febrer.

El projecte que compta amb un pressupost de 2,4 milions, vol adaptar-se a les necessitats dels 60 venedors que hi ha actualment al local, però també a les aspiracions que tinguen els futurs consumidors. Així mateix, ni la façana ni les portes, així com aquells components amb valor arquitectònic seran modificats. I és que cal recordar que aquest temple del menjar està reconegut com a Bé d'Interés Cultural (BIC).