VALÈNCIA. Brou: Líquid resultant de l'ebullició prolongada en aigua de diferents productes alimentaris.

De Jim War Brou s’expliquen fàcilment dos terços de la seua identitat: només calia traduir a l’anglés l’original Jaume Guerra (Alcanalí, 1982), per acostar-lo a la vora del jazz. Podria haver completat el nom afegint un band i tindria una presentació canònica: “Jim War Band, el projecte jazzístic del músic que va triomfar amb Orxata Sound System, Obrint Pas i Zoo; no s’ho poden perdre.

Però Guerra va escollir Brou perquè la paraula va assaltar-li en obrir per tercera vegada el diccionari, buscant idees per a titular el projecte, i perquè band no li sonava gens bé, “no era una possibilitat”, assegura.

La manera atzarosa en què va decidir quin seria el seu personatge escènic resulta un epítom de com ha ocorregut la seua mutació: “Tot ha fluït d’una manera natural. Primer vaig gravar dos cançons, però no sabia què volia fer. Se’m va ocórrer gravar uns vídeos, fer més material… i vaig pensar que era bona idea treure un EP”. Així és com Guerra, qui membre en tres dels projectes musicals valencians amb més seguidors en els darrers vint anys, va apuntar-se a l’abisme amb el seu contrabaix, tres companys i un disc: Sessions Feréstegues (Sedajazz, 2018).