S’aproximen dates en les que la majoria de gent entra en el bucle del consum desenfrenat amb ànim de celebrar les festes. Aquestes celebracions inclouen des de menjars, begudes, regals, viatges, etc... Tots aquests elements tenen una cosa en comú: costen diners i bastants. En aquest escenari, hi ha persones que es senten malament si no regalen el regal més car, si no fan el viatge més exòtic, si no duen el millor vestit, pentinat, maquillatge...això afegeix mols zeros a la despesa total que es fa en aquestes dates.

Ara alguns diran, i quin és el problema? Doncs, l’abast del problema dependrà del poder adquisitiu de cadascú. I és que a ningú se li deuria escapar el detall que el consum ha de ser funció de la renda disponible, que en moments puntuals es pot consumir per damunt d’aquesta mitjançant crèdits al consum, però que la ciutadania hauria de ser conscient que consumir a crèdit hauria de ser l’excepció i NO la norma. Per què? Molt senzill perquè els diners prestats s’han de tornar amb interessos i el deutes són pa per a hui i fam per a demà. Tinguen vostès en compte que segons les dades de l’última enquesta anual d’Estructura Salarial de l’Institut Nacional de Estadística (INE), el salari més freqüent a l’estat espanyol són 16.497,40€ anuals. La qual cosa ens informa del poder adquisitiu de bona part de la població. I molta d’aquesta gent està consumint a crèdit, especialment en dates tan assenyalades com les festes de Nadal.

Ara parlem-ne d’algunes dades interessants pel que fa al volum del consum a crèdit a l’estat espanyol. Així, el Banc d’Espanya en el seu informe d’Estabilitat Financera corresponent a l’exercici de 2018, que es va fer públic a principis de novembre, va llançar un toc d’atenció a la banca pels preocupants increments tant dels crèdits al consum com de la morositat que duen associada. Com a dada rellevant, cal assenyalar que els crèdits al consum, segons el Banc d’Espanya, han crescut entre juny de 2015 i el mateix mes del 2018 un 40%. Un 40%¡, a mi m’escandalitza i em preocupa en la mateixa proporció. Més tenint en compte que en l’entorn Europeu els crèdits al consum van créixer un 7%. Una vegada més, Espanya és eixa anomalia europea.