CASTELLÓ. Quan sabem del passat republicà de Castelló? Des de ben jóvens se'ns mostren tots aquells fets que varen marcar la història del país on vivim. Tant de bo, se sol fer des d'un prisma més general, evidentment per la magnitud dels fets. Ara bé, també és interessant conéixer tot allò que va ocórrer als nostres carrers, allí per on cada dia passem. A Castelló, segons explica l'historiador Joan Miquel Palomar, "no es va viure una època agitada durant el final de la Segona República. No hi havia cap element d'insurrecció", explica. Però, el que si hi hagué -apunta- fou un aflorament d'edificis i espais culturals. "A Castelló podem estar orgullosos perquè malgrat que la ciutat és menuda i que el patrimoni ha estat molt de temps maltractat, queden vestigis per ensenyar". Sols de 1931 a 1936 es varen construir elements claus com el Templet del Parc Ribalta o las Casas Baratas. I a més, "hi hagué projectes en marxa com el Palau de la Justícia que no es van poder fer". L'activitat era tal -assenyala el també membre del Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló - que "en poc més d'una legislatura actual i en temps de crisis, es va fer una gran inversió en edificació".
Cal recordar que aquest va ser el primer període de govern democràtic en la història de l’Estat espanyol i per tant va suposar un esforç modernitzador, amb importants transformacions econòmiques i socials, com per exemple, la despenalització de l’avortament o el laïcisme de l’Estat. Pel que fa a les qüestions més tangibles, sols cal que ens parem a mirar el nostre voltant. Una oportunitat per a detectar millor aquests trets és seguir l'experiència que des del Museu de la Ciutat de Castelló (MUCC) ofereixen per a viatjar en el temps. Els ingredients són una ruta a peu per 10 punts de la localitat, una audioguia, un catàleg, així com unitats didàctiques per als escolars. Comencem!
1. El templet del Ribalta
El Ribalta es va començar a construir el 1868, però dos dels monuments arquitectònics de més rellevància foren el Templet, construït en 1934, i l'Obelisc. Aquest primer va servir a més per a agitar l'escena cultural de la ciutat, ja que es va fer servir com un lloc de concerts. Francisco Maristany Casajuana, que fou el seu arquitecte, li va dotar d'un estil modernista i al sostre va rendir homenatge als compositors musicals Chapí, Falla, Bretón i Giner. Així mateix, el Ribalta també té altres empremtes emblemàtiques anteriors com els bancs, l’estàtua del pintor Ribalta, el Colomer i la Font del Peliuet. I a la part davant de la plaça de bous hi havia una biblioteca que l’any 1936 va ser substituïda per unes escoles públiques que es mantingueren actives fins després de la guerra.
2. Obelisc
Com déiem, també al parc Riablta és important l'Obelisc. A partir d’aquest símbol es va construir el mite del Castelló liberal en oposició al conservadorisme catòlic representat per la Creu del Bartolo. Durant les festes grans -7,8 i 9 de juliol- es programaven cavalcades, balls, competicions esportives, audicions, certàmens literaris i fins i tot una manifestació cívica amb la qual commemoraven el triomf liberal enfront del carlisme.
