CASTELLÓ. Vila-real acull estos dies una exposició en la qual preval el domini de l'atzar més enllà de la mà de l'artista. Es tracta d'una col·lecció d'obres que Santiago Andrés ha realitzat amb la tècnica del pouring, un mètode pictòric que ha conquistat artistes i aficionats en els últims anys per la seua capacitat de generar composicions abstractes i sorprenents a partir de l'abocament lliure de pintura. La mostra, que es podrà veure fins al dia 14 de setembre, és una bona ocasió per a acostar-se a esta mena de ‘pintura vertida’ que Santiago va començar a practicar durant la pandèmia de la Covid. “Des de menut sempre m’ha agradat dibuixar i crear. Durant el tancament vaig descobrir esta manera de fer art i, després de molt de temps pintant en silenci, ara m’he decidit a compartir-ho amb la gent gràcies a esta exposició que està al centre social de la Fundació Caixa Rural”.

Com explica l'artista, és una tècnica on la pintura acrílica flueix lliurement, creant formes i colors inesperats que donen lloc a obres úniques i irrepetibles. “El pouring consistix a abocar damunt d'una superfície rígida pintura acrílica amb una densitat prou líquida perquè fluïsca per si sola, creant composicions a l'atzar, en les quals el nostre control sobre l’efecte final és molt secundari”.

El pouring —de l'anglés to pour, abocar— és una ferramenta en la qual no existixen els pinzells. Està el llenç, la pintura acrílica i les mans de l'artista, que combina pigments amb un mitjà especial que els dona elasticitat i, mitjançant inclinacions, girs o moviments del suport, permet que els colors s'expandisquen, es mesclen i creen formes úniques.

Una afició de tota una vida

Andrés, nascut a Vila-real fa 72 anys, és aficionat al dibuix i la pintura des de sempre. “Ja de ben jovenet, m'agradava dibuixar, pintar, fer marqueteria i altres manualitats en material diferents. Precisament va ser la marqueteria la que em va ensenyar a tenir paciència i a valorar els detalls, valors que després vaig portar a la pintura”.

Preguntat Santiago pel que té de particular esta tècnica respecte a la resta, respon que “no sé dir-te què és el que fa especial al pouring. És un poc com una loteria, en veritat. Mescles les pintures que més t'agraden i les tires de la manera que consideres que quedaran millor. Després ja és qüestió d'anar jugant amb la inclinació del suport segons les formes que vaja fent i com et resulten més atractives”. Una de les particularitats de fer este tipus d'obres és que mai et pots repetir. Com afig el vila-realenc, “ni encara volent pots fer dos quadres igual o que se semblen en alguna cosa. És sempre una sorpresa molt gran. És un treball molt bonic i entretingut. També cal destacar com de vistosos resulten els llenços quan ja estan acabats”.

Andrés va començar estudiant la perspectiva i pintant amb retoladors negres. “Abans del pouring, vaig passar molts anys pintant figures geomètriques abstractes amb retoladors, i d'eixes línies rectes vaig avançar cap al moviment lliure de la pintura vertida. Podríem dir que la geometria em va ensenyar disciplina, i el pouring, llibertat”.

La pintura durant el confinament

Este veí de Vila-real de 72 anys va començar a dedicar-li més temps a esta afició per l'art amb la jubilació. Va ser en eixe moment quan va decidir prendre classes de pintura, i encara que no era la primera vegada, sí que va ser quan va descobrir el pastel, l’aquarel·la, el llapis i altres tècniques. El pouring va arribar més tard. “Com et dic, va ser amb la Covid. Durant el confinament vaig pintar quasi 300 quadres. L’art va ser el meu major entreteniment en eixos moments”.

Encara que fer pintura abocada al suport s'ha popularitzat gràcies a tutorials en xarxes socials i tallers per a principiants en moltes ciutats, l'exposició a Vila-real és una xicoteta mostra que sembla confirmar que no es tracta només d'una tendència passatgera, sinó d'un llenguatge artístic amb un gran potencial expressiu. “Per a mi és deixar que la pintura parle per tu. Jo només done el primer impuls”, ratifica Santiago Andrés.

Esta exposició compartirà espai amb altres dos, que també romandran obertes durant els deu dies de festes de Vila-real en honor a la Mare de Déu de Gràcia. Es tracta d'una mostra d'olis a càrrec de José Ramón Lidón, el títol dels quals és 'L'essència de la llum', i una altra de fotografia, 'Quan dormen els arbres', de Lluís Ibáñez Melià, de l'Ateneu de Natura. Les tres exposicions es poden visitar de 18.00 a 21.00 hores, i està previst que els assistents puguen xarrar amb els autors durant el recorregut per les obres.